"Crec en el tren com a mitjà de transport col·lectiu necessari per vertebrar la Comarca de Llevant i facilitar la mobilitat entre els pobles que la conformen amb Manacor i Palma. Crec que és una infraestructura necessària i, tenint l'antic traçat de les vies fins Artà, amb baix impacte mediambiental".










Paco Galian, ara mestre jubilat ha participat de les Marxes pel Tren de Llevant des de la primera marxa. Primer com a marxaire i més endavant col·laborant amb l’organització. Creu fermament en el transport públic i pensa que el tren hauria d’arribar a Cala Rajada. Com a membre de Cap Vermell ha fet moltes cròniques i disposa d'un gran arxiu fotogràfic al respecte.

1- Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
- He participat des de la primera marxa. A les primeres com un participant més, col·laborava en difusió i poc més. Poc a poc me vaig anar integrant en  la Plataforma pel Tren de Llevant i començant a col·laborar en l’organització.


2- Perquè ho feies?
- Primerament perquè crec en el tren com a mitjà de transport col·lectiu i necessari per vertebrar la Comarca de Llevant i facilitar la mobilitat entre els pobles que la conformen amb Manacor i Palma. Crec que és una infraestructura necessària, i tenint l’antic traçat de les vies fins Artà, amb baix impacte mediambiental.
Crec que l’eslògan “ El tren és un transport públic, segur i ecològic” és de cada vegada més vigent. El trem-tram era i és una bona solució.


3- Quins records tens de les marxes? Allò de què et sents més orgullós/osa  per haver-hi pres part?
- Record molts, han estat moltes marxes i molts d’anys. Com a positius record l’ambient de festa (nosaltres anàvem tota la família), la complicitat i alegria de la gent i pensar que era una reivindicació justa i necessària.
Me sent orgullós d’haver participat en l’organització de les darreres marxes, especialment la que acabà a Capdepera, al poliesportiu. Va haver molta implicació de les entitats del poble (coral, ball de bot, banda de música, paellers...) i de l’Ajuntament i crec que malgrat el mal temps i la pluja va anar prou bé.

4- Recordes amb qui anaves, anècdotes?
- Anava amb la família i amics, era un dia festiu i aprofitàvem per a fer la ruta més llarga. Nosaltres sortíem de Cala Rajada i a Capdepera s’afegia més gent i l’arribada a Artà era molt emocionant.
També record que caminar per les vies era prou incòmode i havies d’anar alerta.


5- Com explicaries a un jove de vint anys (que a la darrera marxa en tenia 8) el que eren les marxes i el moviment pel tren de Llevant?
- Que va ser una gran iniciativa que va agombolar molta gent amb un objectiu comú, amb molta il·lusió i esperances. Va unir els pobles i la gent de la comarca amb objectiu comú. 

6- Si en vint-i-cinc anys no ho hem aconseguit és perquè des de la plataforma, des de la societat civil, hem comès errades... Quines creus que han estat les errades de la plataforma?
- Errades? Crec que l’errada principal va ser creure que ja estava fet quan es posà la primera via a Artà. Després quan s’anuncià que no es faria (una decisió vergonyosa que ens situa en tercera divisió com a ciutadans) no va haver una resposta prou contundent contra la decisió, tant de la societat civil com dels responsables polítics dels municipis. S’imposà la “política partidista” a l’interès dels ciutadans, d’aprovar mocions a favor del tren en els Plens municipals per unanimitat al “si, però...”, seguint directius polítiques de partit. Evidentment no tots els partits actuaren igual, alguns han estat més conseqüents i congruents, llàstima que no eren el que tenien la pella pel mànec!. 

7- Podries pensar que després de vint-i-cinc anys això acabaria així com està ara?
- No. Realment estava convençut, encara ho estic, que el tren de Llevant és una necessitat. Personalment ha estat molt decepcionant. 

8- Si haguessis de fer una reflexió cap al futur, què diries?
- Que la reivindicació del tren és encara més vigent ara que fa 25 anys. La crisi dels combustibles fòssils, l'encariment de la benzina, els caos circulatori per entrar en les ciutats (entrar a Palma és complicat a certes hores)... fan més complicat i car l'ús de l'automòbil particular.
Crec que els joves, avui en dia, són el sector de població que pot ser empra més el transport públic. Sempre pensaven en el servei que el tren podia oferir a la gent major amb problemes per conduir i realment la gent jove és la que més empra el transport públic.
Cal mobilitzar-se. Està clar que la nostra comarca necessita millorar el transport públic i el Tren de Llevant és una bona opció, pot ser la millor.

9- Creus que és una reivindicació vigent i justificada a dia d'avui?
- Totalment. La evolució econòmica i social fa que la reobertura del tren de Llevant sia de cada dia més vigent.

10- Si es fes una altra marxa hi aniries? Creus que tindria ressò, èxit o serviria per alguna cosa?
- Jo si que hi aniria. No sé quin ressò tindria, però pens que la reivindicació encara és vigent. Al manco serviria per manifestar que els que fa vint-i-cinc anys començaren a reivindicar encara apostem pel tren. Pot ser molts no ho veurem, dissortadament en aquests 25 anys molts ens han deixat, però és una aposta de futur.  "Per recollir la collita s’ha de sembrar".


Aquesta entrevista forma part del conjunt d'accions que la Plataforma pel tren de Llevant ha fet per commemorar els 25 anys de la primera marxa pel tren de Llevant i que Cap Vermell reprodueix conjuntament amb tots els mitjans de comunicació del Llevant de Mallorca.