"...intento que la darrera obra sigui sempre la millor"

Hem visitat la magnífica exposició “Els arbres també caminen” de Sebastià Massanet, en el Centre Melis Cursach, a Sa Cotxeria, tot coincidint amb les festes de Sant Bartomeu. Es tracta d'un recorregut per l’obra d’aquest pintor artanenc, molt vinculat amb Capdepera, no debades dóna classes de pintura a l’Escola d’Adults, des de fa uns quants anys, i és molt apreciat pels seus alumnes.

Mentre passejam per les sales  plenes d’interessants propostes pictòriques, ens comenta alguns detalls de l’obra exposada, És un autèntic plaer parlar amb en Sebastià, una persona senzilla, optimista i  xerradora, sempre amb un somriure a la boca. El pati de l'exposició està presidit per una cadira de barber, com a tribut a una de les seves passions: col·leccionar objectes antics.

- Què exposes al Centre Melis-Cursach?

-  En aquesta exposició he volgut mostrar una trajectòria des dels primers quadres que vaig fer en anteriors fases fins ara. Hi ha quadres que vaig pintar ja fa molts d'anys (un d’ells és datat al 1977), fins als darrers, que són aquests de forma rodona. Vull que la gent pugi veure el procés de la meva pintura, la meva evolució. El que m’interesa dels meus quadres és que no siguin como una coca-cola, sinó com un vi bo, que amb el temps vagi millorant.

- Podem veure quadres de format gran i d’altres de més petits, això sí, tots molt elaborats.

- M’agrada molt el format gran perquè et pots esplaiar més. Faig coses petites, però acab anant cap al més gros, treballant molt els espais. Intent adaptar-me als espais que tenc..., de vegades són espais fets a posta  però de vegades són com me’ls trob i m’adapt jo a la peça. Pel que fa al contingut, he anat evolucionant, de fet ara no carreg tant amb imatges i jug amb els espais i els colors

- Tu aconsegueixes viure de la pintura, dels quadres que vens?

- Jo, entre una cosa i altra, puc viure de la pintura. No em compraré un cotxàs, però puc tenir un sis-cents. Faig classes de pintura i pint, que és el que m’agrada. Fa un temps va venir un home a ca meva a comprar un quadre i em digué: “tu tens molta fe en  la teva obra", i li vaig contestar que és el que més tenc, molta fe en el que faig. Pel que fa als preus, mira, el preu dels quadres l'acaba posant la gent. Tu poses un preu, però és la gent que valora la teva feina i acaba posant el preu, que és en definitiva el que està disposada a  pagar. 

- Tu et dediques, en part, a la docència. Què te suposa donar classes de pintura?

- M’agrada molt. Els alumnes que vénen a casa  o a l’escola aporten idees i jo també aprenc coses, i aprofit aquestes idees que em puguin aportar. A més, em permet descansar. Per exemple, quan duus un quadre de remolc, t’atures per donar classes i desconnectes de lo teu i en certa manera descanses.

- Ara, en època de crisi, allà on primer es retalla és en la cultura, en l'art...

- Si, és cert i es nota. Ara bé, jo quan pint un quadre intent fer-ho com si fos el darrer, que em sembli que és el més bo. De vegades no l’encertes, però la meva intenció és aquesta, procurar quedar bé.  Són quadres molt personals, en els quals m’implic molt.

- Pel que fa als materials, hem vist pintura damunt fusta, fibra de vidre...

- M’agrada explorar i que el suport de les meves puntures em condicionin el que faig. Mira, el tema de la fibra de vidre és curiós. Tot comença quan volia fer-me uns prestatgeries per ca nostra i vaig trobar una barca girada, a la vorera de la mar, i quan  la tenia a casa i li feia net el casc, resulta que estava feta de fibra. Li vaig llevar unes capes i resultà més interessant la fibra que la barca. La barca es va podrir, però em quedà la fibra en negatiu i vaig començar a fer proves amb pintura a les parts planes. Curiosament, es veu molt bé l’oli i i et dóna una altra impressió,  amb la seva textura tan particular. T’has d’adaptar, ve a ser com una excursió per aquest terreny, explorant aquests material. Després, ha estat la fusta... A mesura que coincidim aqueste materials i jo, vaig fent, vaig provant el que puc fer, adaptant-me als suports.

- Res a afegir?

- Primer donar les gràcies a Capdepera per donar-me l’oportunitat de poder exposar a la Melis Cursach i esperar que us agradi. Jo he intentat treure el màxim profit de l’espai i adaptar-me a ell, al pati, a les voltes..., perquè els visitants puguin veure bé l’obra exposada.

A l’exposició hi trobareu quadres de diferents formats, mides i temàtiques,  tot i que, lògicament, criden l’atenció els de gran format. Quadres bastits des d'un estil propi i personal, perfectament distintiu d'aquest artista. Per a nosaltres, el domini tècnic d'en Sebastià Massanet és senzillament admirable. 

Si voleu conèixer millor l’obra de Massanet i ell mateix podeu entrar a la seva pàgina web
http://www.tourism-mallorca.com/smassanet/

I el més important, no deixeu d’anar a veure la seva exposició al Centre melis Cursach, Fins dia 29 d’agost teniu temps.

Horari de visita
Centre Melis Cursach de Capdepera,  Sa Cotxeria l’estiu de Ca’n Melis a
De dimarts a  diumenge de 19 a 21 h. i també els dimecres de 10 a 13h.
Tot el mes d'agost