1

Sant Antoni gloriós,

patró de la pagesia,

vos deman que es glosat sia

ben condret i curiós

i que es meus ordinadors

no tenguin cap avaria.

2

Feta aquesta petició

em pos en feina, altre pic,

comença s’any i ja escric,

amb renovada passió,

un nou glosat. D’il·lusió,

en som un home molt ric.

3

Tot allò que trobareu

pasturant dins es glosat,

tot allò que s’hi ha escolat,

és segur que ja ho sabeu

fa estona. Sa meva veu

farà un paper molt banyat.

4

Mes si jo no l’escrivia,

i ningú més l’escrivís,

i s’argument, sense avís,

un any desapareixia,

aquesta festa tendria

un to una mica més gris.

5

S’Obreria m’ha donat

carta  blanca per escriure

lo que jo vulgui, i reviure

així tot lo que ha passat

durant s’any. Tenc molt guanyat

si quan escric em sent sent lliure.

6

I com és proverbial, 

abans de passar endavant,

a més d’homenatjar es Sant

també he de pagar es censal,

vull dir demanar com cal

permís per seguir glosant.

7

Vos deman, senyor rector,

i a vós, batle, que manau

més que ningú, es vistiplau.

Aquest humil glosador

vos agrairà es favor

si es glosat autoritzau.

8

Tot i un mortal atemptat,

ses eleccions generals

només donaren senyals

de total tranquil·litat.

Davant s’urna, per bon fat,

bons germans, tots som iguals.

9

Sa campanya concentrà

tota sa seva atenció

sols en sa confrontació

entre es líder popular

i es líder que encapçalà

el PSOE, sense altra opció.

10

En Rajoy, per un costat,

i per s’altre en Zapatero,

tots dos, amb posat torero,

varen entaular combat,

sense cap més convidat.

Resultat: empat a zero.

11

Però a s’hora de votar,

desfet s’empat hipotètic,

s’activà un gran camp magnètic

que molts de vots va aspirar,

remolí que mos xuclà

a un engolidor frenètic.

12

I així es Partit Socialista,

que és Obrer i és Espanyol,

va fer net tot es redol

de rostoll nacionalista.

També, de forma prevista,

deixà es PP en es subsòl.

13

Com a ses Illes, a Espanya

comanden es que es permeten

portaveus que ens escometen

sempre en foraster, i amb sanya,

com si fos una campanya,

sa nostra llengua malmeten.

14

I, ja apresa sa lliçó,

mos quedam ben conformats,

som com es cans atupats

que saben que molt pitjor

podria ser, i s’escarpó

acoten, ben erugats.

15

Per ca nostra és ben sabut

que es pacte, a s’Ajuntament,

ha passat un mal moment,

en fi, que estava fotut,

fins que al final s’ha romput

ja definitivament.

16

Ara estan en minoria

es de s’equip de govern,

i se’ls podria fer etern

es pas del temps. Jo voldria

que no se’n fes, dia a dia,

d’es consistori, un infern.

17

Sa política, però,

sol ser un camp de batalla

on no tots donen sa talla,

i n’hi ha que res de bo

ordeixen. A mi em fa por

que qui en sap poc manco calla.

18

Quan ses coses vénen dades

de manera natural,

i encara que, en general,

es donin per ben fundades,

passa que moltes vegades

no les valoram com cal.

19

Així, quan veim arribar

els Reis i es seu sumptuós

seguici, tan grandiós,

mos costa considerar

sa feinada que s’hi fa

perquè resulti exitós.

20

És per això que, cada any,

li dic a sa comissió

dels Reis que és per mi un honor

reconèixer es seu afany,

i que és, sempre, es millor guany

repartir tanta il·lusió.

21

Sant Antoni és una festa

que viu ara un gran moment,

s’hi implica molta de gent,

i principalment s’hi entesta

s’Obreria, que s’hi apresta

amb esforç i abrivament.

22

Per això és que surt tan bé

i no té res que envejar

ni a Son Servera ni a Artà,

ni a Manacor. Més diré:

jo sempre em conformaré

amb lo que aquí se courà.

23

No hi ha comparació

si és que un no es vol comparar.

Sa festa sempre serà

sa que vulguem. És millor

lo propi, amb bona intenció,

que lo que hem d’anar a cercar.

24

Això sí, veure ballar

en Ferriol i en Sansó,

en completa germanor,

aquells dimonis d’Artà

amb sos nostres, resultà,

de l’any passat lo millor.

25

Se mos ha mort un dimoni

i tots en duim un bon dol,

en Ciri sense consol

mos ha deixat, Sant Antoni,

però vós sou testimoni

que ja ha emprès es millor vol.

26

Es dimonis, en morir,

i això ho crec amb tot anhel,

troben un lloc com de mel,

dolç i amatent sense fi.

Es dimonis, en morir,

sé cert que pugen al cel.

27

Sa festa d’es Carnaval,

ve p’es febrer-febreret,

un mes curtet i alegret

que mos duu aquest festival

d’una bulla sensual...

i a vegades molt de fred.

28

Ses rues del dos mil vuit

resultaren molt lluïdes,

belles comparses guarnides

i grans carrosses com fruit

de s’enginy, tot com un fluid

de gresca i trull fora mides.

29

S’únic problema, un cop mes,

va ser es de s’enterrament

de sa sardina. Si un vent

de modernitat dugués

l’Església cap a un procés

de troc, quin alegrament!

30

Setmana Santa avançada

en es març vàrem tenir,

molts d’hotels ni van obrir

i per tant sa temporada

no es donà per començada:

sa crisi l’endarrerí.

31

Aquesta festa anual

de caràcter religiós

complí es seu escrupolós

i inveterat ritual,

el seu demble habitual

32

En es Mercat Medieval,

mestre Bartomeu “Carbó”

mos oferí un gran pregó,

ben mesurat i formal,

un pregó molt musical,

digne d’un bon director.

33

Després, tot vengué rodat

i desfilà una gentada

per Capdepera, arribada

amb motiu d’aquest mercat

que ara ja és considerat

una visita obligada.

34

Amb tot, vos vull recordar

que dia desset plogué

i quasi va fer malbé

es Mercat. Sort que escampà

sa pluja, i pogué acabar

sa fira, d’allò més bé.

35

Pel Carme, de novetats

dignes de posar-hi esment,

alguna en diré, breument,

que en es meu bloc he anotat.

Amb tot, s’objectiu traçat

s’assolí complidament.

36

“La mar de guapa” hi faltà,

perquè és segur que sa gent

d’es moll du un bon cansament

i no estava per cantar.

“Mamma mia” els suplantà

i no anà gens malament.

37

I ara un petit incident

no puc estar de contar:

quasi mos va trabucar

la Verge, quan s’espenyà

sa peanya. Es va salvar

p’es reflexos de sa gent.

38

Per sort també es va salvar,

finalment, sa processó,

després que algun pensador,

cosa grossa, es va passar

p’es cap de dinamitar

d’improvís sa tradició.

39

Lo que bé acaba, bé està, 

i sa processó sortí.

Està molt bé prevenir

i anar segurs per la mar,

però sense exagerar

quan abans res succeí.

40

De pregoner hi actuà

en Pere Morey. Solvent

i documentat, esment

en el passat va posar

i un temps mos va recordar

mort definitivament.

41

El Carme és sa Confraria,

i una munió de gent

que s’hi aboca, diligent,

i tot plegat res seria

si aquesta gent desistia

de parar-hi tant d’esment.

42

S’agost cada dia és festa,

Sant Roc i Sant Bartomeu,

a molts pocs això els sap greu

i quasi ningú en protesta,

dies en què va xalesta

sa gent i frueix tot déu.

43

En Joan Ramon Esteva

i n’Ani Muñoz donaren

es sus i mos proposaren,

amb dos pregons sense treva,

que sa gent sentís més seves

ses festes, i l’encertaren.

44

Rosario fou sa figura

d’es programa. Es recital

d’una temperamental

cantant com ella assegura

diversió sense mesura,

com passà en Es Figueral.

45

Pel demés, cap novetat

i tampoc cap incident,

van transcórrer normalment,

ses festes de l’any passat.

Els actes superposats

varen ser lo més dolent.

46

Però si sa crisi empeny

i s’hagués de retallar

es pressupost, escapçar

ses festes no és cap desdeny,

sinó qüestió de seny

que tot es poble entendrà.

47

Mos canviaren de mes

sa Mostra de sa Llampuga,

que realitzà una fuga

cap a s’octubre. Es procés

sortí molt bé. Es llampuguers

són gent que per res s’arruga.

48

La pluja va amenaçar...

mes no es complí s’amenaça.

Es cuiners, amb bona traça,

sa llampuga van cuinar,

hi havia tant per triar

que crec que en vaig menjar massa.

49

Pastissos, cruixents, guisada,

canelons, fideus, arròs,

amb prebes –un clàssic mos–,

també és bona marinada,

i s’ha de tastar fumada,

que sempre et deixa bon cos.

50

L’Esperança, ho tenc present,

per causa ben coneguda,

resultà més continguda.

Maribel Vives, conscient,

oferí un pregó excel·lent,

de paraula commoguda.

51

Dins es cicle de Nadal

sobresurten ses Matines,

essent es nins i ses nines

es figurants principals

dins un cerimonial

d’arrels profundes i antigues.

52

I dins ses Matines s’alça

sa Sibil·la amb so seu cant

profètic, que va pintant

un mal futur. Mos trasbalsa,

sa predicció, certa o falsa,

que cada any anam membrant.

53

Per Cap d’Any, raïm i cava

i molta gent p’es carrer,

sa gent s’ho muntà molt bé,

de crisi ningú en xerrava

i en tot cas, tothom pensava:

“ja en xerrarem l’any que ve”.

54

Cada any sa mateixa glosa

per començar sa secció,

és sa mateixa cançó

de sempre, que vos proposa

parlar d’es temps, i tal cosa

no és capritx d’es glosador.

55

Tot aquest memorial

és costum i és habitud,

i enc que el doneu per sabut

hem de fer s’historial

d’es temps i fer-lo com cal,

fingint que és desconegut.

56

Això només és possible

gràcies a un esperit sant

que mos va facilitant

informació comprensible

d’es temps. De forma visible

ses gràcies li vaig donant.

57

Així que començaré,

com faig sempre, per davant,

és a dir, considerant

es temps d’es mes de gener,

i al respecte vos diré

que resultà confortant.

58

Ses calmes habituals

molts de dies van campar

per aquí, i era la mar,

un mirall. I ben iguals,

dies gairebé ideals,

es febrer mos regalà.

59

De pluja, fins a onze dies

es març mos va regalar,

un any més va marcejar,

va fer fred sense manies

i es vent de nord el senties,

tot enfurismat, bufar.

60

A s’abril es va endolcir

sa meteorologia

i aquell mes esdevenia

una mena d’elixir

de primavera. Això sí,

no va ploure com calia.

61

Però sa pluja esperada

en es maig mos arribà,

de litres se’n van sumar

cent cinquanta. Tanta aiguada,

la terra deixà amarada

per a poder-hi sembrar.

62

Es juny es va comportar

com un mes primaveral,

es temps era un bell regal

i sa calor no passà

de vint-i-cinc graus. Brufà

el cel sense fer cap mal.

63

Es comportà, es juliol,

com sol fer habitualment,

temps estirat, benvolent,

dies presidits p’es sol

i un complaent oratjol

al migdia, tot content.

64

I de s’agost, què he de dir?

Semblava sa primavera,

no passant, de cap manera,

de trenta graus. Fa finir

aquell mes, sense tenir

ni una brusca escadussera.

65

Es setembre començà

calorós, final d’estiu,

però aquell temps tan aspriu

aviat va canviar.

Setanta litres deixà,

es pluviòmetre diu.

66

Encara més inclement

s’octubre va prosseguir,

onze dies vam tenir

de pluja, que anà en augment,

recollint-se’n, finalment,

cent trenta litres, o així.

67

I es novembre, congelat,

plujós, rúfol, inclement,

un novembre inflat de vent,

un novembre esvalotat;

aquell mes tan malcarat

mos deixà es cos malament.

68

Fred p’es desembre, com cal,

i més pluja. Això és s’hivern,

tot i que mos sembli etern

quan ve mal dat. Un final

d’any que consider normal.

Un poc de fred no és l’infern.

69

Crec que tots estam d’acord

que aquest any ha estat humit,

però els aiguats que hem patit

la terra bé els ha agraït,

aquí hi plou poc i hem sentit

sa pluja com una sort.

70

Es “Cap Vermell” digital,

son primer any va complir,

p’es maig, i va concedir

es seu guardó anual,

que és una festa social

que fa vuit anys que partí.

71

Resultaren guardonats,

perquè sa gent els votà,

tant es club de l’Escolar

com es porter Toni Prats,

uns premis molt encertats

per qui els rebé i qui els lliurà.

72

Es Tractat de Capdepera,

en unes denses jornades

perfectament disposades

i amb uns ponents de primera,

propicià una cimera

de cultures acarades.

73

El món seria millor

si totes ses diferències

tenguessin llurs conferències

per trobar-hi solució,

on tothom hi fos senyor

des de ses pròpies essències.

74

Jo vull retre compliment

a sa gent que organitzà

Feliçment, aquesta anyada

tres llibres mos ha deixat:

Un recull molt celebrat

d’en Joan Rai; s’esperada

novel·la, tan ben forjada,

d’es famós Suso Rexach...

76

I jo mateix, ja veus tu,

he tengut s’atreviment

de donar a llegir a sa gent

es meus versos. No és segur

que s’esplet, en es futur,

sigui cada any tan florent.

77

L’Escolar va començar

sa passada temporada

amb una idea fixada,

que era a Preferent pujar,

però en es final quedà

a Primera, altra vegada.

78

Aquest és un objectiu

que ja es pot dir permanent,

un inalterable intent,

un propòsit excessiu

veient com veig que se’n riu

de noltros sa Preferent.

79

Clàudia Troppa, vas estar

a punt d’anar-te’n a Xina,

en es Jocs Olímpics. Fina,

saltant tanques, tu has d’anar

a Londres, a enarborar

sa bandera gabellina.

80

Sa paraula més sentida,

pertot arreu escoltada,

durant tot l’any rebregada,

ha estat, fins passar la mida,

sa paraula “crisi”, oïda

matí, capvespre i vetlada.

81

Sa ràdio molt n’ha parlat,

també sa televisió,

es capellà en es sermó,

s’economista informat,

i també s’aficionat,

sense oferir solució.

82

Sa borsa ha estat una serra

movent-se sense aturall,

avui amunt, demà avall,

desafina sa guiterra,

es qui manco en sap més xerra,

tot plegat un guirigall.

83

N’hi ha que més malament

pateixen aquests sotracs,

són es milers d’aturats

arrossegats per un vent

d’incertesa. És evident,

que en són molt perjudicats.

84

M’embulla s’enginyeria

político-financera.

Francament, a mi em supera,

que si Wall Street congria

un constipat, pulmonia

ja agafem a Capdepera.

85

Es sa globalització

de sa qual se’n parla tant,

i ara aquí ja anam firant,

com a país comprador,

lo que a preu de patató

la Xina va fabricant.

86

Davant sa gran davallada

que arreu ha experimentat

sa normal activitat,

jo don per ben arribada

aquesta inversió anunciada

d’un sector públic gosat.

87

Enmig de tot es marasme

en què es mou s’economia,

parlar de la pagesia

sembla gairebé un sarcasme.

Aquí es mou com un fantasma

sense vida ni alegria.

88

Però qui sap si es sotrac

que afecta tots es sectors

respectarà es conradors

i aquests ompliran es sac,

qui sap si aquest atzucac

mos durà bones llavors.

89

Té un altre cas, es pagès,

i és que plou poc o plou massa,

si no vols brou, idò tassa

i mitja, com bé és palès

aquest hivern. Llavors res

s’hi pot fer si tot s’embassa.

90

Es repeteix una queixa,

sempre que xerra un pagès,

davant es seu món malmès

no pot entendre, sorprès,

que a ell no li quedi res

quan s’intermediari engreixa.

91

Potser que sa solució

passi per sa qualitat,

per un producte marcat

amb sa denominació

d’origen, ben presentat

i venut p’es productor.

92

Per la mar, també justet

va es negoci, i ara el “bou”

va a la baixa. Bé em commou

veure que els anys han fet net

de barques aquest indret

perquè ja no es treu es sou.

93

Només sa barca petita,

i no sempre, s’ha salvat,

perquè un any més ha arribat,

ben puntual a sa cita,

sa llampuga. Jo, de frita,

un quintar me n’he menjat.

94

Però no es pot oblidar

que en parlar d’economia

gairebé una sola via

tenim per poder avançar,

aquí sols mos pot salvar

es turisme, dia a dia.

95

Des que es turisme encetà

es seu camí, he sentit dir

que s’hauria d’invertir

en altres camps, però en va;

cap altra mamella hi ha

tan profitosa, en munyir.

96

Així que mentre s’ateny  

tal diversificació

convé que amb educació

i amb moltes dosis de seny

tractem es client, que empeny

es carro d’aquest sector.

97

No es tracta d’una abaixada

de calçons, sinó d’entendre

que es turista s’ha d’atendre

amb una atenció acurada,

sa que jo cada vegada

que som client solc pretendre.

“Feim via, diu el cartell”,

d’es tren, i una munió

de gent es posà es capell,

va deixar enrere es Castell,

i va caminar amb passió.

99

I sa gent va arribar a Artà,

i va arribar a Son Servera,

i amb petjada falaguera

per Son Carrió passà,

i a Sant Llorenç s’alleujà

amb fideuà marinera.

100

S’exigí una altra vegada

que es tren arribi a la mar,

i es Conseller confirmà

que un dia a Cala Rajada

es tren hi tendrà aturada.

Molt millor avui que demà.

101

Glosant, mol sovint som manc

i m’embull. No sé on posar

que a betzef es van trobar,

l’any passat, esclata-sangs.

Aquí ho pos, vos som ben franc,

perquè a algun lloc ha d’estar.

102

S’any no podia acabar

de més infausta manera,

no podia, Capdepera,

l’any passat acomiadar

pitjor, quan es va esbucar

un tros d’hotel. Fa plorera.

103

Un accident desastrós

que quatre vides segà

i que a tothom va deixar

inquiet i neguitós.

Es poble, desficiós,

no s’ho sabia explicar.

104

Se’n pot cercar es responsable,

crec que és lo que s’ha de fer,

però també vos diré

que veig que s’últim culpable

és un sistema implacable

que fa córrer sense fre.

105

I ara, aquí, aquest glosador

es banya ben conscientment:

em va semblar malament

que d’uns moments de dolor

se’n volgués fer ocasió

d’embullar, impunement.

106

Naixements: cent vint-i-tres,

que són bastants, ben mirat;

cinquanta-set n’han finat;

quaranta-set, quasi res!,

parelles de cor encès

han anat i s’han casat.

107

Però segons es diari

n’hem tengut, d’augment total,

més de cinc-cents. Quin cabal

de persones, quin desvari!

Gent que va i que ve, a diari,

i fa pujar es cens. Com cal?

108

Capdepera, ara mateix,

i també Cala Rajada,

és lloc de pas i d’estada

d’una colònia que creix

i que desig, amb escreix,

que es pugui sentir integrada.

109

Annus horribilis diuen

que serà s’any que comença,

i l’envestim amb temença

d’acord amb lo que prescriuen

es endevins, quan reviuen

vells temors, sense remença.

110

No mos hem d’acovardir,

que això de res serviria.

Hem d’encarar, amb gosadia,

es futur i  aconseguir

amb dignitat reeixir,

treballant es dia a dia.

111

Jo ja arrib en es final

sense tenir res de nou,

me’n vaig sense fer renou

i amb to ben solemnial

vos desig un gavadal

de sort en el dos mil nou.