Dimonis, música i focs a Cala Rajada
Amb les imatges de vídeo que teniu en aquesta mateixa pàginapoca cosa hi podem afegir, però hem de fer una mica de crònica de la festa santatoniera de Cala Rajada, com manen els cànons, i aquí va.
D'entrada, no podem qualificar la celebració d'aquest dissabte dia 23 més que de multitudinària. Si a Capdepera hi hagué una gentada, Cala Rajada no quedar a la saga. Quina munió!
D'altra banda, constatam que tot va discórrer d'acord a les previsions, com ha de ser i com espera la gent. Al migdia, obrers, dimonis i banda de música dinaren a ca l'obrer major Antoni Moll. I tot seguit, a les 3 del capvespre, el dimoni petit va fer la seva apoteòsica sortida, el moment més esperat. Un esclat de festa.
Després de la trobada i el primer ball, els dos dimonis procediren al ritual de rompre la creu de mata, davant l'església, enmig de l'entusiasme de la multitud que s'havia arreplegat.
La volta pel poble no sols no fa refredar els ànims de la gentada, sinó que els va acabar d'encendre. NIngú amollava, tothom volia estar prop dels dimonis, i aquests, cada vegada que havien de fer un ball, gairebé s'havien d'obrir espai a colzades. Ah, i un any més, no hi faltà el ball amb la parella de dimonis d'Artà, un altre d'aquests moments entranyables de la festa, i que tant i tant agraden a la gent.
D'entrada, no podem qualificar la celebració d'aquest dissabte dia 23 més que de multitudinària. Si a Capdepera hi hagué una gentada, Cala Rajada no quedar a la saga. Quina munió!
D'altra banda, constatam que tot va discórrer d'acord a les previsions, com ha de ser i com espera la gent. Al migdia, obrers, dimonis i banda de música dinaren a ca l'obrer major Antoni Moll. I tot seguit, a les 3 del capvespre, el dimoni petit va fer la seva apoteòsica sortida, el moment més esperat. Un esclat de festa.
Després de la trobada i el primer ball, els dos dimonis procediren al ritual de rompre la creu de mata, davant l'església, enmig de l'entusiasme de la multitud que s'havia arreplegat.
La volta pel poble no sols no fa refredar els ànims de la gentada, sinó que els va acabar d'encendre. NIngú amollava, tothom volia estar prop dels dimonis, i aquests, cada vegada que havien de fer un ball, gairebé s'havien d'obrir espai a colzades. Ah, i un any més, no hi faltà el ball amb la parella de dimonis d'Artà, un altre d'aquests moments entranyables de la festa, i que tant i tant agraden a la gent.
Sense a penes temps per a refrescar una mica, a les 7 de l'horabaixa, la comitiva ja es tornava posar les cames damunt el coll, i a voltar món s'ha dit. A visitar foguerons. No tots, perquès eria impossible -n'hi havia cinquanta quatre!-, però si un bon grapat, fins que les forces digueren prou.
Mirau aquests dos obrers, que de contentons que anaven.
I aquests tres? Com n'és de contagiosa l'alegria de la festa de Sant Antoni!
El primer foc que es visita és el de la Tercera Edat, i enguany no es va rompre la tradició. Els dimonis hi feren un ball, i la Banda, bufa qui bufa. Aquests de la Banda també en tenen, de corda! No sabem com aguanten.
Encendre el foc ja no és com un temps. Els dimonis ara pugen de l'infern amb sofisticats artilugis que estalvien molts de maldecaps a l'hora de calar foc al que sigui. Vegeu el dimoni petit encenent el fogueró de "Sol Naixent".
I foc s'ha dit! I panxeta, botifarrons i llonganissa.
Hem de dir que férem una volta i que l'ambient i la música, en general, eren molt santantoniers.
Que no decaigui!
