Parlant, un dia, amb el “garrover d’es Figueral”, el qual porta sobre les seves espatlles un voluminós bagatge d’històries esportives, preferentment futbolístiques, ens va dir que, fa 25 anys,  si a una persona li agradava l’esport del baló al peu i seguia la premsa diària s’adonava que, dilluns sí i l’altre també, els jugadors de la pedrera del C.E. Escolar n’eren protagonistes.

  La boca del garrover, que semblava talment un forat a la soca, s’expressava així:

– Sense cap dubte, en Tomeu Pascual era el màxim representant del futbol gabellí.  Amb l’Atlètic Balears fou peça indispensable i comptava les seves actuacions com a exhibicions. Més tard, a les files de l’Hèrcules d’Alacant, va complir a la perfecció. Altres dos que varen començar molt forts foren Antoni Prats i Pere Pascual.

– El primer, en la disciplina del Reial Mallorca juvenil de categoria nacional; era un porter que de cada cop  anava a més i que es va convertir, cada setmana,  en el salvador de l’equip. En Pere fou el màxim golejador amb el Cide. La bona campanya de l’Escolar de Preferent va fer que molts de conjunts d’aquesta categoria i així mateix de Tercera Divisió sol·licitassin els serveis de jugadors gabellins: Tolo Riutort va fitxar pel Porto Cristo i Antoni Fernández pel Cardassar de Sant Llorenç, i no foren els únics  temptejats pels cerca-valors.

– En Suso Rechac va rebre el guardó com a jugador més regular de Preferent per part de “Diario de Mallorca”. L’ascens de categoría dels juvenils de l’Escolar va fer que el Mallorca mostràs interès per Juanmi Gelabert, Tomeu Garau i Andreu Peraita, els quals, amb Toni Prats i Gabi Ribot, ja formaven un grup de cinc jugadors d’aquesta pedrera gabellina a Ciutat,  una de les més representatives de les illes. Dels jugadors del “Tacaks” que varen  ascendir a nacional de futbol-sala, la majoria pertanyien a l’Escolar, igual que el “Costa de Capdepera” a les categories inferiors.

– I per acabar -- afegeix el “garrover d’es Figueral” –, us diré que l’equip que va ser primer guanyador universitari de futbol-sala en el campionat d’Espanya estava integrat  bàsicament per jugadors  del club de Capdepera, entre ells en Suso. Estàvem vertaderament de moda i d’enhorabona.

De fet, el popular cantant local encara no entén per què va canviar la seva rutilant, exitosa, fulgurant carrera esportiva, que tant prometia, per la guitarra i la cançó  i, sobre tot, pel seu/s canet/s…  A un sopar recent, quan en Suso ens contava les peripècies viscudes per ell i els seus companys, la majoria gabellins, de l’equip universitari al campionat de futbol-sala, l’emoció es denotava als seus ulls. Ah! cavallet….

El  reporter  anyós