Quan, poc després de les 15’30, la cavalcada de Sant Antoni enfilava las costa d’en Capet i es posà a brusquejar, vàrem pensar si el temps no ho acabaria esgarrant tot. Però no, afortunadament no va ser aixì, i tan aviat com s’havia posat a ploure es va aturar, i la festa va poder acabar amb bon nom, com havia començat.

    Bé, no passem l’arada davant el bou, perquè abans ja havien passat coses.

    D’entrada, sant Antoni, dimonis i la Banda anaren a recollir els dos obrers majors, Tomeu Melis i Antoni Moll, com mana el protocol. Aquests, tot seguit, es posaren al capdavant de la desfilada, que s’inicià amb prou puntualitat.

    Ja hem comentat lo de la brusca, que no va ser res. La cavalcada va donar les voltes de rigor, sense cap incidència. No sabríem dir si hi havia més participants o menys que en anys passats, però poca degué ser diferència, en tot cas.



















   Davant l’església, mossèn Miquel Mulet procedí a beneir cavalls i cavallistes, carros, cabriols i carrosses, a més d’un bon grapat de cans, i, com no, les cabres d’en Joan Trobat.





   Finalitzada la cavalcada, la gentada es concentrà a la plaça de l’Orient, on Maria Llaneres, Miquel Garau, Joan Genovart, Pedro Melis i Miquel Lliteres cantaren una part de l’argument. També es procedí al sorteig de la porcella que, per si no ho sabeu, va correspondre al número 2005.

    I per acabar, el darrer ball, un altre dels grans moments de la festa. Tanta fou l’emoció, que els dimonis i la Banda es varen veure obligats a repetir, cosa que segurament se surt del guió, però què voleu, la gent no els volia deixar fugir.

  Tot plegat, una gran festa de Sant Antoni, a la mida de Capdepera. Com ha de ser.