Gloses Sant Antoni 2011
Jaume Fuster Alzina
Presentació
1
Sant Antoni gloriós,
benvingut a Capdepera
siau vós i sa somera,
i benvinguts aquests dos
dimonis emprenyadors
que sempre vos van darrere.
2
En temps de crisi, siau,
més que mai, ben arribat,
vós qui sempre heu demostrat
que amb un rosegó passau
i que no necessitau
res per estar conformat.
3
Vàreu viure en sa pobresa,
però per dins éreu ric,
i segur que més d’un pic
vàreu tenir per riquesa,
sols de s’aire sa puresa,
i un porcell per tot amic.
4
Seguint sa vostra petjada,
mirarem d’anar passant
aquest nou any, desitjant
que en tota aquesta contrada
sempre hi tengueu bona estada,
vós i es vostre exemple sant.
5
I jo un any més miraré
de confegir s’argument,
procurant tenir content
es lector, per bé que sé
que a qualcú molestaré,
sense voler... o volent.
6
Aquí don per suposat
que aquest modest argument
deu comptar amb so pertinent
permís de s’autoritat:
batle, rector i tanta gent
que assumeix es lectorat.
7
Més de dos m’han suggerit
que ara estic desenfeinat
i que vaig ben descansat,
sense horari definit,
i que a més és divertit
fer feina de jubilat.
8
Però, creis-me, si vos dic
que aquesta feina és feixuga,
o és que som una llemuga
i em faig un embolic
amb s’horari, més d’un pic,
mentre sa dona em remuga.
9
I a més tenc un nou ofici
que m’engreixa d’alegria,
mare ha estat sa meva filla,
i des d’aquest natalici
jo som padrí. Es sacrifici
a ningú el barataria.
10
Ara no em ret ni glosar,
que és un treball bo de dur,
me’n vaig a jeure madur,
rebentat de trullejar,
amb un pensament ben clar:
tenc més passat que futur.
Economia
11
Sa temporada turística
començà de mala gana
i aquell volcà sense fama,
ara famós, una artística
vaga, més bé crematística,
ens foté a s’os de sa cama.
12
Tots temíem lo pitjor,
però, afortunadament,
després vengué molta gent,
perquè es mercat emissor
s’animà. Volguem o no,
som un destí depenent.
13
Depenem de s’alegria
d’Alemanya i Anglaterra
i de si en aquella terra
marxa bé s’economia.
Mos convé que cada dia
els soni bé sa guiterra.
14
I depenem, igualment,
d’anar millorant s’oferta
amb una actitud oberta
i amb personal eficient,
més preparat i conscient,
en aquesta hora incerta.
15
L’església ja té doctors
i jo sols som escolà,
però gens ajudarà
que s’aturin es motors
d’es sector amb controladors
que no es poden controlar.
16
Vull creure que aquest racó
de s’illa és privilegiat.
Sa natura s’hi ha abocat,
generosa, com un do,
però a preu de patató
es cotitza en es mercat.
17
Ja sé que sa competència
és implacable, però,
d’es valor d’allò que es bo
n’hem de tenir consciència
i recordar amb insistència
que això no és llauna, això és or.
18
Segueix somort es mercat
del món immobiliari
i es sector subsidiari
de sa construcció. Aturat
va romandre l’any passat,
no podem dir lo contrari.
19
En parlar d’es món pagès
sempre hi trob dificultat
i és ben segur que heu notat
que jo no en som un entès,
però també haureu comprès
que és, per mi, un món admirat.
20
Per això, precisament,
és que no puc consentir
que aquell món d’es meu padrí,
que ell treballà durament,
vagi morint, fatalment,
i no pugui subsistir.
21
S’ametla, va arribar escassa,
inferior a l’any passat,
-algú ha dit que la meitat-
i no presentà cap traça
de millorar preus. És massa
dura sa realitat.
22
I és que es fruiters de secà
travessen un mal moment
i van desapareixent
figueral, garroverar
i també s’ametllerar,
víctimes d’es temps present.
23
Com molt bé recull es Pla
de Desenvolupament
Agrari, aquí, finalment,
només queda es bestiar,
i no gaire. Per sembrar,
es cereals, solament.
24
No direm que sigui mort
ni que es trobi en es final,
però és testimonial
es paper que aquí té s’hort,
que si mai no ha estat molt fort
ara ja és residual.
25
L’any passat vaig amollar,
i ara es Pla també ho proposa,
que potser fos bona cosa
mirar de recuperar
s’olivera, i de sembrar
més vinya, que no fa nosa.
26
És això sa solució
de s’empantanegament
d’es camp? Molt possiblement,
no del tot, però és millor
prendre alguna decisió
que morir covardament.
27
Ses gloses que ara heu llegit
tot just acab d’enfornar
i ja em comença a pesar
haver dit això que he dit.
Quin som jo, pobre rupit,
per venir a consellar?
28
Sa pesca, mai millor dit,
mos capeja es temporal,
mal que bé. Molt racional,
es sector s’ha entossudit
a protegir, decidit,
es seu recurs principal.
29
I tot això fa albirar
un futur ple de bonança.
Però aquesta confiança
l’any passat la van trencar
es preus: es peix va baixar
i això minva s’esperança.
30
Es setembre mos dugué
una vaga anunciada,
potser massa retardada
en es temps, que no tengué,
com tothom va veure bé,
una resposta adequada.
31
Motius? N’hi havia de més,
amb problemes abismals,
quan ses prestacions socials
han patit un retrocés
que afecten molt es obrers
i en es més dèbils fan mal.
32
Ses mesura es proposades
p’es Govern semblen desvari:
preus més alts, manco salari,
jubilacions retardades
prestacions eliminades,
costa amunt com un Calvari.
Política
33
Algú va dir, i amb raó,
i aquesta dita té gràcia,
que això de sa democràcia,
p’es no creients, té s’honor
de ser-ne sa religió.
Millor que sa teocràcia.
34
I Grouxo Marx bé digué
que política és cercar
problemes, diagnosticar
en fals, després aplicar
mals remeis, tot per quedar
com un rei, si molt convé.
35
L’any passat, a Capdepera,
es va fer ben evident
que dialècticament
es regidors fan plorera.
No és igual tenir xerrera
que parlar adequadament.
36
Segurament xerren massa
sense tenir res que dir.
Els hauríem d’exigir,
donada llur poca traça
que callin més. No vos passa
que els teniu mals de sofrir?
37
Si aquests són es seus sermons
i aquest és tot s’argument,
em sembla ben evident
que en venir ses eleccions
tendrà molt poques raons
per anar a votar, sa gent.
38
Sé bé que en aquesta vida
en tot sempre hi ha excepcions
i es municipals escons
alguna veu distingida
agombolen. L’he sentida
en distintes ocasions.
39
Tot té fi, en aquesta vida,
i aquesta legislatura
que a mi m’ha fet tanta agrura
prest passarà a millor vida
i donarem per finida
tanta i tanta desmesura.
40
Si es que van dins es vaixell,
uns voguen i es altres cien,
per bons remadors que sien
tot plegat serà un bordell.
Ni si caigués es Castell,
molts a això no ho entendrien.
41
Moltes realitzacions
en aquests anys precedents
es queden com a elements
per a treure’n conclusions.
Valorem sense pressions
es guanys i es inconvenients.
42
Jo encara demanaria
que es polítics no han de dir
res que no puguin complir.
Sa gent els ho agrairia,
i no com avui en dia,
que no paren de mentir.
43
Ja de cara en es comicis
de maig, es distints partits
es troben ben divertits,
i es líders i es seus seguicis
fan mil i un exercicis,
orals, per signes i escrits.
44
Fins a vuit candidatures
es diu que es presentaran,
i totes oferiran
ses millors llaminadures.
Ses ganàncies són segures
amb tot lo que prometran.
45
I, dit això, tenc ben clar
que hem de votar amb convicció,
perquè sempre és molt pitjor
si decidim no votar.
Implicar-nos i triar
és sa nostra obligació.
Es temps que fa
46
Per si vos n’heu oblidat
i ara ho voleu recordar,
aquí vaig a repassar
es clima de l’any passat.
Parlar d’es temps sempre ha estat
un recurs fàcil i a mà.
47
I posats a començar,
començaré, evidentment,
pes gener, un mes inclement
que molt de tot va deixar.
Sa pluja no ni va faltar,
ni es fred, ni tampoc es vent.
48
Mos va ploure pes febrer
i es diu que febrer abeurat
és mig any assegurat.
Aquest no és un mes balder
perquè vesteix s’ametler,
i així va ser l’any passat.
49
Vuitanta litres de pluja
que va caure acompassada
deixaren ben amarada
la terra, i una nevada
mos va deixar enfarinada
sa muntanya, allà on més puja.
50
Abans que no canviàs
s’estació, marcejà
i es març també mos deixà
tot es camp fet un domàs
blanc de neu, tot molt fugaç
però digne d’admirar.
51
Entre sa pluja i sa neu,
trenta litres mal comptats
recollírem. Enredats
quedàrem quan s’apogeu
de fred resultà més greu,
amb quatre graus congelats.
52
De ple dins sa primavera,
es temps es va comportar
com a s’abril sol passar,
mig mes va diluviar
i s’altre s’encaminà
tot dret cap a sa sequera.
53
Litres?, una seixantena,
trenta-cinc en un sol dia,
del cel van caure. Fugia
s’hivern. Cap a sa vintena
de graus, s’enfilà s’antena
d’es mercuri, sols de dia.
54
Sols quatre dies plogué,
en es maig, amb un total
de trenta litres, frugal
precipitació. Vengué,
després, mig mes que dugué
un temps ben primaveral.
55
Si parlam d’un juny normal
volem dir que es comportà,
tot ell, sense provocar
cap ensurt, tramuntanal.
Només cap en es final
es termòmetre pujà
56
Es temps anava passant
i sa pluja ens oblidava,
la terra que s’assecava,
s’estiu que anava arribant
i jo que anava pensant
sa calor que m’esperava.
57
Però es juliol, amable,
no va tenir cap sobrant
de calor i anà avançant
un estiu molt agradable.
Va resultar suportable
i fins i tot refrescant.
58
Tots creguérem que s’estiu
ja s’havia superat
perquè s’agost, reposat
tampoc es mostrà agressiu.
Tot resultava joliu,
tot era ben temperat.
59
I així hauria estat si, uns dies,
ja Sant Bartomeu passat,
sa calor no hagués pujat
fins a dalt, sense manies.
En es sol et sofregies
i sempre anaves suat.
60
Finalment, en repassar
s’estiu com havia anat,
vérem que havia pujat
sa calor, fins superar
es promig, que es depassà
tres dècimes, tot plegat.
61
Una pluja sols passable
es setembre deixà anar,
vull dir que no es va passar,
segons es resum comptable.
Tot aquell mes, prou estable,
setanta litres sumà.
62
Igual estabilitat
es termòmetre oferí,
i en cap moment s’excedí.
No passà, en realitat,
de vint-i-vuit graus, bondat
que tots vàrem agrair.
63
Més humit, com de costum,
s’octubre es va presentar,
a voler diluvià
i si n’he de fer es resum,
en litres, es seu volum
de cent trenta-sis passà.
64
Fou un mes desapacible,
més aviat inestable,
inconstant i variable,
per moments imprevisible
i fins i tot irascible,
frescot i desagradable.
65
I que no vagi per dit,
és sols una opinió,
i és segur que algun lector
trobà es mes ben divertit.
Jo m’estim més sa calor;
es fred em té malsofrit.
66
Cent trenta litres i escaig
p’es novembre mos va fer
de litres d’aigua. Plogué
tot es més, sense fer matx,
tot i que va ploure a raig
qualque estona. Va anar bé.
67
De llebeig, bàsicament
aquell mes, es vent bufà,
cosa que mos procurà
que tenguéssim un ambient
temperat, inclús calent
per lo que es pot esperar.
68
Es desembre va ser sec,
més que no cal esperar,
sa pluja no va arribar
ni a vint litres. Això, crec
que és poc. Pareix que es batec
del cel algú va aturar.
69
Temperatures anant
amunt i avall, desbocades,
que vàrem veure enfilades
a vint-i-tres graus, baixant
després fins als set. Per tant,
un mes amb fortes sacsades.
70
Crec poder dir, finalment,
que hem tengut un any escàs
en pluja. En aquest repàs
trobam, de forma evident,
un dos mil deu més calent
i més eixut. Curt i ras.
Cultura
71
Em féu passar una penada
na Bàrbara Femenies,
en molt males companyies
de dimonis, enfilada
i a s’Atiafoc lliurada.
Coneixent-la, no ho diries.
72
En Manuel Muntaner
sa seva obra presentà,
“Remor de tu” titulà
un disc que sona molt bé,
on aquest glosador té
s’honor de participar.
73
Es “Cap Vermell” va entregar,
l’any passat, es seu guardó
a un excepcional doctor,
a un metge que mos tractà
sàviament, amb bona mà
i amb gran sentit de s’humor.
74
És es doctor Balaguer,
home culte, intel·ligent,
i una persona excel·lent.
Es poble ho reconegué
i a s’acte hi comparegué
una munió de gent.
75
Un vespre ple d’emoció
i un premi molt encertat.
Sa majoria d’edat
ha assolit aquest guardó
que premia es receptor
i també es que l’ha lliurat.
76
Sa senyora Canaan,
d’”El Castillo”, deixà escrit
un llibre molt divertit,
un relat com no se’n fan
de s’hotel, que arriba quan
“Cap Vermell” l’ha traduït.
77
Un altre llibre encertat,
bo des de qualsevol caire,
clàssic i també amb un aire
modern, deixa publicat
Felip Esteva, i ha estat
“El plaer del boletaire”.
78
A més de molt bon cuiner,
en Felip és un micòleg
d’alta volada. S’apòleg
d’es bolets que mos va fer,
llegir-lo és un gran plaer
sense deixar-ne ni es pròleg.
79
Va guanyar, en Miquel Moyà,
es premi Art Jove de còmic,
que no és un premi econòmic
però se li publicà
es llibre que dibuixà
des d’un seient ergonòmic.
80
Si no, no hagués acabat
aquesta feina acurada,
que a la fi fou presentada
p’en Miquel Llull, inspirat.
“Baleàric”, un retrat
d’es foners de sa contrada.
81
En Suso Rexach ha fet
una cançó de primera,
“Això no és un Capdepera
Blues”. Un recull molt complet
de sobrenoms que ha refet
a un ritme que fa ballera.
82
Una obra ben endreçada,
una confessió d’amor,
amb sa qual es ret honor
a tot es poble. Gravada
en Suso ja l’ha deixada.
Moltes gràcies, cantautor!
83
Si de glosar anàs cansat,
aviat recorreria
a uns joves que, dia a dia,
han apostat p’es glosat.
Biel Garau n’ha creat
una bona confraria.
84
A Facebook la trobareu,
a un lloc dit “Jo també estim
sa nostra glosa”. Es polsim
de bells versos hi veureu.
Aquest grup vol ser s’hereu
d’un glosar que molts sentim.
85
Dubtau que ses Serenates
d’Estiu mos han fet passar
moments per a no oblidar?
Unes vetlades molt grates
que mos han sortit barates
pel que hem pogut degustar.
86
Ara, lamentablement,
hi veim un futur fatal.
Ses Joventuts Musicals
duen un bon cansament
i amb so seu desistiment
això fa olor de final.
87
Ara no sabria dir
si tenim quatre corals
o en tenim tres, o que és fals
que una es vulgui dividir
en dues. Si fos així,
quedaria en es annals.
88
Per si qualcú no ho sabia,
segons digué un erudit
de pa amb fonteta, instruït,
es mallorquí ja corria
quan es català sortia
de s’ou, ben magre i petit.
89
De sa mateixa manera,
es castellà aquí es parlà
d’es temps d’es romans ençà.
Algú diu que Capdepera
potser va ser sa primera
localitat que el xerrà.
Esports i coses d’aquestes
90
Després d’anys de patiment
a Primera Regional,
per fi va arribar es final
d’es túnel, quan finalment
mos va pujar a Prerferent
un Escolar excepcional.
91
En Mariano va ser
s’entrenador que el pujà
i així se recordarà,
i ara hauríem de poder
conservar es sarró ben ple
de punts, per no davallar.
92
L’Escolar té una pedrera,
com es diu modernament,
que produeix constantment
futbolistes de primera.
Alguns, lluny de Capdepera,
troben agombolament.
93
Na Clàudia Troppa tengué
un any no gaire potent,
anà a Eivissa finalment,
on vull que li vagi bé,
corrent com un ca llebrer
a força d’entrenament.
94
S’atletisme, a Capdepera,
sempre té un valor segur,
amb gran present i futur,
i és na Melina Sagrera.
És fondista de primera,
una atleta en estat pur.
95
Na Francisca Rosselló,
una atleta veterana,
ha tornat, de bona gana,
de ple a sa competició.
Recordwoman, amb honor,
d’es deu mil, és encara ara.
96
Mos va dur, es Campionat
del Món de futbol, jornades
de passió ben amarades.
“La Roja” va entrar en combat
i va provocar un esclat
de goig i eufòria, a grapades.
97
Banderes i banderoles
per façanes i portals,
amb es colors nacionals.
Tot eren flors i violes,
ses ensenyes espanyoles
onejaren triomfals.
98
Això no és nacionalisme,
pensa tu!, ni és cap excés.
Nacionalista és, només,
es que, en tot aquest procés
d’eufòria, no hi veu res més
que un punt d’irracionalisme.
99
Crec que és molt més saludable
lo que ses Cranques Reumàtiques
fan en ses seves erràtiques
excursions, d’admirable
aventurisme entranyable
i amb connotacions llunàtiques.
100
Abans de passar endavant
i aquest apartat concloure
pos una altra glosa a coure
per lloar s’any tan brillant
de s’egua “Nit de Llevant”,
que com un llamp se sap moure.
101
A Joan Llabata, igualment,
desitj que dugui es timó
de sa Federació
de Trot encertadament.
Esper que es nou president
encerti en sa gestió
Altres herbes
102
El Bisbe mos visità,
va ser p’es mes de gener,
es prelat aquí vengué,
i no com en temps primer.
Cap arc no li varen fer,
més d’un ni s’assabentà.
103
Jo crec que, gràcies a Déu,
són altres temps, i per mi
són més normals. Va venir
amb tot es seguici seu.
La nova marededéu
del Carme va beneir.
104
Va ser grossa s’alegria
que algun sortat s’endugué,
perquè aquí tocà es primer
premi de sa loteria.
A s’abril això ocorria
i qui va treure no ho sé.
105
Un afer molt comentat,
i que donà que xerrar
passà quan es capellà
de sobte es trobà enfrontat
amb sa gent d’es Patronat
d’es Castell. I qui guanyà?
106
Una manifestació
p’es hotelers propiciada
va reunir una gentada
exigint sa solució
de sa regeneració
d’una platja malmenada.
107
Com sabeu, aquesta platja
és l’Agulla, que ha patit,
d’es temps i sa gent, s’envit,
i ha sofert un gran damnatge,
s’ha alterat es paisatge
i s’amplària s’ha encongit.
108
Deixar actuar sa natura
i no anar contra corrent
crec que és lo més convenient
i sa cosa més segura.
Ja sabem lo poc que dura
regenerar malament.
109
Dia vuit d’agost vengueren
els Reis, una altra vegada,
però en aquesta arribada
cap jugueta mos dugueren.
Reis reals del cel caigueren
per devers Cala Rajada.
110
No eren els reis d’Orient,
eren els reis de Madrid,
i es jardí reconstruït
de can March, molt bellament,
inauguraren, amb gent
molt famosa en es convit.
111
Però sa gran majoria
mos ho miràrem d’enfora,
mos deixaren a defora,
fins que després, un bon dia,
vàrem tenir s’alegria
de voltar-hi més d’una hora.
112
Una sínia restaurada
es mes d’agost mos dugué.
A Sa Cala es seu lloc té
i si no l’heu visitada,
creis-me, és visita obligada.
Ha quedat millor que bé.
113
Un tema ben destacat
ha estat, d’uns mesos ençà,
crec que n’heu sentit parlar,
aquest parc anomenat
“Tierra Santa”. Quin bugat
més mal de desllorigar.
114
Jo ja ho sé que Capdepera
i sa terra que m’aguanta
és un indret que fa planta
i fa goig i fa mirera,
però no sabia que era,
es meu poble, terra santa.
115
Quatre capvermells hi ha:
un de pedra, natural,
un Cap Vermell digital,
i un vaixell molt mariner,
i ara es nom el duu, també,
un centre monumental.
116
Hi havia molt per triar
i remenar. Finalment,
per devers s’Ajuntament,
res millor han sabut trobar
que un nom que a molts confondrà.
Idò ja ho veis, quin invent!
Fires i festes
117
Quan sa crisi més empeny
i es recursos minven més
és quan surten es festers
de bon de veres, i amb seny,
mirant de no fer desdeny,
s’impliquen sempre es primers.
118
Un temps del tot inestable
va voler descolorar
sa festa que ve a encetar
s’any, de manera entranyable.
Amb pluja desagradable
els Reis varen arribar.
119
Ho van prendre amb paciència,
envoltats de molta gent,
que d’un temps tan inclement
en va fer festa. Excel·lència
demostraren, i anuència,
per superar aquell moment.
120
De manera especial
va xalar sa gent menuda,
perquè, dels Reis sa venguda,
sempre esdevé excepcional.
En veure es vaixell reial
s’al·lotea va moguda.
121
Sant Antoni de gener
és un sant que aquí estimam
i cada any en celebram
sa festa, i un formiguer
de gent surt en es carrer
i tot es carrer és un clam.
122
Sa sana rivalitat
amb sos veïnats d’Artà
ha acabat d’esperonar
una festa que ha passat
de certa immobilitat
a un present que creix ufà
123
I no en va ser una excepció,
sa festa de l’any passat,
i ni tan sols un ruixat
escadusser i traïdor
no desbaratà es guió
i tot sortí ben rodat.
124
Amb tot, cal tenir present
que no se fa tota sola,
aquesta festa. Rodola
perquè algú la va empenyent,
i gràcies a aquesta gent
res desdiu ni res grinyola.
125
Dones de mà experta i destra
deixaren dos nous vestits
de dimoni, ben cosits.
Na Catalina Genestra
i na Bel Amer, quin extra!,
com se sap, tenen bons dits.
126
I aquí, en nom de s’Obreria,
ses gràcies els hem de dar:
res els volgueren cobrar.
És una immensa alegria
comptar amb sa filantropia
de gent amb tan bona mà.
127
En fi, que aquest Sant Antoni
de l’any passat, resultà
un nou èxit i acabà
tan bé com va començar,
i un pic més va triomfar
sa figura del dimoni.
128
En s’hivern, quan fa més fred,
en es cos i a sa butxaca,
una festa que destaca
és sa Rua, amb un esplet
de gresca i trull que, tot dret,
d’es mal humor mos rescata.
129
Ses rues de l’any passat
varen ser tan reeixides,
ses colles tan divertides
i s’ambient tan engrescat
que ni es fred ni s’humitat
les feren manco lluïdes.
130
I ja per afegitó,
p’es “Sol Naixent” passejaren
sa sardina, i en torraren
a voler, damunt carbó,
i després, amb devoció,
dins sa panxa... l’enterraren.
131
Arriba sa primavera
i amb ella arriba es Mercat
Medieval. Com l’any passat,
i com fa onze anys, Capdepera
un pic més va fer mirera,
tot es poble endomassat.
132
El temps mos va generar
més d’un dubte. Finalment
tengué un bon comportament,
sols es divendres deixà
una brusca. Va escampar,
i acabà plàcidament.
133
N’Antoni Flaquer Obrador,
una persona entranyable
i certament admirable,
també és un bon orador
i mos va llegir un pregó
documentat i agradable.
134
Quan El Carme arriba, sent
que es cor batega més fort
i fruesc en veure es port
endiumenjat, ple de gent.
Aleshores tenc present
que viure aquí és una sort.
135
I una altra sort és comptar
amb aquesta Confraria
que s’esforça, dia a dia,
per mirar d’organitzar
unes festes, ran de mar,
que són sa nostra alegria.
136
Bé demostra, aquesta gent,
que festa vol dir actitud,
i aquest grup té sa virtut
de ser ja un gran referent,
imprescindible element
i col·lectiu benvolgut.
137
Per això em fa molt de mal
i no he entenc s’actuació
de Ports, que mos fa un favor
i a ses rodes posa pals,
exhibint uns grans cabals
d’injustificat rigor.
138
Però ni Ports ni altra gent
mos malmetran una festa
que duim en es cor, i aquesta
ja ha arrelat profundament.
Per noltros és sentiment;
per Palma, sols suma i resta.
139
Amb tot, el Carme sortí,
com cada any, una monada.
Amb veu entenimentada,
en Quiquet Pons va llegir
un pregó mig menorquí
i mig de Cala Rajada.
140
Es programa es completà
sense ensurts. Sa processó,
fidel a sa tradició,
resultà s’acte major,
la seguí una gernació
fins que es focs la van tancar.
141
Més que Sant Roc, Sant Roquet,
va resultar l’any passat,
s’imposà s’austeritat
perquè es pressupost s’ha estret,
a sa butxaca hi fa fred
i ses festes ho han notat.
142
Mos quedàrem sense focs,
un mode d’estalviar
que ningú pot criticar
quan es doblers són tan pocs.
Arribaran més “sant-rocs”
i podrem recuperar.
143
Però se’n va salvar es jazz,
molt bo, i també es recital
Femenies-Gomis, tal
com fan cada any: un puntàs.
També fou un exitàs
sa gimcana nocturnal.
144
Per pregoner s’escollí
en Pep Fuster “de sa Cova”.
Sense dir cap cosa nova
tampoc no es va reprimir,
de crítica en repartí
crec que un poc més d’una arrova.
145
Va dir quatre veritats
i això no sempre cau bé,
però es pregó que va fer
mos va deixar ben gravat
que ses coses d’es passat,
no sempre les hem fet bé.
146
Sant Bartomeu, Capdepera,
festa i més festa, un esclat
de joia, i això malgrat
es pressupost vagi enrere,
tot fa olor d’alfabeguera,
tot està ben disposat.
147
Un any més varen dur es pes
d’es programa, brillantment,
almanco musicalment,
es grups locals. Aquí res
mos falta de lo que hi és,
i lo que no hi és, bon vent!
148
Està vist que de cantera,
cosa que a la vista salta,
mai per mai mos n’ha fet falta.
És un poble, Capdepera,
musicalment, de primera
i que pot anar cara alta.
149
En comptes de pregoner,
vàrem tenir a Capdepera
una bella pregonera
que a més ho va fer molt bé
i que en tot moment sabé
bastir un pregó de primera.
150
N’Elionor Orpi ordí,
perquè és molt bona oradora,
una peça evocadora
que es públic li va aplaudir.
Escoltant pregons així,
d’aquest poble hom s’enamora.
151
Tots es actes, animats,
sa crisi ben aparcada,
en es carrer una gentada
i cent dimonis forcats
que anaven desbaratats
fent lulea socarrada.
152
Algú devia comptar
i digué, sense cap mena
de dubte, que manco plena
era sa plaça, en ballar,
i jo me vaig preguntar
si ara ve d’una d’una dotzena.
153
I en tot cas no hi hagué tocs
per anar a sopar a la fresca;
en aquesta nit de gresca
no hi solen anar es badocs.
Hi van, siguin molts o pocs,
es qui no els ve d’una llesca.
154
Per tant, no vos sembli estrany
si dic que em conformaria
si sa festa discorria
sempre amb semblant alegria,
i per tant demanaria
un altre tant per enguany.
155
Sa festa també hi fa estada
per Canyamel i sa Cala,
tota sa contrada exhala
flaire de festa animada,
i en s’estiu, tot perfumada,
cap altra estació la iguala.
156
Quan arriba sa tardor,
cada any mos porta, la mar,
un present com no n’hi ha,
un peix d’excel·lent sabor:
sa llampuga. Es pescador
l’espera com al manà.
157
Però un pic que s’ha agafada,
aquesta espècie excel·lent,
comprovam ben tristament
que no està prou valorada,
que costa una animalada
treure’n tot es rendiment.
158
Això és lo que va obligar
a organitzar una mostra
d’aquest peix, en què es demostra
mil formes d’aprofitar
es seu valor. Nou anys, ja,
fa que dura i ja és ben nostra.
159
Sa llampuga es promociona
i amb ella, Cala Rajada,
aquí arriba una gentada
que sa distància perdona,
menjant peix passa l’estona
i d’aquí se’n va encantada.
160
Enfora queda s’estiu,
ben lluny queda sa calor,
i posam es tancador,
en es programa festiu,
ja en s’hivern. Davalla es riu
d’es temps, sense aturador.
161
La Verge de l’Esperança,
patrona de Capdepera,
comptà amb una pregonera
excel·lent. Amb confiança,
n’Antònia Garau, lloança
en féu, devota i sincera.
162
Ses Completes, ben lluïdes,
magnífica sa torrada,
tota sa festa animada...
Unes jornades seguides
p’es gabellins, molt sentides.
Història recuperada.
163
Patrimoni és delcarada
de tota sa Humanitat,
per la Unesco. Hem situat
sa Sibil·la en destacada
posició i l’hem preservada
de qualsevol atemptat.
164
Un any més ha ressonat,
un any més l’hem escoltada,
i a s’Edat Mitja, abrandada,
de nou mos ha traslladat.
Sa Sibil·la, d’es passat,
cada any és recuperada.
Demografia
165
El dos mil deu ha deixat
noranta-sis naixements,
noranta traspassaments,
i, segons que m’han dictat,
hi va haver, en tot l’any passat
cinquanta-dos casaments.
166
Això, relativament,
ja que, com canta es padró,
sa dada de població
mos va suposar un augment
de devuit persones. Gent
que el món duu a aquest racó.
Comiat
167
Crec que ha arribat es moment
de plantejar es comiat
d’aquest tan modest glosat.
Jo ja estaré ben content
si amb tot això que he anat fent
en res no vos he agraviat.
168
Deixam un any endarrere,
un any de dificultats,
de moments ben delicats,
tot sabent que Capdepera
té força, com sa primera,
per sortir d’aquests sotracs.
169
Mallorca se’n sortirà
i es nostre poble també,
si és que feim ses coses bé
i miram de conservar
lo que es déus mos van llegar
i encara no hem fet malbé.
170
El dos mil onze serà
millor, si així ho desitjam,
si entre tots mos proposam
no deixar-nos estirar
p’es desànim i miram,
colze amb colze, d’avançar.
171
En tot cas, tenguem present
que sa vida són dos dies
i ses majors alegries
te les trobes, normalment,
si estàs en pau amb sa gent
i es mals humors no congries.
172
Això no ho dic resignat,
tampoc tir sa tovallola,
dic que és una bona escola,
sa vida, i que m’ha ensenyat
que esperar poc és sagrat
i que acceptar-te et consola.
173
Que passeu un molt bon any
vos desitja es glosador,
que no vos falti s’humor
i que no patiu cap dany.
Tengueu sa salut per guany
i sa sort en abundor.
