A la Melis Cursach s’hi exposa l’obra del santanyiner Tomeu Vidal, d’es “Colmado”, que ens sorprèn per la seva senzillesa i elegància i a la vegada originalitat. Algues marines, posidònies, úters amb additaments orgànics, pol·len i pistils, és “Genera Plantarum”.

- El meu currículum com a artista que exposa a galeries és breu, vaig començar devers el 2005 a la galeria d’en Jaume Prohens, a Felanitx, participant en una col·lectiva, i després a la Miquela Nicolau, també a col·lectives. He participat a tres edicions de la Nnit de l’Art, a la segona vaig presentar una obra ja completa que es deia “Fecunditas” i que tracta de la fecunditat a través de la temàtica vegetal, que va esser molt ben acceptada. I després he vingut a parar aquí, a Capdepera.

D'inquietuds artístiques en tinc des de sempre, mumare tenia un “colmado” i jo componia els mostradors que solien esser crítics, o bé només ornamentals, cercant el factor sorpresa. La gent em coneix arran dels mostradors, més que pel meu llinatge em coneixen per en Tomeu del “Colmado”. Donava sortida a la meva creativitat arranjant el mostrador.

- D’on surt, “Genera Plantarum”?

- Els organitzadors de l’exposició, na Maria i en Gori, m’obligaren a donar-los el títol un mes i mig abans de la inauguració. Moltes peces ja estaven acabades i n’havia de trobar un que hi encaixàs, i un amic em suggerí “Genera Plantarum” que és el títol d’una publicació de Linneu, el pare de la botànica, que classificà el mon vegetal. Aquest títol m’ha dut a fer altres coses, m’ha animat a completar i afegir obra que és la que es pot veure a l’entrada de l’exposició. A mi les plantes m’agraden molt, de fet quan vaig de viatge i arrib a una ciutat el primer que mir es si hi ha un jardí botànic, i volia disfressar l’espai de jardí botànic, la “Melis Botanicum”.

- Demanam pels plàtans...

- M’agrada posar una nota d’humor i he escampat uns plàtans per la galeria, perquè la gent es demani què signifiquen. La gent que em coneix, quan els veu ja no s’ho demana i riu, que és el que pretenc.

- Cap on creus que evolucionarà la teva obra?

- S’ha d’anar canviant, però que es noti que es fet meu. Tinc molt poca obra signada, però la gent la reconeix. Sense un canvi radical, vull anant introduint nous elements, m’ha grada molt treballar el ferro però vinc d’un mon de molts de colors: els aparadors, com he dit abans, eren molt acolorits i el ferro és monocrom, i he anat introduït el color fent una primera incursió en la ceràmica, a fi d'aportar color, i ja pens en altres possibilitats. A l’exposició, a les voltes, he anat introduït el color amb la ceràmica i les ceres.

- A la plaça de l’Orient hi mostres dues obres d’envergadura...

- Amb els mitjans que jo tinc, en passar dels dos metres la cosa comença a complicar-se una mica. El gra de pol·len de la plaça de l’Orient va esta exposat a “Fecunditas” i el vaig presentar penjat d’una biga, a uns tres centímetre del terra, i impactava. Aquí no em vaig atrevir a fer una baluerna que l’aguantés en l’aire.

M’agradaria fer una intervenció a un lloc públic, pensant en els infants. No em sabria gens de greu que el gra de pol·len fos un jugador per als al·lots, però consider que és un perill per als nins. Però sí que han de tocar-lo, acariciar-lo; de fet, jo, a ca nostra el duc rodolant com una pilota i és ben divertit.

El pistil està fet a posta per estar aquí, és un apetita història d’amor amb les fulles mogudes pel vent que criden per esser fecundades i el gra de pol·len que el vent pujarà i fecundarà.

Ha tingut els seus problemes, per dur-lo fins aquí, el vaig haver de desmuntar i tornar a muntar. Unes fulles de la part de dalt no m’agradà com quedaven, ho vaig dir a na Maria i en Gori, que avisaren a la Brigada, a la qual estic molt agraït, i que em deixà un camió per a enfilar-me a dalt de l’escultura i poder-ho resoldre.