Demanàvem un tren ràpid i modern que connectàs els municipis de la comarca amb Palma, un mitjà de transport públic alternatiu a la carretera que contribuís a reduir l’ús dels vehicles privats, que millorava la mobilitat de les persones... La reivindicació que es feia aleshores no era forassenyada. Ni crec que ho sigui ara. 1998


Montserrat Santandreu Ginard, 55 anys. Professor d’Educació Secundària. Fou el batle d’Artà entre 1995 i 2003, per tant el seu mandat coincidi amb les primeres marxes.


1- Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
- Vaig participar i col·laborar en les diferents marxes que s’organitzaren aleshores. El col·lectiu Volem tren de Llevant era molt actiu i es dugueren a terme moltes iniciatives en què els ajuntaments de la comarca estàvem molt implicats. Des de l’ajuntament d’Artà sempre els férem costat i el nostre suport institucional era molt unànime.

2- Perquè ho feies?
- Ho feia perquè creia -i crec- que el restabliment de la línia de tren Artà-Palma seria una bona alternativa per descongestionar les carreteres, per fomentar el transport públic i per contribuir a un nou model socioeconòmic més sostingut i respectuós amb l’entorn. Mallorca va cap al col·lapse i s’imposen reaccions i canvis valents.

3- Quins records tens de les marxes? Allò de què et sents més orgullós/osa  per haver-hi pres part?
- Eren una festa. Molta de gent contenta i animada, disposada a fer una bona caminada per a una causa que crèiem justa. Han passat els anys i el temps ens dona la raó: carreteres saturades, embussos, estrés, el parc automobilístic disparat, contaminació...

4- Recordes amb qui anaves, anècdotes?
- Hi anava amb la família, amb la resta de regidors, amb els amics. Tot plegat era una moguda en què t’hi trobaves molta gent coneguda, d’Artà i de la resta de la comarca.

                                                Marxa de 1999

5- Com explicaries a un jove de vint anys (que a la darrera marxa en tenia 8) el que eren les marxes i el moviment pel tren de Llevant?
- Eren unes trobades de gent molt diversa, festives però reivindicatives alhora, en què la gent reclamava la tornada del tren al llevant mallorquí. Demanàvem un tren ràpid i modern que connectàs els municipis de la comarca amb Palma, un mitjà de transport públic alternatiu a la carretera que contribuís a reduir l’ús dels vehicles privats, que millorava la mobilitat de les persones.

6- Si en vint-i-cinc anys no ho hem aconseguit és perquè des de la plataforma, des de la societat civil, hem comès errades... Quines creus que han estat les errades de la plataforma?
- La reivindicació que es feia aleshores no era forassenyada. Ni crec que ho sigui ara. Les mobilitzacions cíviques que hi va haver varen estar molt bé, eren molt justes i raonables, una aposta de futur. Però ha mancat valentia política per implantar una infraestructura que hauria aportat solucions a problemes actuals greus.

7- Podries pensar que després de vint-i-cinc anys això acabaria així com està ara?
- Confiava que a hores d’ara s’haurien fet passes molt més fermes, que ja s’haurien executat fases d’un projecte que no ha anat més enllà dels papers.

8- Si haguessis de fer una reflexió cap al futur, què diries?
- Que els problemes estructurals que té la nostra illa, i el del transport n’és un, passa per implementar projectes com el del tren.

9- Creus que és una reivindicació vigent i justificada a dia d'avui?
- Completament.

10- Si es fes una altra marxa hi aniries? Creus que tindria ressò, èxit o serviria per alguna cosa?
- Segurament hi aniria. Es tracta d’una reivindicació amb la qual s’ha d’insistir. Els polítics actuals haurien d’actuar amb responsabilitat i mirar el futur amb més perspectiva.


 1999
















Aquesta entrevista forma part del conjunt d'accions que la Plataforma pel tren de Llevant ha fet per commemorar els 25 anys de la primera marxa pel tren de Llevant i que Cap Vermell reprodueix conjuntament amb tots els mitjans de comunicació del Llevant de Mallorca.