PREGÓ SANT BARTOMEU 2022

                                          
Vull donar les gràcies a l'ajuntament i la regidora de festes per proposar-me fer el pregó d'enguany, un honor i una gran responsabilitat.

Quan a finals de l'any 2019 i principis del 2020 es veien als informatius la situació en qué es trobava la Xina, on  una ciutat de milions d'habitants estava tancada, confinada, amb grans  avingudes desertes i cap persona al carrer, per mor d'una nova malaltia que ningú sabia d'on havia sortit, però que era molt contagiosa, i, en molts cassos mortal, ningú es podia pensar que al cap de poc temps s'escamparia arreu del món, que arribaria aquí i que provocaria que quasi tota activitat humana s'aturàs.

Ha estat un temps terrible, pareixia que no havia d'acabar mai. Però sembla que poc a  poc ha anat perdent força, encara que no ens podem fiar, i que aquest mal son està arribant a la seva fi fent que la nostra vida torni a la normalitat.

A la fi podrem tornar a celebrar les festes del nostre estimat patró Sant Bartomeu.

Vull aprofitar l'oportunitat per reivindicar i fer un petit homenatje al personal del Centre de Salut; a tots i cada un d'ells.

Uns professionals que malgrat trobar-se de sobte en una situació molt complicada, davant una malaltia  de la qué no es sabia gairebé res, només que era molt contagiosa i perillosa, han donat la cara cada dia, fent una feinada i mostrant un coratge i professionalitat encomiable; dir que tot i que han rebut alguna envestida i malmenada, també han rebut nombroses mostres d'agraïment  i d'ànims per part de molta gent.

Però anem al que he vengut a fer. Parlar un poc del meu Sant Bartomeu, dels meus records... sobretot de quan era petit, ha plogut molt desde llavors... ja que veig alguna gent més gran que jo però moltíssima de més jove.

Sempre he viscut la festa de molt aprop, vaig nèixer al carrer Centre nº 4, literalment vivia dins sa festa. En aquell temps on ara hi ha el parking de can Patilla hi havia una casa i les paradetes se colocaven davant sa Banca March, també al carrer Major cap a sa plaça de's Sitjar...Ara visc al carrer Major, o sigui, seguest vivint dins sa festa, cosa que ha fet que els meus fills també l'hagin pogut gaudir desde que varen nèixer. Tenc els records d'un temps entranyable,  quan arribaven les festes, s'olor de murta... podies quedar fins més tard, a casa hi havia més permissivitat... ho haviem d'aprofitar!!  Les paradetes amb llepolies i juguetes, torró de cacauet, xufes, garrapinyades, coco..  en Solleta, En Jaime i en Tano... que sempre han vingut a Capdepera. Amb els amics tot el dia per amunt i per avall  no ens en perdiem ni una.

Els records de la verbena, els espectacles, venien artistes de renom; el dia de Sant Bartomeu ma mare feia porcella rustida, boníssima... el concert de la banda i les curses de cavalls, tot un aconteixament! que se feien al camp roig, on ara hi ha es polígon,  en Xesc Forteza i els focs....I que sempre solia ploure per Sant Bartomeu, se banyaven es paperins.

Tenim la sort, i crec que tots hi estareu d'acord, de viure en un lloc privilejat, i no és sentilmentalisme ni etnocentrisme, és un fet; Capdepera és un lloc amb molta història, un lloc on de tot hi ha, on hi ha valls i muntanyes, cales precioses i arenals.  Es un lloc amb un nom que fa temps que sona, ja desde el Rei Don Jaume I i el Tractat de Capdepera, fins i tot  a una cançó de'n Joan Manuel Serrat; un lloc que hauríem de conservar i cuidar pels que vindran darrera.



I no vull acabar sense esmentar que, vist el que ha passat, hem d'aprofitar cada dia de la nostra vida, donar importància a allò que en té, i no enfadar-nos  per tonteries, fer una crida a la calma ara que tantas ganes tenim de bauxa i que ho passeu molt bé en aquestes tan enyorades festes amb respecte cap els altres i responsabilitat.

Desitjar-vos unes molt bones festes. VISCA CAPDEPERA i VISCA SANT BARTOMEU!!!

 He dit.