MOLT DE
SANT ANTONI
GRAN REPORTATGE FOTOGRÀFIC DEL DISSABTE DE LA FESTA
La de Sant Antoni és, ara mateix, la nostra gran fita lúdica de l'hivern. Perfectament arrelada en el passat i recuperada la tradició i la pulcritud per l'Obreria, aquesta celebració, a més, ha demostrat que és la que més capacitat té de propiciar un relleu generacional des de l'engrescament dels més joves. A Capdepera, d'altra banda, la festa de Sant Antoni ha assolit les que consideram unes proporcions ideals, i esdevé multitudinària, com deim en el títol d'aquest reportatge, però sense ultrapassar els límits en què la gent, per massa, acaba per ofegar la celebració.
Tota festa té uns prolegòmens, i en aquest cas l'Obreria els escenifica en forma de dinar per als obrers, banda de música i col·laboradors. A l'escola de s'Alzinar, el foc també s'avança, per motius lògics, a la programació general. L'arròs brut -en donam fe- va ser extraordinari; na Bàrbara Lliteres i en Joan Ramon Esteva quedaren com uns senyors.
Acabat de dinar tot és a punt per a envestir. Un dels dimonis espera que es doni el sus per a correspondre a l'expectació enorme que la seva aparició ha concitat. Després tot seran corregudes i bulla.
Davant l'església es produeix un dels moments màgics de la festa: la trobada dels dos dimonis. L'encontre origina una autèntica explosió d'entusiasme entre els centenars de persones que, pacientment, han esperat l'instant, el gran instant. I ve el primer ball, amb el qual, d'alguna manera, la festa es pot donar per oficialment oberta.
Es tracta d'estar al cas de tot el que passa. Els nostres lectors tenen dret a rebre'n informació gràfica de primera mà. I d'això, en Paco Galian en sap molt. El seu ull -i la seva màquina fotogràfica- ho capten tot. Però què fotografia, cap enlaire?
Idò ja ho veis: fotografia en Pere Cortada, un altre "ull" a l'aguait. Amb en Pere, Youtube/Cap Vermell són fan un maridatge ben avingut i de visita obligada.
Insistim: una gentada. Més que suficient, diríem. Més que mai, hi afegiríem. La proporció exacta, conclouríem.
Sant Antoni 2009, tots ho sabeu, ha registrat una absència molt dolorosa: en Ciri ja no hi és. En el dinar de l'Obreria se'l va recordar, enmig d'una emoció mala de contenir. Nosaltres "robam" dues gloses de l'argument per a retre-li homenatge.
Bé està allò que bé acaba, diu l'adagi. Nosaltres el giram i deim que bé està allò que bé comença. I aquest Sant Antoni 2009 no podia començar millor. Del que passi fins al final de la festa, com no, en tendreu completa informació en aquesta pàgina.
Tota festa té uns prolegòmens, i en aquest cas l'Obreria els escenifica en forma de dinar per als obrers, banda de música i col·laboradors. A l'escola de s'Alzinar, el foc també s'avança, per motius lògics, a la programació general. L'arròs brut -en donam fe- va ser extraordinari; na Bàrbara Lliteres i en Joan Ramon Esteva quedaren com uns senyors.
Acabat de dinar tot és a punt per a envestir. Un dels dimonis espera que es doni el sus per a correspondre a l'expectació enorme que la seva aparició ha concitat. Després tot seran corregudes i bulla.
Davant l'església es produeix un dels moments màgics de la festa: la trobada dels dos dimonis. L'encontre origina una autèntica explosió d'entusiasme entre els centenars de persones que, pacientment, han esperat l'instant, el gran instant. I ve el primer ball, amb el qual, d'alguna manera, la festa es pot donar per oficialment oberta.
Es tracta d'estar al cas de tot el que passa. Els nostres lectors tenen dret a rebre'n informació gràfica de primera mà. I d'això, en Paco Galian en sap molt. El seu ull -i la seva màquina fotogràfica- ho capten tot. Però què fotografia, cap enlaire?
Idò ja ho veis: fotografia en Pere Cortada, un altre "ull" a l'aguait. Amb en Pere, Youtube/Cap Vermell són fan un maridatge ben avingut i de visita obligada.
Insistim: una gentada. Més que suficient, diríem. Més que mai, hi afegiríem. La proporció exacta, conclouríem.
Sant Antoni 2009, tots ho sabeu, ha registrat una absència molt dolorosa: en Ciri ja no hi és. En el dinar de l'Obreria se'l va recordar, enmig d'una emoció mala de contenir. Nosaltres "robam" dues gloses de l'argument per a retre-li homenatge.
Se mos ha mort un dimoni
i tots en duim un bon dol,
en Ciri sense consol
mos ha deixat, Sant Antoni,
però vós sou testimoni
que ja ha emprès es millor vol.
Es dimonis, en morir,
i això ho crec amb tot anhel,
troben un lloc com de mel,
dolç i amatent sense fi.
Es dimonis, en morir,
sé cert que pugen al cel.
Bé està allò que bé acaba, diu l'adagi. Nosaltres el giram i deim que bé està allò que bé comença. I aquest Sant Antoni 2009 no podia començar millor. Del que passi fins al final de la festa, com no, en tendreu completa informació en aquesta pàgina.
