per Jaume Fuster Alzina
Presentació
1
Mig any ja havia passat
i a preguntes d’un amic
vaig pensar en quin embolic
de nou m’havia ficat,
sense començar es glosat,
embullat un altre pic.
2
I em vaig dir m’hi he de posar,
ja no puc esperar pus,
sinó perdré s’autobús;
s’argument he d’enfilar.
Si estic més a començar
tot em sortirà confús.
3
Però no heu de passar ànsia
perquè ho tenc tot apuntat,
tenc s’arxiu estructurat
i ara amb un poc de constància
hi posaré sa fragància
d’un rimar ben conformat.
4
Duc molts d’anys de glosador,
som un humil artesà
donat a versificar
i al qual feis un gran favor
llegint s’argument, honor
que dubt si me’l sé guanyar.
5
Per això es consentiment
deman a s’autoritat.
Permís em sigui donat
p’es batle i s’ajuntament
i p’es rector, igualment,
per fer un llibret assenyat.
6
Això d’es batle, és un dir
i hauria d’estar en plural.
Ja sabeu s’historial:
dos batles vàrem tenir;
en Gallego succeí
n’Alzina, per bé o per mal.
7
Si aquest projecte surt bé
i arrib fins en es final
i si ningú no hi pren mal
i no faig cap mal paper,
ja prou content n’estaré
i quedaré ben cabal.
8
Voldria no fer salat,
que sa sal no es pot llevar,
voltros n’hi podeu posar
un poc més, si ho trobau fat.
Lo que no queda apuntat,
vos ho haureu d’imaginar.
9
Això és un joc de paraules,
un miratge, si voleu,
en què tots voltros podeu
capbussar-vos. Agafau-les
si convé, i si no deixau-les
a un racó i no les mireu.
10
Perdonau-me sa impressió
que segurament vos fa
es meu mode de glosar:
una autèntica lliçó
de xerrar amb gran convicció
sense dir res, i ja està!
Fires i festes
11
De festes podem parlar
i tot lo que pugui dir
serà ben igual que ahir,
talment com ho vaig contar
l’any passat, com un tornar
lo mateix a repetir.
12
Però això no és veritat,
sempre és nova i resplendent,
sa festa, perquè sa gent
cada any també ha canviat.
Tot acte sempre és mirat
amb un posat diferent.
13
Així, vaig veure arribar
els Reis, una altra vegada,
i enmig d’aquella gentada
de nou em vaig admirar
de veure es infants xalar,
amb sa il·lusió desfermada.
14
I un any més sortí redó
es pas de Ses Majestats
p’es poble. Ben arribats,
de regals ben carregats
que pertot van ser escampats,
sense deixar cap racó.
15
Mentre es infants es fan grans,
uns altres demanen pas,
de nins no en va es poble escàs,
i així, els Reis, sense descans,
ajudats de moltes mans,
amb regals fan es salpàs.
16
Quan ses coses surten bé,
semblen caigudes del cel,
com un bunyol dins sa mel,
com si tot fos bo de fer.
Però si un arbre creix bé
és perquè té bona rel.
17
Diré lo que és evident:
Sant Antoni és una festa
amb poc pressupost, modesta,
però que compta amb sa gent,
que mou es poble i se sent,
cada any, com una conquesta.
18
Conquerir es nostre passat
i recuperar sa història,
Sant Antoni és fer memòria
i és acceptar-ne es llegat,
Sant Antoni és un esclat
de joia i un crit d’eufòria.
19
A cap festa veig botar
sa gent, així d’embogida.
No sé si és sa més sentida,
però poc hi deu mancar.
Sant Antoni, s’ermità,
en s’hivern mos dóna vida.
20
De tot això, s’Obreria
en té cura, amb gran esment,
i procura, diligent,
que sa nostra festa sia,
a més d’un crit d’alegria,
un autèntic referent.
21
Jo sempre m’he imaginat
Sant Antoni fent cançons,
guanyant-li ses messions
al dimoni, en un combat
ple de gloses de picat
amb segons intencions.
22
Sa mort, per bé que l’esperes,
sempre l’hem de lamentar.
L’any passat mos va deixar
s’estimat Toni Lliteres,
un home ple de quimeres
que jo aquí vull recordar.
23
En Toni de Son Vador
encapçalà s’Obreria
molt de temps. Amb alegria,
aquell bon obrer, amb fervor,
a damunt es carretó,
sa colcada presidia.
24
Però en Toni és recordat
també per una mestria
molt gran, dins la pagesia.
Conrador experimentat,
es seu treball acurat
a tothom embadalia.
25
Un accident el deixà
tot malmès, físicament.
Santantonier fervent,
molt postrat es va quedar.
Sant Antoni va plorar
aquesta mort, tristament.
26
Tothom està ben d’acord
a qualificar ses rues
de l’any passat, totes dues,
d’inesborrable record.
Es Carnaval està fort,
discorrent quan manco sues.
27
Ritme, música i color,
per a superar es present,
per a oblidar es mal moment
i mirar amb més il·lusió
es futur. I per fer-ho,
disfressar-se és adient.
28
Ara es Mercat Medieval
pareix que tot sol va fent,
però al darrere hi ha gent
que hi deixa temps i jornal.
Per cert, en Vicenç Nadal
va ser un pregoner excel·lent.
29
Amb un temps que acompanyà,
es Mercat sortí redó,
hi vengué una munió
de gent, que va superar
en nombre sa que sumà
qualsevol altra edició.
30
Tot i que es dijous va ploure,
després es temps s’estirà,
es sol començà a picar
i poguérem anar a lloure.
Jo, d’es mercat no em vaig moure
es tres dies que durà.
31
Afectà sa retallada
d’es pressupost, òbviament,
ses festes, i és evident
que El Carme, a sa davallada,
la va notar. Una feinada
dugué un programa decent.
32
Aquesta gent de la mar
té gran imaginació,
i amb feina i dedicació
una oferta programà
que fins i tot superà
sa de s’any anterior.
33
Cada any he de repetir
que es moll és un lloc festiu.
De ses verbenes d’estiu,
sa d’es moll se sol tenir
com sa millor. S’ha de dir
que es port té un gran atractiu.
34
Si afegim sa processó
com un ham irrefusable,
amb això és més que probable
que trobem s’explicació
a sa constant atracció
d’aquesta festa entranyable.
35
Pel Carme mos visità
un llaüt de traça fina,
que ara a la vela llatina
amb gràcia solca la mar.
I ja deveu suposar
que estic parlant de l’”Alzina”.
36
Aquesta barca-museu
aquí la va construir
mestre Miquel “Pollencí”,
l’any quaranta cinc. Bon peu
hi va posar. Avui atreu
s’aficionat mallorquí.
37
Parlem de festes d’estiu,
si creis que n’hem de parlar.
Ja he dit que es va retallar
es pressupost, amb motiu
de sa crisi. A fer es cap viu,
es regidor s’obligà.
38
Algú, ben tranquil·lament,
en féu crítica lleugera.
Volem festes de primera,
però també tenir esment
a sa caixa. Aquest invent
és tan sols una quimera.
39
Demanar molt, gastar poc,
cartells de luxe irreals
endegats per sis reals...?
Idò digau-me a qui lloc
s’hi couen, amb tan poc foc,
aguiats tan genials.
40
Ara jo, a sa meva edat,
ja som bo de conformar
i per això vaig trobar
que es programa era encertat.
Qui el vulgui més afinat
a sa Comissió ha d’anar.
41
Per tant, no en faré cap drama.
Aquí tothom és senyor
de tenir una opinió
distinta. Ara me reclama
una ullada en es programa,
amb lo millor i lo pitjor.
42
Tant pel que fa a Capdepera,
com també a Cala Rajada,
per sa gent és esperada
aquella passa primera
que és es pregó, i tal espera
sol estar justificada.
43
Es pregons s’han convertit
en un multitudinari
espectacle, que a s’erari
res li costen. Sempre he dit
que lo que és més divertit
no és d’abast pecuniari.
44
Dos pregoners genials
mos alegraren ses festes,
i aquí dic que, tot xalestes,
ses seves veus magistrals
lluïren, excepcionals,
magnífiques, sense arestes.
45
I per això els recordam.
S’ínclit Juanito “Vador”
esdevengué un orador
de verb sentit, un reclam
que arreplegà un gran eixam
de devots escoltadors.
46
Passà això a Cala Rajada,
i a Capdepera, altre tant,
on bavàrem, escoltant,
aquella llengua esmolada
d’en Xiscu “Lllissa”, enfilada
dalt s’escala, predicant.
47
En s’aspecte musical,
un any més van salvar es mobles
no es que vénen d’altres pobles
sinó sa tropa local.
Aquí sobre personal
i de qualitats molt nobles.
48
Tots són dignes d’esmentar,
si voleu en pas revista.
Aquí hi ha vena d’artista,
per vendre i per regalar,
però no vos vull cansar,
amics lectors, passant llista.
49
Uns actes molt celebrats
i amb gran participació
són, cada nova edició,
es cercaviles nostrats,
que, de tan desbaratats,
són com un cap de fibló.
50
Potser va fer gust de poc,
i mai n’hi ha a bastament,
però va ser ben calent
això de “sa nit de foc”.
Jo no em trobava bé enlloc
enmig d’un infern ardent.
51
Seguírem més d’un concert
i ben a voler ballàrem,
tots a la fresca sopàrem
i quasi mos barallàrem
per una taula. Xalàrem
amb sos focs, tot un encert.
52
I si enguany tot surt igual,
ben conformat quedaré.
Ara no anam endarrer
de res. Lo més genial
és posar-hi un gavadal
d’il·lusió i prendre es carrer.
53
A banda de Canyamel,
ses festes també arribaren
a sa Cala i ajuntaren
molta gent. Amb gran anhel,
es d’una junta fidel
molt bé les organitzaren.
54
Semblava que no es faria,
sa Mostra de sa Llampuga.
No és que hagi tornat poruga,
sa gent de sa Confraria,
és que ja és massa feixuga
tanta feina per un dia.
55
Feixuga, especialment,
en s’aspecte financer.
Sa Confraria no té
recursos per anar fent
sa fira tan dignament
com en es passat va fer.
56
Per això és que es va plantar
i exigí a s’Ajuntament
que n’assumís, promptament,
es paper de capità,
però a la Sala hi trobà
dubtes de procediment.
57
Veig que en tot aquest procés
sa crisi molt ha ajudat.
No se n’hauria parlat
si sobrassin es doblers.
Digueren es mariners:
fins aquí havem arribat.
58
Per sort sa Conselleria
aviat reaccionà
i al capdavant es posà
per salvar s’economia
de sa Mostra. Amb alegria
sa nova mos va arribar.
59
I sa Mostra, finalment,
se celebrà amb esplendor,
i una generació
hi va desfilar. Sa gent
s’empassà, tranquil·lament,
tres tones de bon peixó.
60
Receptes tradicionals
i plats de gran fantasia,
sa millor gastronomia,
presentacions genials,
i plats que, de tan normals,
mos cauen bé cada dia.
61
L’Esperança es disposà,
segons es guió esperat,
i tot va sortir brodat,
perquè res es canvià.
Sa processó desfilà
en es dia assenyalat.
62
Encertat, es pregoner,
en Miquel Garau “Bessó”,
amb dots de bon orador,
una evocació va fer
d’un passat que coneix bé,
És home amb gran devoció.
63
Així que tot sortí bé.
Sa pluja no aconseguí
fer recular es gabellí,
que en es Castell sap que hi té
un reconfortant recer,
es passat i es pervenir.
64
Amb sa crisi per bandera,
a les fosques hem quedat
per Nadal, i ben mirat,
jo no crec que Capdepera
i sa cala marinera
tal premi s’hagin guanyat.
65
Però il·luminació a part,
anaren bé, ses Matines,
i ja en veis, de nins i nines,
actuant. Tot un esbart.
Ara ja no se fan tard,
són unes altres rutines.
66
Un any més va ressonar
sa Sibil·la, anunciant
la fi del món. Aquest cant
que de s’Edat Mitja ençà
es repeteix, mos llançà
son anunci horripilant.
67
I arribàrem a Cap d’Any,
que ja és sa darrera festa
que mos trobam, i amb aquesta
ve quan ja tancam amb pany
tot un cicle, amb molt de guany:
ser vius ja és una conquesta.
Economia
68
Quatre potes va tenir,
altre temps, s’economia.
però crec que avui en dia
just-just es pot sostenir
damunt una. És a dir,
es turisme que mos guia.
69
Es món de sa pagesia,
almanco per Capdepera,
ha posat sa marxa enrere,
com tots veim. M’agradaria
creure que arribarà es dia
que avança i es recupera.
70
Potser, si ha de revifar,
serà guanyant qualitat,
amb ramat seleccionat
i refent s’oliverar,
si no és tornant a sembrar
vinya, com en temps passat.
71
Són paraules d’un profà
que veu com van subsistint
i fins i tot reeixint
altres indrets. No serà
que estam cansats de lluitar
i no es vol seguir patint?
72
I ara una constatació:
tota sa zona rural
es pot dir que en general
ja és una conurbació
i sa terra de conró
esdevé residual.
73
La cosa va un poc millor
dins es treball de la mar.
Sense poder bravejar,
s’ofici de pescador
avui és més duguedor,
i no és tan feixuc, pescar.
74
Fins i tot, es nostre port
enguany s’ha recuperat,
ja que s’hi ha incorporat
un “bou” més. Desitj gran sort
p’es “Castus”, gent de cor fort
que el “Pep Domingo” ha comprat.
75
Es pescadors saben bé,
com demostren constantment,
que tenen coneixement
i saben que molt convé
preservar lo que se té
o perdre-ho tot, fatalment.
76
Trobar s’estabilitat,
s’equilibri salvador,
això vol es pescador,
es cinquanta que han quedat,
sa gent que s’ha proposat
que es futur sigui millor.
77
Per aconseguir aquest fi
jo veig que sa Confraria
es comporta amb gosadia,
sabent quin és es camí:
aquest camí és protegir
la mar nostra, dia a dia.
78
Ara, econòmicament,
sa pesca no és important,
sobretot si ho feim comptant
lo que aporta, en tant per cent,
però crec que socialment
encara és molt rellevant.
79
Segurament em direu
que aquí se’m veu es llautó.
Fill i nét de pescador,
som jo, per si no ho sabeu,
per tant em declar hereu
de tan digna professió.
80
Una pota destacada,
de s’economia, ha estat
sa construcció. S’ha cabat?
La cosa ara està parada,
amb molta gent aturada
i un futur ben complicat.
81
Si falla sa construcció,
darrere hi van es lampistes
i també es electricistes
i es fusters. Tot es sector,
com peces de dominó,
cau a empentes fatalistes.
82
Es ritme desenfrenat,
es desfermat creixement
que hem viscut últimament,
tothom veu que és complicat
que tornin. Per superat
crec que ho dóna molta gent.
83
Molts de pisos són venals,
van magres es compradors,
s’han d’esperar temps millors
i capejar es temporal.
Crec que hi han fet molt de mal
alguns especuladors.
84
Jo pens que sa construcció,
té segments on treballar:
s’obra pública serà,
com taula de salvació,
i sa rehabilitació
d’edificis, bé vendrà.
85
Es turisme, mentrestant,
és sa darrera esperança.
Quan tota sa confiança
sembla que està trontollant,
aquest sector va aguantant
mal que bé, amb perseverança.
86
És ben cert que s’han notat
es efectes de sa crisi
i s’ha viscut amb desfici
un any en què ha reculat
de valent s’activitat,
confirmant tots es indicis.
87
A banda d’es mal moment
econòmic, no ha ajudat
gens ni mica s’atemptat
d’es mes d’agost. Igualment,
amb sa grip A, molta gent
ha ca seva s’ha quedat.
88
Fa seixanta anys que es turisme
és es puntal que sosté
es progrés, i molt convé
saber-ho. Proselitisme
en faig, i també activisme,
i propaganda també.
89
Lo que ara hem de procurar
és fer ses coses com cal,
hem de ser servicials,
que no servils, i tornar
a sa il·lusió que aixecà
una indústria colossal.
90
Potenciant s’atractiu
de tants espais naturals,
venent es béns culturals
com a afegit incentiu
i realçant es motius
de sol i platja, ancestrals.
91
Treballadors i empresaris
s’hauran de donar sa mà,
cap peça no pot fallar
perquè tots són necessaris.
Sols units i solidaris
es turisme es salvarà.
92
Són temps de gran incertesa,
època de resistència.
S’ha de tenir paciència,
confiança i fortalesa,
treballant amb sensatesa,
fent ses coses amb prudència.
93
El dos mil deu desitjam
que resulti molt millor
que el dos mil nou. D’es sector
d’es turisme n’esperam
que sàpiga ser reclam
i de Mallorca es motor.
Es temps (plou i fa sol)
94
Es temps sempre dóna joc
i tothom en sol parlar.
Jo també en solc embastar
quatre cançons, i les coc
tranquil·lament, a poc foc,
que faci bon rovegar.
95
Començaré per davant,
que és lo que sempre solc fer,
i per encetar diré
que quinze dies plogué
durant es mes de gener.
Cent trenta litres, sumant.
96
Temperatures d’hivern,
una cosa moderada,
i també qualque ventada,
com si es volgués rompre es pern
del món. És es temps etern,
que va i ve, sense aturada.
97
Pes febrer no plogué tant,
la meitat, si fa no fa,
a seixanta no arribà,
de litres. I mentrestant ,
es termòmetre mostrant
que fins a set graus baixà.
98
Sols quaranta litres més
es mes de març aportà,
es temps es va comportar
sense que fes cap excés.
Sa primavera, endemés,
ja es començava a ensumar.
99
I altre tant es més d’abril.
Però heu de considerar
que aquí cal multiplicar:
cada gota val per mil,
i sa pluja com un fil
de goma es pot estirar.
100
I cap a vint-i-tres graus
pujà sa temperatura.
Arribats a aquesta altura
es viu molt bé i feim ses paus
amb so temps, volguts esclaus
de sa pau que es temps procura.
101
Va ploure ben poc, p’es maig,
foren dos dies, només.
Ja veis que no és cap excés,
vint-i-nou litres i escaig.
Tampoc no mos causà empatx
sa calor, en tot es mes.
102
Perquè això és sa primavera,
temps normalment agradable,
d’un solellet molt amable
i un camp verd que fa mirera.
Floreix arreu, Capdepera,
en un clima tan estable.
103
Començàrem a patir
quan p’es juny tampoc plogué
gens ni mica i s’encengué
es sol. S’estiu era aquí,
i com podeu deduir
sa calor arribà també.
104
A trenta-sis graus pujà
en es mes de juliol,
que és quan més empeny es sol.
Sa pluja mos va oblidar,
però això no és d’estranyar,
perquè s’estiu així ho vol.
105
Tot va seguir ben igual
a s’agost: un cel ben net
de núvols. Tothom admet
que sa calor no féu mal,
i no passà, en es final,
de trenta graus. Molt condret!
106
I així va passar s’estiu,
amb bon temps i pocs turistes,
perspectives pessimistes
però un clima tan joliu
que li semblà, a qui això escriu
obra d’es millors artistes.
107
S’estiu encara durà
fins quan toca, bellament,
mig setembre ben calent,
sense voler canviar.
Quan dia tretze arribà,
es capgirà, finalment.
108
I sols en una quinzena
s’aigua caiguda fou tanta
com per sumar cent vuitanta
litres. Va ploure a balquena
i quasi mos deixà plena
sa cisterna. Pluja a manta.
109
I a més, sa temperatura
molt considerablement
davallà, enmig d’un ambient
de tempestes. Amb malura,
sa tardor posar s’amura
cap al mal temps, proa a vent.
110
Però aquella perspectiva
no s’acabà d’acomplir
i es temps ben molt s’endolcí.
Sa pluja, molt poc activa,
cinquanta litres de mida
a s’octubre va assolir.
111
Sobretot quan ja finia
es mes, tant es temperà
s’ambient, que vàrem pensar
que de bell nou tornaria
s’estiu, però jo diria
que és normal tot quant passà.
112
Es novembre començà
de sa mateixa manera.
Sense parlar de sequera
ben bé podem afirmar
que poca aigua arreplegà
es terme de Capdepera.
113
Trenta litres mal comptats
se sumaren, o un poc més,
que per res són cap excés.
Es termòmetres, parats
cap a vint graus, despistats
mos tengueren tot es mes.
114
A sa primera quinzena
de desembre mos plogué
a bastament; en va fer,
de litres, una centena,
i un fred d’aquell que enravena.
”És s’hivern!”, tothom digué.
115
I ja cap a final d’any,
de nou, sa temperatura
va pujar. Quina oradura,
quin final d’any més estrany!
Es temps millorarà, enguany.
o no, o sí, o pentura...
116
Juanito Espiritusanto,
gràcies per sa informació.
Meteorològic fervor
hi poses, i estàs “al tanto” .
Jo, després, arrib i em vanto
d’home del temps d’ocasió.
Esports
117
S’atleta més destacada
que tenim a Capdepera
és Clàudia Troppa. Darrere,
hi deixa una mala anyada,
però, ben recuperada,
sé que un gran futur l’espera.
118
L’Escolar de Regional,
i estic parlant de futbol,
idò res nou sota el sol,
començà i acabà igual,
l’any passat. Lo principal
és que ni alegra ni dol.
119
Però si es té s’objectiu
de promocionar s’esport,
no pujar no és cap dissort
ni resulta decisiu.
L’Escolar és un club ben viu,
l’Escolar és un club ben fort.
120
Ascendir a Preferent,
refotre!, és un gran deler.
Pujarem si molt convé,
i si en feim mereixement.
No és conformisme; altrament,
és acceptar lo que ve.
121
En Fajardo renovà
es càrrec, tranquil·lament,
perquè en Torres, finalment,
no s’hi volgué barallar
i es seu nom va retirar.
Es refermà, es president.
122
Són tretze equips competint,
es que es club té organitzats,
més de dos-cents federats,
un exèrcit oferint,
amb molt esportiu instint,
es més incruents combats.
123
A l’Atlètic Escolar,
es club de bàsquet local,
hi arribà nou personal.
Susana Barrantes ja
és qui en comanda. Agafà
sa vara presidencial.
124
Aquí també, una feinada
hi ha per fer. És evident,
que, vuit equips, molta gent
mouen. Aquesta gentada
s’ha de tenir organitzada,
i posar-hi molt d’esment.
125
Es bàsquet va fent camí,
d’es temps de na Taconera,
quan aquest esport no era
gaire practicat aquí.
Crec que avui ja podem dir
que ha arrelat a Capdepera.
126
Arriba a aquesta secció,
com cada any, una carrera
que guanyà en Tomeu Riera,
un molt digne campió,
i que, en dones, com si no,
guanyà Melina Sagrera.
127
M’estic referint, és clar,
no fa falta ni dir-ho,
a sa Mitja Marató
del Carme. S’ha d’esmentar
que l’any passat arribà
a sa vintena edició.
128
I ara em declararé fan
d’un esportista exemplar,
nou campió balear
de judo. S’ha anat fent gran,
es diu Lluís Galian,
i encara ha de madurar.
129
Enhorabona, Lluís,
esper que donaràs canya
i es Campionat d’Espanya
duràs, sense previ avís.
En tot cas, sigues feliç
lluitant, ja que sols un guanya.
Cultura
130
Un nou llibre presentà,
en Pere Orpí, p’es gener.
“Sons de Mallorca” conté
tot lo que es pugui cercar
de música popular.
Es llibre “sona” molt bé.
131
En Suso va presentar
un nou disc ple de cançons,
emotives reflexions
que amb bells sons embolicà.
Si no el tens, el pots comprar
i “embolica’t” d’emocions.
132
“Cap Vermell” es prestigia
amb so seu premi. Atorgat
l’any passat a una entitat
tan nostra com s’Obreria
de Sant Antoni, hom diria
que fou un premi encertat.
133
I “Cap Vermell”, endemés,
l’any passat mos oferí
un volum que reuní
un any i mig, o un poc més,
d’informació que es pogués
ben còmodament llegir.
134
Toni Josep Massanet
deixà escrit, amb bona traça,
un llibre en es qual repassa
es passat i en treu es net.
És un llibre ben condret,
a cura d’en Pep Terrassa.
135
Surt dret lo que no surt tort,
i ben dret sortí és concert
per Santa Cecília, ofert
per sa Banda, amb so suport
de ses corals. Quina sort
tenir un elenc tan complert.
136
Una “Carmina Burana”
que mai havia sonat
amb tanta solemnitat
per aquí, sonà ufana,
s’escoltà de bona gana
i tothom quedà admirat.
137
Es magnífic “Festival
de les Arts en el Carrer”
grans propostes mos dugué
de tot tipus: teatrals,
de dansa i circ, musicals
i dels millors clowns, també.
138
Es festival va lluir
i alegrà Cala Rajada,
i a Capdepera, animada
per tants d’arties, puc dir
que tothom en va gaudir:
es majors i sa mainada.
139
Dues cites anuals,
dos valors forts i segurs.
Així arriba es gran concurs
de piano, i, puntuals,
ses Joventuts Musicals
fent ses Serenates llurs.
140
És gent digna d’admirar,
gent que estima sa cultura,
que de treballar no atura
per poder-nos regalar,
en cada edició, es mannà
d’una música d’altura.
141
“Ploma de ferro” premia
aquells que escriuen molt bé,
com ara en Jordi Solé,
de Sabadell, que un bon dia
escriu un relat, l’envia,
i es gran premi s’endugué.
142
Cada pic que veig pujar
“Es Mussol” a s’escenari,
que és, més que mussol, canari
per lo bé que sap cantar,
jo m’arrib a emocionar
fins arribar a un cert desvari.
143
Es nostre grup teatral,
com fruita bona i madura,
d’any en any mos assegura
un autèntic gavadal
de quefer professional,
teatre de gran factura.
144
P’es desembre presentà
“No és el que sembla”. Rient
vaig passar es temps, ben content,
perquè lo que és per plorar,
amb sa crisi, ho puc jurar,
jo ja en tenc a bastament.
145
Sovint, sa realitat
és difícil d’acceptar
i hom se sol refugiar
en un món imaginat.
Dos autors mos han contat
que això a una nina passà.
146
El seu món era un castell
de somnis i històries belles,
i a la vida ses parpelles
obrí amb “El mundo de Ariel”.
L’obra és de Marga Platel
i de Mateu Esterelles.
Política... i altres herbes
147
Aquesta legislatura
haurà estat molt complicada,
i tota ella ve marcada
per sa crisi, que tant dura.
En aquesta conjuntura,
tenim La Sala alçurada.
148
Si és mal de fer governar
i gestionar es dia a dia,
es govern en minoria
pot ser molt mal d’empassar.
O aprens a negociar,
o La Sala no fa via.
149
Però sempre hem criticat
majories prepotents,
que semblen molt coherents
i a vegades han deixat
un territori cremat
i fractures imponents.
150
Corrupció és sa paraula,
sa paraula és corrupció,
i com un cap de fibló
la tenim damunt sa taula
cada dia. Recordar-la
és gairebé una obsessió.
151
Però, tranquils, ja se sap
que en venir ses eleccions
s’enfrontaran, p’es escons,
es partits que estan tacats
i es partits immaculats
i no en farem distincions.
152
Bé es veu que en aquesta terra
té millor predicament
es qui fraudulentament
“fa ca seva”, i que es desterra
d’es elegits qui s’aferra
a un honrat comportament.
153
Després, com tots bé sabeu,
encara haurem escoltar
sa lliçó que vol donar,
de gestió, es portaveu
d’algun partit que bé es veu
lo que entén per “gestionar”.
154
Tornem a s’Ajuntament,
sols per dir que s’acomplí
lo que es pacte subscriví
el dos mil set. Finalment,
en Pep Gallego, content,
a sa batlia accedí.
155
Aquest humil glosador
li desitja un vent propici,
navegar sense desfici
i aconseguir lo millor
p’es poble. Jo, amb tot fervor,
li agraesc es sacrifici.
156
Pep Gallego, batle nou,
jo te don sa benvinguda,
i no t’oferesc ajuda
perquè sé que ja en saps prou.
S’experiència que et mou
és de tothom coneguda.
157
Salutacions, Tolo Alzina,
sa batlia ja has deixat,
molta cosa has començat
i a bon port ja s’encamina.
Veig que tot molt bé camina,
i que ho veurem acabat.
158
Molt millor, evidentment,
mos quedarà es casc antic,
i es carrer d’es Port, vos dic,
i ho dic ben sincerament,
ara és un carrer present,
més segur i més bonic.
159
Cala Rajada, aviat,
tendrà un centre cultural
i de serveis, funcional,
modern i ben dissenyat.
(Això darrer interpretat
segons es gust personal).
160
A can Creu d’Inca, igualment,
ses obres van fent camí;
allà es pretén convertir
aquell casal decadent
en un nou ajuntament,
si no tot, en un bocí.
161
Sa plaça des Pins, alçada,
un nou aspecte tendrà
d’aquí a poc i esdevendrà
una zona millorada
de sa que Cala Rajada
crec que molt en gaudirà.
162
S’ha fet molt i encara es fa,
alguns pensen que en excés,
que es gasten massa doblers
i veurem qui pagarà,
i que es darrer tancarà
sa porta a tot es procés.
163
Una cosa és ben segura,
i d’això ningú en mou plet,
tot quant es fa, i al complet,
aquí quedarà. Assegura
tot això que una futura
generació ho tendrà fet.
Demografia
164
Sa crisi també hem notat
en s’aspecte demogràfic,
aquí hem notat manco tràfic
que es que hi va haver l’any passat.
Ses xifres han davallat
segons s’explica en es gràfic.
165
Només cent set naixements,
que no són pocs, ben mirat.
Després hi veig anotat
quaranta-un casaments,
segurament més contents
que es seixanta-cinc finats.
Comiat
166
Embastant aquest glosat,
molt m’he pogut divertir,
però ha quedat més per dir
que lo que queda explicat,
jo tan sols he espigolat
lo que he trobat p’es camí.
167
Ara no és informació
lo que es troba a s’argument;
es llibret, actualment,
és solament tradició,
es camí de s’avior
renovat permanentment.
168
Posar punt al dos mil nou
em resulta complicat,
sa crisi ha martellejat
a tort i dret i ha passat
com quan plou damunt banyat.
No hi ha faltat es renou.
169
Estam un punt aixafats,
o fins i tot abatuts,
vull dir una mica fotuts.
I més que mai obligats
a tirar endavant, plegats.
No podem quedar asseguts.
170
No oblidem que sa pobresa,
com diu es savi, no ve
ni és fruit de lo que no es té.
Ni és sinònim, sa riquesa,
d’una ambició mal entesa,
ans d’estimar lo que es té.
171
Per mi és un repte es conreu
de sa glosa popular,
per això vull acabar
aquest treball amb bon peu.
Que tengueu un dos mil deu
venturós fins a esclatar.
