L’espectacle comptà amb narradora, pianista i cantant locals que conqueriren el públic gabellí i cala rajader, a l’auditori del Centre Cap Vermell.

Dilluns, 14 d’agost, a les 21 h, dins el marc de les festes de Sant Roc, a l’Auditori del Centre Cultural del Cap Vermell es va a dur a terme una singular interpretació d’algunes de les rondalles de Mossèn Antoni Maria Alcover, per part d’un il·lustre trident cultural gabellí: la pianista Maria Antònia Gomis, la narradora Lina Terrassa i la cantant Bàrbara Femenias. L’espectacle duia per títol «Rondaies contades, cantades i tocades».



En principi, l’acte va ser presentat de manera divertida per les tres protagonistes, amb una confusió de llocs per a la interpretació. Quan tothom arriba a tenir el seu, l’espectacle començà amb la interpretació de Lo que diu una cançó de Costa i Llobera, cantada d’una manera finíssima per part de Bàrbara Femenias acompanyada al piano d’una manera digníssima per part de Maria Antònia Gomis. D’altra banda, Lina Terrassa inicià la narració d’un seguit de rondalles amb molts de registres sorprenents, fou admirable la seva capacitat de captar l’atenció d’un públic entregat, qui va riure en ocasions per la comicitat de les situacions plantejades per la narradora, com per exemple la rondalla de «Les tres al·lotes fines», que és la història d’unes al·lotes tan fines que el rei no sap què fer amb elles. Hi ha una cançó popular recopilada per Gabriel Janer Manila i cantada per Maria del Mar Bonet que diu així:

Diuen que era un rei:
Tenia tres filles
Les més delicades
I les més garrides
Per què eren tan fines?

Seguidament, també es contà amb una magnífica articulació i una genial dicció per part de Lina Terrassa, qui es recreava de cada vegada més com a narradora. Així doncs, també contà la rondalla dels Tres germans mandrosos. En aquest punt, s’ha de recordar que les rondalles són una peça important de la cultura balear mallorquina, car ens obri les portes de generació en generació, al món que ens obri la transcripció de mossèn Alcover hi ha una superposició de llegendes, contes i invencions populars, on realitat i ficció únicament es separen per una línia prima que gairebé no es distingeix. Altres rondalles que es pogueren escoltar a l’Auditori varen ser «Sa jaia Xaloc» i sa jaia Bigalot, amb el tema: Una dona llarga i prima, En Pere de sa butza, amb els temes Mateixa des figueral i Cançó de sa neu, així com també el Poal Florit, El rossinyol, Tres al·lotes fines anà acompanyat pel tema Ses ninetes i d’on veniu Margalideta. La veu de Bàrbara Femenias tenia el to ideal per aquest tipus d’espectacles, sense cap estridència, amb l’equilibri d’una harmonia treballada on la dolçor de cada nota era d’una qualitat plena de llum. Destacà el piano de Maria Antònia Gomis, amb una versió molt nostrada de Sa Ximbomba.

Finalment, La flor romanial serví com a garlanda final, amb la sorpresa de la versió El cant dels ocells, a banda de Muntanyes del Canigó, Adéu Donzellet i la Cançó de la flor romanial. Tot plegat va ser una vetllada inoblidable i una proposta escènica del tot encertada que va fer que encara lluís més la triada artística. L’acte acabà amb una rondalla ubicada dins el nostre poble, amb topònims com a Cala Agulla, on també es parlava de «les muntanyes més grans del món» (sos Sastres) «allà on hi creixen les carabasses blanques». La veu de fons de Femenias i el tendre piano de Gomis eren el rerefons adequat per a poder escoltar una narració que emocionà els espectadors, que agraïren l’espectacle. El públic marxà del tot satisfet i divertit, amb talent d’una nova actuació de cara a les festes de l’any vinent. Esperem que així sigui. L’enhorabona i moltíssimes gràcies a les tres! Mentrestant ens conformarem amb el següent cant:

Oh, pastor, lo bon pastor,
tu em toques i no em fas mal.
M’enterraren sota l’arena
per la flor romanial.

 

Joan Cabalgante i Guasp