El passat mes de maig havíem tengut ocasió d'escoltar-los en el Teatre Municipal, en el que era la seva presentació en públic, i ara, tres mesos després, hi hem tornat, amb ocasió de la vetllada de jazz al moll de les Festes de Sant Roc. Ells són "Boneology", una formació de jazz que emula la que, en els anys 40 del segle passat, encapçalaren els trombonistes  J.J. Johnson i Kai Winding. Aquesta d'ara està liderada per dos trombonistes mallorquins,  Josep Oliver i Miquel Gayà, i compta a la secció rítmica amb Sergi Sellés al piano, Woytek Sobolewsky al contrabaix i l'incombustible drummer  Salvador Font.

En relació a aquell concert que hem dit, del mes de maig, no hi ha hagut canvis en la formació, ni tan sols en el repertori, però, sigui perquè es tracta del moll - on el jazz fa 27 anys que sona per les festes -, sigui perquè els músics tenen dies de major inspiració, sigui perquè ja duen aquests tres mesos de rodatge, el cert és que en aquesta ocasió "Boeneology" ens sonà especialment bé, transitant amb absoluta fluïdesa pels arranjaments de Johnson i Winding i, sobre tot, oferint alguns solos de gran nivell, inclosos els del pianista Sergi Sellés.

I concentrate on You (Cole Porter), Side by Side (Harry M. Woods), Blue Monk (Thelonius Monk), Theme from “Picnic” (Morris Stoloff), It's All Right With Me (Cole Porter), Beautiful Love (Víctor Young, Wayne King and Egbert Van Alstyne ), Yes Sir, that's my Baby (Gus Kahn-Walter Donaldson) i Georgia on my Mind (Hoagy Carmichael) són els temes que poguérem escoltar. I precisament quan en Miquel Gayà i enn Sergi Sellés atacaren el Beautiful Love, el trombonista va tenir nunes paraules de record per a Manuel Fernández, ànima del jazz en el moll des de la primera edició, i que en aquesta ocasió, lamentablement, no pogué fer acte de presència per motius de salut.



I encara haguéssim escoltat alguns temes més si no hagués estat per una inoportuna brusquina, tan magra com empipadora, que impedí que "Boneology" completàs la seva actuació. Així i tot, es va tractar d'un boníssim concert, per als vertaders amants del jazz, que cada vegada són més. Si consideram que no hi hagué focs artificials i que, per tant, només baixaren al moll els autèntics aficionats, la presència depúblic fou notable.

Que sigui fins l'any que ve.