Un “mercenari” al servei del cinema








El dia 24 d’agost s’estrena als cinemes de Manacor la pel·lícula “Mercenarios 2” (The Expendables 2) amb noms tan coneguts entre els crèdits com Silvester Stallone, Bruce Willis, Chuck Norris, Van Damme, Schwarzenegger... i Guillermo García Romero. Qui? Sí, heu llegit bé: Guillermo García Romero. No el coneixeu, o no el recordau?
En Guillermo García va néixer a Sevilla cap a finals de la dècada dels 70, però la família es traslladà a Mallorca quan ell només tenia 3 anys. Capdepera, Palma, Capdepera, Artà... el destí familiar va fer que en Guillermo passàs uns quants anys de la seva vida entre Capdepera i Artà, poblacions on va estudiar.

CV: Et vas cansar d’estudiar l’ESO i vas demanar als teus pares de posar-te a treballar.
GG: Sí, així és. Em vaig posar a fer feina a Ferros Artà cap a l’any 2000, aproximadament, on vaig estar uns tres anys.

- Però també et vas cansar de ferro, el rovell, la brutor...
- Jo volia estudiar, però no m’agradaven els Batxillerats més habituals. A Palma hi havia un Batxillerat Artístic, i aquell mateix any vaig descobrir que també el feien a Manacor. A segon ja veia que volia fer carrera relacionada amb vídeo, una professió com càmera. Vaig estar cercant i, casualment, vaig trobar una veïnada que estava estudiant a Cuenca. A partir del que em va explicar vaig mirar el pla d’estudis que, per aquella època, era el millor de tots els plans d’estudi de les carreres universitàries de Belles Arts amb especialitat en audiovisuals.

- I cap allà te n’anares.
- Vaig fer la matrícula i vaig estar a Cuenca cinc anys, també treballant per a Castilla-La Mancha Televisión. Allà va ser on vaig descobrir que el que realment m’agradava era la post-producció, tractar les imatges enregistrades.

- Vas canviar lleugerament d’orientació professional.
- A Madrid vaig trobar acadèmies que fan cursos de programes informàtics de post-producció, i m’hi vaig apuntar. Són cursos d’unes vuitanta hores que comencen des de zero. Després vaig passar uns dos anys practicant allò que havia aprés, fent filmacions amb una càmera que jo tenia i retocant les imatges. Practicant és com realment aprens; els cursos estan molt bé, i sense ells és molt difícil poder aprendre tot allò, però en sortir de l’acadèmia és molt important practicar molt el que t’han ensenyat.

- Vas poder practicar professionalment?
- Hi ha gent que són uns cracks que, en acabar, de seguida els criden per fer feina, però jo vaig estar practicant molt de temps pel meu compte. També vaig poder practicar fent publicitat en espais molt curts per a una web que comercialitzava diferents marques.

- Encara que vas estar un temps, també vas decidir canviar d’aires.
- Sí, veia que la publicitat no era el que més m’atreia. En publicitat els temps de treball són molt curts i molt exigents. Vaig marxar i vaig entrar com autònom a una productora que creava vídeos per a diferents canals de televisió. Aquí vaig estar un any i mig, fent una feina que ja era del tipus de la que jo volia. I estant a aquesta productora, cap al desembre del darrer any, vaig començar a llençar currículums per tota Europa. I els únics que m’han respost són els de Bulgària, que estaven a mitja producció d’aquesta pel·lícula ("Mercenarios 2") i necessitaven gent. Em van posar el bitllet i allotjament, i cap a Sofia.

- La producció és búlgara?
- La productora Worldwide FX és nord-americana, però tenen estudis a Bulgària, i la primera part, "Mercenarios", ja la van fer allà. La moneda búlgara, la leva, ve a ser la meitat d’un euro. Els resulta molt rendible treballar allà.

- I com es distribueix la teva jornada laboral en aquesta feina de post-producció?
- Fem sis jornades setmanals, diumenge lliure, i cada dia unes vuit hores. El mateix programa d’ordinador amb que treballem ens avisa de les hores que portem treballant. He de fer una aturada de quinze minuts per descansar, després una hora per dinar al migdia i a la tarda un altre descans de quinze minuts per trencar i descansar.

- Us obliguen a descansar. Us exigeixen molta perfecció? A la velocitat que va una pel·lícula, fóra normal deixar passar algunes errades, no?
- No, no. Allò que fan alguns programes de tv que es dediquen a cercar errades... no pot passar. Hi ha filtres molt estrictes. El primer és un control de qualitat on la imatge s’amplia molt fins arribar a veure el gra, i van fent passades per detectar qualsevol possible errada. Després hi ha un altre filtre de control, amb un programa anomenat AVID, amb el que es fa pujar de gama la pantalla. Després, per a un tercer filtrat, es fan sessions de passis parcials amb els que els encarregats van revisant que tot quedi com ha de quedar. Després, encara hi ha el film editor. Jo no sabia quina figura representava aquesta persona, doncs creia que era un editor més. Però s’encarrega de revisar la pel·lícula per comprovar que hagi quedat com realment s’ha encarregat. Per exemple, per fer-vos una idea, una escena que em va tocar tractar va ser una on un actor penjat amb unes gomes sortia volant. Havia d’esborrar aquests elàstics, però van quedar uns bocins entre les cames que jo no havia vist i em van enviar les imatges per acabar de retocar-les.

- Molt exigents? T’hi trobes a gust?
- Amb els programes informàtics d’aquesta mena hi ha molts funcions i cadascú en fa servir unes o altres. Es pot arribar al mateix objectiu per diferents camins. Els equips de treball tenen personal de diferent nivell; jo sóc un júnior, però m’ajuden molt i n’aprenc molt. Hi ha dos nivells superiors.

- Quanta gent sou?
- El grup està format per 31 persones, dividit en equips dirigits per un supervisor.

- Ets l’únic espanyol?
- No. També hi ha un company de Madrid, d’origen del País Basc, un altre de Barcelona, i un altre de les Canàries. Aquest darrer és especialista en fluids.

- Quina diferència, a poder filmar i retocar amb efectes especials...
- Surt molt més barat. Imagina’t les bossetes per simular sang que es posaven abans sota la roba i que es feien esclatar. Tacaven la roba! Ara no fa falta. El supervisor de la secció de fluids, per exemple, defineix si aquella sang s’ha de corregir perquè es massa sòlida, o bé el color no correspon amb la il·luminació de l’escena... però la roba no es deteriora. I com això, tantes coses!



- I ara que s’estrena aquesta pel·lícula, què toca?
- Me’n torno a Bulgària a començar una altra de cara al 2014.

- La meca de la post-producció és a Londres, si no anem equivocats. Però n’hi ha molts, d’espanyols, bons professionals del sector. No tindries feina, per aquí?
- Sí, a Espanya realment hi ha molt bon nivell i tots volem anar a Londres, però necessites un mínim de dos anys d’experiència contrastada, en cinema, per exemple, per tenir les portes obertes allà. A Espanya no hi ha indústria! 

- Tu vas començar obrint-te camí a mida que anaves descobrint coses noves, per estudis i per experiència professional. Què podries recomanar a alguna persona que estigui estudiant i que vulgui seguir aquesta línia? Es pot començar des de Mallorca, sense haver d’anar a la Península?
- A la Universitat de les Illes Balears (UIB) hi ha algun pla d’estudis on els darrers dos anys estan molt orientats al tractament de la imatge 3D (en tres dimensions) i deuen ser molt bons, doncs cada any exposen a la fira ARCO.

- Es convenient fer com tu, una carrera universitària amb especialització en audiovisuals?
- No és imprescindible, però sí seria important fer un Mòdul Superior d’Imatge i So. Després es tractaria de localitzar les acadèmies privades que ensenyen aquests programes i practicar molt; a Palma també n’hi ha. Però no pots començar en una d’aquestes acadèmies sense tenir-hi idea de quins són els elements bàsics  per fer una pel·lícula. Pensa, per exemple, que els programes que fem servir de vegades necessiten fer efectes que agafen les condicions exactes de la càmera (lents, diafragmes, etc.) i tu els has d'utilitzar exactament amb una càmera virtual en l’escena que estàs retocant. Has de saber de què et parlen quan et donen les dades, per a la qual cosa no només has de saber les funcions del programa que has estudiat. I, com ja he dit, s’ha de practicar, practicar, practicar...

Ara que ja tens experiència per practicar professionalment, esperem que segueixis pel·lícula rere pel·lícula i, qui sap si mai et trobarem entre els crèdits com a supervisor, o de cap d’una productora internacional a... Capdepera! Molta sort!