per Jaume Fuster Alzina































Presentació


1

Mig any ja havia passat

i a preguntes d’un amic

vaig pensar en quin embolic

de nou m’havia ficat,

sense començar es glosat,

embullat un altre pic.

 

2

I em vaig dir m’hi he de posar,

ja no puc esperar pus,

sinó perdré s’autobús;

s’argument he d’enfilar.

Si estic més a començar

tot em sortirà confús.

 

3

Però no heu de passar ànsia

perquè ho tenc tot apuntat,

tenc s’arxiu estructurat

i ara amb un poc de constància

hi posaré sa fragància

d’un rimar ben conformat.

 

4

Duc molts d’anys de glosador,

som un humil artesà

donat a versificar

i al qual feis un gran favor

llegint s’argument, honor

que dubt si me’l sé guanyar.

 

5

Per això es consentiment

deman a s’autoritat.

Permís em sigui donat

p’es batle i s’ajuntament

i p’es rector, igualment,

per fer un llibret assenyat.

 

6

Això d’es batle, és un dir

i hauria d’estar en plural.

Ja sabeu s’historial:

dos batles vàrem tenir;

en Gallego succeí

n’Alzina, per bé o per mal.

 

7

Si aquest projecte surt bé

i arrib fins en es final

i si ningú no hi pren mal

i no faig cap mal paper,

ja prou content n’estaré

i quedaré ben cabal.

 

8

Voldria no fer salat,

que sa sal no es pot llevar,

voltros n’hi podeu posar

un poc més, si ho trobau fat.

Lo que no queda apuntat,

vos ho haureu d’imaginar.

 

9

Això és un joc de paraules,

un miratge, si voleu,

en què tots voltros podeu

capbussar-vos. Agafau-les

si convé, i si no deixau-les

a un racó i no les mireu.

 

10

Perdonau-me sa impressió

que segurament vos fa

es meu mode de glosar:

una autèntica lliçó

de xerrar amb gran convicció

sense dir res, i ja està!

 

 

Fires i festes


11

De festes podem parlar

i tot lo que pugui dir

serà ben igual que ahir,

talment com ho vaig contar

l’any passat, com un tornar

lo mateix a repetir.

 

12

Però això no és veritat,

sempre és nova i resplendent,

sa festa, perquè sa gent

cada any també ha canviat.

Tot acte sempre és mirat

amb un posat diferent.

 

13

Així, vaig veure arribar

els Reis, una altra vegada,

i enmig d’aquella gentada

de nou em vaig admirar

de veure es infants xalar,

amb sa il·lusió desfermada.

 

14

I un any més sortí redó

es pas de Ses Majestats

p’es poble. Ben arribats,

de regals ben carregats

que pertot van ser escampats,

sense deixar cap racó.

 

15

Mentre es infants es fan grans,

uns altres demanen pas,

de nins no en va es poble escàs,

i així, els Reis, sense descans,

ajudats de moltes mans,

amb regals fan es salpàs.

 

16

Quan ses coses surten bé,

semblen caigudes del cel,

com un bunyol dins sa mel,

com si tot fos bo de fer.

Però si un arbre creix bé

és perquè té bona rel.

 

17

Diré lo que és evident:

Sant Antoni és una festa

amb poc pressupost, modesta,

però que compta amb sa gent,

que mou es poble i se sent,

cada any, com una conquesta.

 

18

Conquerir es nostre passat

i recuperar sa història,

Sant Antoni és fer memòria

i és acceptar-ne es llegat,

Sant Antoni és un esclat

de joia i un crit d’eufòria.

 

19

A cap festa veig botar

sa gent, així d’embogida.

No sé si és sa més sentida,

però poc hi deu mancar.

Sant Antoni, s’ermità,

en s’hivern mos dóna vida.

 

20

De tot això, s’Obreria

en té cura, amb gran esment,

i procura, diligent,

que sa nostra festa sia,

a més d’un crit d’alegria,

un autèntic referent.

 

21

Jo sempre m’he imaginat

Sant Antoni fent cançons,

guanyant-li  ses messions

al dimoni, en un combat

ple de gloses de picat

amb segons intencions.

 

22

Sa mort, per bé que l’esperes,

sempre l’hem de lamentar.

L’any passat mos va deixar

s’estimat Toni Lliteres,

un home ple de quimeres

que jo aquí vull recordar.

 

23

En Toni de Son Vador

encapçalà s’Obreria

molt de temps. Amb alegria,

aquell bon obrer, amb fervor,

a damunt es carretó,

sa colcada presidia.

 

24

Però en Toni és recordat

també per una mestria

molt gran, dins la pagesia.

Conrador experimentat,

es seu treball acurat

a tothom embadalia.

 

25

Un accident el deixà

tot malmès, físicament.

Santantonier fervent,

molt postrat es va quedar.

Sant Antoni va plorar

aquesta mort, tristament.

 

26

Tothom està ben d’acord

a qualificar ses rues

de l’any passat, totes dues,

d’inesborrable record.

Es Carnaval està fort,

discorrent quan manco sues.

 

27

Ritme, música i color,

per a superar es present,

per a oblidar es mal moment

i mirar amb més il·lusió

es futur. I per fer-ho,

disfressar-se és adient.

 

28

Ara es Mercat Medieval

pareix que tot sol va fent,

però al darrere hi ha gent

que hi deixa temps i jornal.

Per cert, en Vicenç Nadal

va ser un pregoner excel·lent.

 

29

Amb un temps que acompanyà,

es Mercat sortí redó,

hi vengué una munió

de gent, que va superar

en nombre sa que sumà

qualsevol altra edició.

 

30

Tot i que  es dijous va ploure,

després es temps s’estirà,

es sol començà a picar

i poguérem anar a lloure.

Jo, d’es mercat no em vaig moure

es tres dies que durà.

 

31

Afectà sa retallada

d’es pressupost, òbviament,

ses festes, i és evident

que El Carme, a sa davallada,

la va notar. Una feinada

dugué un programa decent.

 

32

Aquesta gent de la mar

té gran imaginació,

i amb feina i dedicació

una oferta programà

que fins i tot superà

sa de s’any anterior.

 

33

Cada any he de repetir

que es moll és un lloc festiu.

De ses verbenes d’estiu,

sa d’es moll se sol tenir

com sa millor. S’ha de dir

que es port té un gran atractiu.

 

34

Si afegim sa processó

com un ham irrefusable,

amb això és més que probable

que trobem s’explicació

a sa constant atracció

d’aquesta festa entranyable.

 

35

Pel Carme mos visità

un llaüt de traça fina,

que ara a la vela llatina

amb gràcia solca la mar.

I ja deveu suposar

que estic parlant de l’”Alzina”.

 

36

Aquesta barca-museu

aquí la va construir

mestre Miquel “Pollencí”,

l’any quaranta cinc. Bon peu

hi va posar. Avui atreu

s’aficionat mallorquí.

 

37

Parlem de festes d’estiu,

si creis que n’hem de parlar.

Ja he dit que es va retallar

es pressupost, amb motiu

de sa crisi. A fer es cap viu,

es regidor s’obligà.

 

38

Algú, ben tranquil·lament,

en féu crítica lleugera.

Volem festes de primera,

però també tenir esment

a sa caixa. Aquest invent

és tan sols una quimera.

 

39

Demanar molt, gastar poc,

cartells de luxe irreals

endegats per sis reals...?

Idò digau-me a qui lloc

s’hi couen, amb tan poc foc,

aguiats tan genials.

 

40

Ara jo, a sa meva edat,

ja som bo de conformar

i per això vaig trobar

que es programa era encertat.

Qui el vulgui més afinat

a sa Comissió ha d’anar.

 

41

Per tant, no en faré cap drama.

Aquí tothom és senyor

de tenir una opinió

distinta. Ara me reclama

una ullada en es programa,

amb lo millor i lo pitjor.

 

42

Tant pel que fa a Capdepera,

com també a Cala Rajada,

per sa gent és esperada

aquella passa primera

que és es pregó, i tal espera

sol estar justificada.

 

43

Es pregons s’han convertit

en un multitudinari

espectacle, que a s’erari

res li costen. Sempre he dit

que lo que és més divertit

no és d’abast pecuniari.

 

44

Dos pregoners genials

mos alegraren ses festes,

i aquí dic que, tot xalestes,

ses seves veus magistrals

lluïren, excepcionals,

magnífiques, sense arestes.

 

45

I per això els recordam.

S’ínclit Juanito “Vador”

esdevengué un orador

de verb sentit, un reclam

que arreplegà un gran eixam

de devots escoltadors.

 

46

Passà això a Cala Rajada,

i a Capdepera, altre tant,

on bavàrem, escoltant,

aquella llengua esmolada

d’en Xiscu “Lllissa”, enfilada

dalt s’escala, predicant.

 

47

En s’aspecte musical,

un any més van salvar es mobles

no es que vénen d’altres pobles

sinó sa tropa local.

Aquí sobre personal

i de qualitats molt nobles.

 

48

Tots són dignes d’esmentar,

si voleu en pas revista.

Aquí hi ha vena d’artista,

per vendre i per regalar,

però no vos vull cansar,

amics lectors, passant llista.

 

49

Uns actes molt celebrats

i amb gran participació

són, cada nova edició,

es cercaviles nostrats,

que, de tan desbaratats,

són com un cap de fibló.

 

50

Potser va fer gust de poc,

i mai n’hi ha a bastament,

però va ser ben calent

això de “sa nit de foc”.

Jo no em trobava bé enlloc

enmig d’un infern ardent.

 

51

Seguírem més d’un concert

i ben a voler ballàrem,

tots a la fresca sopàrem

i quasi mos barallàrem

per una taula. Xalàrem

amb sos focs, tot un encert.

 

52

I si enguany tot surt igual,

ben conformat quedaré.

Ara no anam endarrer

de res. Lo més genial

és posar-hi un gavadal

d’il·lusió i prendre es carrer.

 

53

A banda de Canyamel,

ses festes també arribaren

a sa Cala i ajuntaren

molta gent. Amb gran anhel,

es d’una junta fidel

molt bé les organitzaren.

 

54

Semblava que no es faria,

sa Mostra de sa Llampuga.

No és que hagi tornat poruga,

sa gent de sa Confraria,

és que ja és massa feixuga

tanta feina per un dia.

 

55

Feixuga, especialment,

en s’aspecte financer.

Sa Confraria no té

recursos per anar fent

sa fira tan dignament

com en es passat va fer.

 

56

Per això és que es va plantar

i exigí a s’Ajuntament

que n’assumís, promptament,

es paper de capità,

però a la Sala hi trobà

dubtes de procediment.

 

57

Veig que en tot aquest procés

sa crisi molt ha ajudat.

No se n’hauria parlat

si sobrassin es doblers.

Digueren es mariners:

fins aquí havem arribat.

 

58

Per sort sa Conselleria

aviat reaccionà

i al capdavant es posà

per salvar s’economia

de sa Mostra. Amb alegria

sa nova mos va arribar.

 

59

I sa Mostra, finalment,

se celebrà amb esplendor,

i una generació

hi va desfilar. Sa gent

s’empassà, tranquil·lament,

tres tones de bon peixó.

 

60

Receptes tradicionals

i plats de gran fantasia,

sa millor gastronomia,

presentacions genials,

i plats que, de tan normals,

mos cauen bé cada dia.

 

61

L’Esperança es disposà,

segons es guió esperat,

i tot va sortir brodat,

perquè res es canvià.

Sa processó desfilà

en es dia assenyalat.

 

62

Encertat, es pregoner,

en Miquel Garau “Bessó”,

amb dots de bon orador,

una evocació va fer

d’un passat que coneix bé,

És home amb gran devoció.

 

63

Així que tot sortí bé.

Sa pluja no aconseguí

fer recular es gabellí,

que en es Castell sap que hi té

un reconfortant recer,

es passat i es pervenir. 

 

64

Amb sa crisi per bandera,

a les fosques hem quedat

per Nadal, i ben mirat,

jo no crec que Capdepera

i sa cala marinera

tal premi s’hagin guanyat.

 

65

Però il·luminació a part,

anaren bé, ses Matines,

i ja en veis, de nins i nines,

actuant. Tot un esbart.

Ara ja no se fan tard,

són unes altres rutines.

 

66

Un any més va ressonar

sa Sibil·la, anunciant

la fi del món. Aquest cant

que de s’Edat Mitja ençà

es repeteix, mos llançà

son anunci horripilant.

 

67

I arribàrem a Cap d’Any,

que ja és sa darrera festa

que mos trobam, i amb aquesta

ve quan ja tancam amb pany

tot un cicle, amb molt de guany:

ser vius ja és una conquesta.

 

 

 

Economia

 

68

Quatre potes va tenir,

altre temps, s’economia.

però crec que avui en dia

just-just es pot sostenir

damunt una. És a dir,

es turisme que mos guia.

 

69

Es món de sa pagesia,

almanco per Capdepera,

ha posat sa marxa enrere,

com tots veim. M’agradaria

creure que arribarà es dia

que avança i es recupera.

 

70

Potser, si ha de revifar,

serà guanyant qualitat,

amb ramat seleccionat

i refent s’oliverar,

si no és tornant a sembrar

vinya, com en temps passat.

 

71

Són paraules d’un profà

que veu com van subsistint

i fins i tot reeixint

altres indrets. No serà

que estam cansats de lluitar

i no es vol seguir patint?

 

72

I ara una constatació:

tota sa zona rural

es pot dir que en general

ja és una conurbació

i sa terra de conró

esdevé residual.

 

73

La cosa va un poc millor

dins es treball de la mar.

Sense poder bravejar,

s’ofici de pescador

avui és més duguedor,

i no és tan feixuc, pescar.

 

74

Fins i tot, es nostre port

enguany s’ha recuperat,

ja que s’hi ha incorporat

un “bou” més. Desitj gran sort

p’es “Castus”, gent de cor fort

que el “Pep Domingo”  ha comprat.

 

75

Es pescadors saben bé,

com demostren constantment,

que tenen coneixement

i saben que molt convé

preservar lo que se té

o perdre-ho tot, fatalment.

 

76

Trobar s’estabilitat,

s’equilibri salvador,

això vol es pescador,

es cinquanta que han quedat,

sa gent que s’ha proposat

que es futur sigui millor.

 

77

Per aconseguir aquest fi

jo veig que sa Confraria

es comporta amb gosadia,

sabent quin és es camí:

aquest camí és protegir

la mar nostra, dia a dia.

 

78

Ara, econòmicament,

sa pesca no és important,

sobretot si ho feim comptant

lo que aporta, en tant per cent,

però crec que socialment

encara és molt rellevant.

 

79

Segurament em direu

que aquí se’m veu es llautó.

Fill i nét de pescador,

som jo, per si no ho sabeu,

per tant em declar hereu

de tan digna professió.

 

80

Una pota destacada,

de s’economia, ha estat

sa construcció. S’ha cabat?

La cosa ara està parada,

amb molta gent aturada

i un futur ben complicat.

 

81

Si falla sa construcció,

darrere hi van es lampistes

i també es electricistes

i es fusters. Tot es sector,

com peces de dominó,

cau a empentes fatalistes.

 

82

Es ritme desenfrenat,

es desfermat creixement

que hem viscut últimament,

tothom veu que és complicat

que tornin. Per superat

crec que ho dóna molta gent.

 

83

Molts de pisos són venals,

van magres es compradors,

s’han d’esperar temps millors

i capejar es temporal.

Crec que hi han fet molt de mal

alguns especuladors.

 

84

Jo pens que sa construcció,

té segments on treballar:

s’obra pública serà,

com taula de salvació,

i sa rehabilitació

d’edificis, bé vendrà.

 

85

Es turisme, mentrestant,

és sa darrera esperança.

Quan tota sa confiança

sembla que està trontollant,

aquest sector va aguantant

mal que bé, amb perseverança.

 

86

És ben cert que s’han notat

es efectes de sa crisi

i s’ha viscut amb desfici

un any en què ha reculat

de valent s’activitat,

confirmant tots es indicis.

 

87

A banda d’es mal moment

econòmic, no ha ajudat

gens ni mica s’atemptat

d’es mes d’agost. Igualment,

amb sa grip A, molta gent

ha ca seva s’ha quedat.

 

88

Fa seixanta anys que es turisme

és es puntal que sosté

es progrés, i molt convé

saber-ho. Proselitisme

en faig, i també activisme,

i propaganda també.

 

89

Lo que ara hem de procurar

és fer ses coses com cal,

hem de ser servicials,

que no servils, i tornar

a sa il·lusió que aixecà

una indústria colossal.

 

90

Potenciant s’atractiu

de tants espais naturals,

venent es béns culturals

com a afegit incentiu

i realçant es motius

de sol i platja, ancestrals.

 

91

Treballadors i empresaris

s’hauran de donar sa mà,

cap peça no pot fallar

perquè tots són necessaris.

Sols units i solidaris

es turisme es salvarà.

 

92

Són temps de gran incertesa,

època de resistència.

S’ha de tenir paciència,

confiança i fortalesa,

treballant amb sensatesa,

fent ses coses amb prudència.

 

93

El dos mil deu desitjam

que resulti molt millor

que el dos  mil nou. D’es sector

d’es turisme n’esperam

que sàpiga ser reclam

i de Mallorca es motor.

 

 


Es temps (plou i fa sol)

 

94

Es temps sempre dóna joc

i tothom en sol parlar.

Jo també en solc embastar

quatre cançons, i les coc

tranquil·lament, a poc foc,

que faci bon rovegar.

 

95

Començaré per davant,

que és lo que sempre solc fer,

i per encetar diré

que quinze dies plogué

durant es mes de gener.

Cent trenta litres, sumant.

 

96

Temperatures d’hivern,

una cosa moderada,

i també qualque ventada,

com si es volgués rompre es pern

del món. És es temps etern,

que va i ve, sense aturada.

 

97

Pes febrer no plogué tant,

la meitat, si fa no fa,

a seixanta no arribà,

de litres. I mentrestant ,

es termòmetre mostrant

que fins a set graus baixà.

 

98

Sols quaranta litres més

es mes de març aportà,

es temps es va comportar

sense que fes cap excés.

Sa primavera, endemés,

ja es començava a ensumar.

 

99

I altre tant es més d’abril.

Però heu de considerar

que aquí cal multiplicar:

cada gota val per mil,

i sa pluja com un fil

de goma es pot estirar.

 

100

I cap a vint-i-tres graus

pujà sa temperatura.

Arribats a aquesta altura

es viu molt bé i feim ses paus

amb so temps, volguts esclaus

de sa pau que es temps procura.

 

101

Va ploure ben poc, p’es maig,

foren dos dies, només.

Ja veis que no és cap excés,

vint-i-nou litres i escaig.

Tampoc no mos causà empatx

sa calor, en tot es mes.

 

102

Perquè això és sa primavera,

temps normalment agradable,

d’un solellet molt amable

i un camp verd que fa mirera.

Floreix arreu, Capdepera,

en un clima tan estable.

 

103

Començàrem a patir

quan p’es juny tampoc plogué

gens ni mica i s’encengué

es sol. S’estiu era aquí,

i com podeu deduir

sa calor arribà també.

 

104

A trenta-sis graus pujà

en es mes de juliol,

que és quan més empeny es sol.

Sa pluja mos va oblidar,

però això no és d’estranyar,

perquè s’estiu així ho vol.

 

105

Tot va seguir ben igual

a s’agost: un cel ben net

de núvols. Tothom admet

que sa calor no féu mal,

i no passà, en es final,

de trenta graus. Molt condret!

 

106

I així va passar s’estiu,

amb bon temps i pocs turistes,

perspectives pessimistes

però un clima tan joliu

que li semblà, a qui això escriu

obra d’es millors artistes.

 

107

S’estiu encara durà

fins quan toca, bellament,

mig setembre ben calent,

sense voler canviar.

Quan dia tretze arribà,

es capgirà, finalment.

 

108

I sols en una quinzena

s’aigua caiguda fou tanta

com per sumar cent vuitanta

litres. Va ploure a balquena

i quasi mos deixà plena

sa cisterna. Pluja a manta.

 

109

I a més, sa temperatura

molt considerablement

davallà, enmig d’un ambient

de tempestes. Amb malura,

sa tardor posar s’amura

cap al mal temps, proa a vent.

 

110

Però aquella perspectiva

no s’acabà d’acomplir

i es temps ben molt s’endolcí.

Sa pluja, molt poc activa,

cinquanta litres de mida

a s’octubre va assolir.

 

111

Sobretot quan ja finia           

es mes, tant es temperà

s’ambient, que vàrem pensar

que de bell nou tornaria       

s’estiu, però jo diria

que és normal tot quant passà.

 

112

Es novembre començà

de sa mateixa manera.

Sense parlar de sequera

ben bé podem afirmar

que poca aigua arreplegà

es terme de Capdepera.

 

113

Trenta litres mal comptats

se sumaren, o un poc més,

que per res són cap excés.

Es termòmetres, parats

cap a vint graus, despistats

mos tengueren tot es mes.

 

114

A sa primera quinzena

de desembre mos plogué

a bastament; en va fer,

de litres, una centena,

i un fred d’aquell que enravena.

”És s’hivern!”, tothom digué.

 

115

I ja cap a final d’any,

de nou, sa temperatura

va pujar. Quina oradura,

quin final d’any més estrany!

Es temps millorarà, enguany.

o no, o sí, o pentura...

 

116

Juanito Espiritusanto,

gràcies per sa informació.

Meteorològic fervor

hi poses, i estàs “al tanto” .

Jo, després, arrib i em vanto

d’home del temps d’ocasió.

 

 


Esports

 

117

S’atleta més destacada

que tenim a Capdepera

és Clàudia Troppa. Darrere,

hi deixa una mala anyada,

però, ben recuperada,

sé que un gran futur l’espera.

 

118

L’Escolar de Regional,

i estic parlant de futbol,

idò res nou sota el sol,

començà i acabà igual,

l’any passat. Lo principal

és que ni alegra ni dol.

 

119

Però si es té s’objectiu

de promocionar s’esport,

no pujar no és cap dissort

ni resulta decisiu.

L’Escolar és un club ben viu,

l’Escolar és un club ben fort.

 

120

Ascendir a Preferent,

refotre!, és un gran deler.

Pujarem si molt convé,

i si en feim mereixement.

No és conformisme; altrament,

és acceptar lo que ve.

 

121

En Fajardo renovà

es càrrec, tranquil·lament,

perquè en Torres, finalment,

no s’hi volgué barallar

i es seu nom va retirar.

Es refermà, es president.

 

122

Són tretze equips competint,

es que es club té organitzats,

més de dos-cents federats,

un exèrcit oferint,

amb molt esportiu instint,

es més incruents combats.

 

123

A l’Atlètic Escolar,

es club de bàsquet local,

hi arribà nou personal.

Susana Barrantes ja

és qui en comanda. Agafà

sa vara presidencial.

 

124

Aquí també, una feinada

hi ha per fer. És evident,

que, vuit equips, molta gent

mouen. Aquesta gentada

s’ha de tenir organitzada,

i posar-hi molt d’esment.

 

125

Es bàsquet va fent camí,

d’es temps de na Taconera,

quan aquest esport no era

gaire practicat aquí.

Crec que avui ja podem dir

que ha arrelat a Capdepera.

 

126

Arriba a aquesta secció,

com cada any, una carrera

que guanyà en Tomeu Riera,

un molt digne campió,

i que, en dones, com si no,

guanyà Melina Sagrera.

 

127

M’estic referint, és clar,

no fa falta ni dir-ho,

a sa Mitja Marató

del Carme. S’ha d’esmentar

que l’any passat arribà

a sa vintena edició.

 

128

I ara em declararé fan

d’un esportista exemplar,

nou campió balear

de judo. S’ha anat fent gran,

es diu Lluís Galian,

i encara ha de madurar.

 

129

Enhorabona, Lluís,

esper que donaràs canya

i es Campionat d’Espanya

duràs, sense previ avís.

En tot cas, sigues feliç

lluitant, ja que sols un guanya.

 

 

 

 

Cultura

 

130

Un nou llibre presentà,

en Pere Orpí, p’es gener.

“Sons de Mallorca” conté

tot lo que es pugui cercar

de música popular.

Es llibre “sona” molt bé.

 

131

En Suso va presentar

un nou disc ple de cançons,

emotives reflexions

que amb bells sons embolicà.

Si no el tens, el pots comprar

i “embolica’t” d’emocions.

 

132

“Cap Vermell” es prestigia

amb so seu premi. Atorgat

l’any passat a una entitat

tan nostra com s’Obreria

de Sant Antoni, hom diria

que fou un premi encertat.

 

133

I “Cap Vermell”, endemés,

l’any passat mos oferí

un volum que reuní

un any i mig, o un poc més,

d’informació que es pogués

ben còmodament llegir.

 

134

Toni Josep Massanet

deixà escrit, amb bona traça,

un llibre en es qual repassa

es passat i en treu es net.

És un llibre ben condret,

a cura d’en Pep Terrassa.

 

135

Surt dret lo que no surt tort,

i ben dret sortí és concert

per Santa Cecília, ofert

per sa Banda, amb so suport

de ses corals. Quina sort

tenir un elenc tan complert.

 

136

Una “Carmina Burana”

que mai havia sonat

amb tanta solemnitat

per aquí, sonà ufana,

s’escoltà de bona gana

i tothom quedà admirat.

 

137

Es magnífic “Festival

de les Arts en el Carrer”

grans propostes mos dugué

de tot tipus: teatrals,

de dansa i circ, musicals

i dels millors clowns, també.

 

138

Es festival va lluir

i alegrà Cala Rajada,

i a Capdepera, animada

per tants d’arties, puc dir

que tothom en va gaudir:

es majors i sa mainada.

 

139

Dues cites anuals,

dos valors forts i segurs.

Així arriba es gran concurs

de piano, i, puntuals,

ses Joventuts Musicals

fent ses Serenates llurs.

 

140

És gent digna d’admirar,

gent que estima sa cultura,

que de treballar no atura

per poder-nos regalar,

en cada edició, es mannà

d’una música  d’altura.

 

141

“Ploma de ferro” premia

aquells que escriuen molt bé,

com ara en Jordi Solé,

de Sabadell, que un bon dia

escriu un relat, l’envia,

i es gran premi s’endugué.

 

142

Cada pic que veig pujar

 “Es Mussol” a s’escenari,

que és, més que mussol, canari

per lo bé que sap cantar,

jo m’arrib a emocionar

fins arribar a un cert desvari.

 

143

Es nostre grup teatral,

com fruita bona i madura,

d’any en any mos assegura

un autèntic gavadal

de quefer professional,

teatre de gran factura.

 

144

P’es desembre presentà

“No és el que sembla”. Rient

vaig passar es temps, ben content,

perquè lo que és per plorar,

amb sa crisi, ho puc jurar,

jo ja en tenc a bastament.

 

145

Sovint, sa realitat

és difícil d’acceptar

i hom se sol refugiar

en un món imaginat.

Dos autors mos han contat

que això a una nina passà.

 

146

El seu món era un castell

de somnis i històries belles,

i a la vida ses parpelles

obrí amb “El mundo de Ariel”.

L’obra és de Marga Platel

i de Mateu Esterelles.

 

 

 

Política... i altres herbes

 

147

Aquesta legislatura

haurà estat molt complicada,

i tota ella ve marcada

per sa crisi, que tant dura.

En aquesta conjuntura,

tenim La Sala alçurada.

 

148

Si és mal de fer governar

i gestionar es dia a dia,

es govern en minoria

pot ser molt mal d’empassar.

O aprens a negociar,

o La Sala no fa via.

 

149

Però sempre hem criticat

majories prepotents,

que semblen molt coherents

i a vegades han deixat

un territori cremat

i fractures imponents.

 

150

Corrupció és sa paraula,

sa paraula és corrupció,

i com un cap de fibló

la tenim damunt sa taula

cada dia. Recordar-la

és gairebé una obsessió.

 

151

Però, tranquils, ja se sap

que en venir ses eleccions

s’enfrontaran, p’es escons,

es partits que estan tacats

i es partits immaculats

i no en farem distincions.

 

152

Bé es veu que en aquesta terra

té millor predicament

es qui fraudulentament

“fa ca seva”, i que es desterra

d’es elegits qui s’aferra

a un honrat comportament.

 

153

Després, com tots bé sabeu,

encara haurem escoltar

sa lliçó que vol donar,

de gestió, es portaveu

d’algun partit que bé es veu

lo que entén per “gestionar”.

 

 

154

Tornem a s’Ajuntament,

sols per dir que s’acomplí

lo que es pacte subscriví

el dos mil set. Finalment,

en Pep Gallego, content,

a sa batlia accedí.

 

155

Aquest humil glosador

li desitja un vent propici,

navegar sense desfici

i aconseguir lo millor

p’es poble. Jo, amb tot fervor,

li agraesc es sacrifici.

 

156

Pep Gallego, batle nou,

jo te don sa benvinguda,

i no t’oferesc ajuda

perquè sé que ja en saps prou.

S’experiència que et mou

és de tothom coneguda.

 

157

Salutacions, Tolo Alzina,

sa batlia ja has deixat,

molta cosa has començat

i a bon port ja s’encamina.

Veig que tot molt bé camina,

i que ho veurem acabat.

 

158

Molt millor, evidentment,

mos quedarà es casc antic,

i es carrer d’es Port, vos dic,

i ho dic ben sincerament,

ara és un carrer present,

més segur i més bonic.

 

159

Cala Rajada, aviat,

tendrà un centre cultural

i de serveis, funcional,

modern i ben dissenyat.

(Això darrer interpretat

segons es gust personal).

 

160

A can Creu d’Inca, igualment,

ses obres van fent camí;

allà es pretén convertir

aquell casal decadent

en un nou ajuntament,

si no tot, en un bocí.

 

161

Sa plaça des Pins, alçada,

un nou aspecte tendrà

d’aquí a poc i esdevendrà

una zona millorada

de sa que Cala Rajada

crec que molt en gaudirà.

 

162

S’ha fet molt i encara es fa,

alguns pensen que en excés,

que es gasten massa doblers

i veurem qui pagarà,

i que es darrer tancarà

sa porta a tot es procés.

 

163

Una cosa és ben segura,

i d’això ningú en mou plet,

tot quant es fa, i al complet,

aquí quedarà. Assegura

tot això que una futura

generació ho tendrà fet.

 

 

 

Demografia

 

164

Sa crisi també hem notat

en s’aspecte demogràfic,

aquí hem notat manco tràfic

que es que hi va haver l’any passat.

Ses xifres han davallat

segons s’explica en es gràfic.

 

165

Només cent set naixements,

que no són pocs, ben mirat.

Després hi veig anotat

quaranta-un casaments,

segurament més contents

que es seixanta-cinc finats.

 

 

 

Comiat

 

166

Embastant aquest glosat,

molt m’he pogut divertir,

però ha quedat més per dir

que lo que queda explicat,

jo tan sols he espigolat

lo que he trobat p’es camí.

 

167

Ara no és informació

lo que es troba a s’argument;

es llibret, actualment,

és solament tradició,

es camí de s’avior

renovat permanentment.

 

168

Posar punt al dos mil nou

em resulta complicat,

sa crisi ha martellejat

a tort i dret i ha passat

com quan plou damunt banyat.

No hi ha faltat es renou.

 

169

Estam un punt aixafats,

o fins i tot abatuts,

vull dir una mica fotuts.

I més que mai obligats

a tirar endavant, plegats.

No podem quedar asseguts.

 

170

No oblidem que sa pobresa,

com diu es savi, no ve

ni és fruit de lo que no es té.

Ni és sinònim, sa riquesa,

d’una ambició mal entesa,

ans d’estimar lo que es té.

 

171

Per mi és un repte es conreu

de sa glosa popular,

per això vull acabar

aquest treball amb bon peu.

Que tengueu un dos mil deu

venturós fins a esclatar.