CODOLADA DE SANT ANTONI 2023 
Joan Cabalgante
Joan Genovart
Jaume Fuster 
Pere Orpí

PRESENTACIO
I

Benvolguts gabellins tots
donau-vos per convidats
considerats amistats
d’alegria pegau bots
i acceptau tots aquests mots,
perquè tornen els glosats.

II

L’autoritat és present
a una nova codolada
farem una gran festada
on hi cabrà molta gent
i serà un bon sentiment,
una nova convidada.

III

Ara heu d’escoltar molt bé
el que ja sabeu d’un dia
doncs des de la primeria
heu de saber que convé
del primer fins el darrer
estendre la bonhomia.

IV

Són les síl·labes contades
per tota Demografia,
la Política del dia,
El Carme, els Reis cantades,
també El temps amb mestralades
i Del camp i la marina.

V

De sant Roc i Bartomeu
també en quedarà constància
i viurem amb molta d’ànsia
Sant Antoni i el «meu, meu»
que el dimoni va a peu
i fa riure nostra infància.

DEMOGRAFIA

I

Heu de creure, certament,
que la vida ens ha deixada
cent vuit nascuts, la mainada,
i han finat gairebé cent:
noranta-nou, molta gent,
la roda no és acabada!

II

Cinquanta-nou casaments
ha agradat la festejada
no han dinat de cansalada
a les festes presidents
que pels amonestaments
ja han passat nova setmana.

III

Tots aquests nous casaments
d’amistats i companyies
«a punt de pastora mia»
han nascut bons sentiments
que són acompanyaments
que es veuran en nostres vides.

IV

Si parlam de casaments
tal vegada prudent sia
pensar que a aquesta vida
també vendran naixements,
esperar esdeveniments
és el pa de cada dia.

V

No parlem de malalties
però sí que ens hem quedat
en un diferent estat
i no creim en profecies
tampoc sonen xeremies
per la gent que se n’ha anat.

VI

Maria Gomila Esteva «
Sopa», àvia de glosador
vos vàreu ser la millor
dona cala-rajadera
i heu estat ja la darrera
en partir a l’altre món.

VII

També gabellins il·lustres
marxaren sense remei:
Joan Sastre, Joan Morey
i molts d’altres que son fustes
que prestaren bon servei.
Aquesta vida té llei
tot i que és un poc injusta.

VIII

Jaume Tous fou el patró
de la nostra Obreria
la festa no s’entendria
en va ser gran estaló:
al cel ,«Jato», amb amor,
Sant Antoni t’ho devia!

IX

Bàrbara Colom Brunet,
Llucià Mercant «Sirer»...
del primer fins el darrer
és per treure’s el barret,
s’ha acabat el camí estret
d’aquest món escadusser.

X

Noranta-nou han marxat
i amb tristesa els enyoram
si tard o prest ens trobam
sols ho sap el nostre fat,
perquè Déu ens ha donat
un temps pel que tots trescam.

XI

Ha marxat un bon amic
que duia per nom Antoni.
Era «Viejo» com dimoni,
vàrem riure qualque pic.
Tant si és modern com antic
que Déu el tengui en la glòria.

XII

Na Teresa Guiscafrè
també Joan Coll Portell
es va desfer el cabdell
de la vida el darrer alè
eren persones de fe
i ara ja són tots amb Ell.

COMIAT I

Fins aquí ja s’ha arribat
i vos hem de dir adéu
tant dimoni com de Déu
la glosa ja s’ha acabat,
heu de voler amistat
amb qui ja res serà seu.

II

A reveure germans meus
hem glosat des de la vila,
on tot el món hi cavil·la
i on s’esperen els relleus;
tant si ets dels meus com dels teus
vine a cantar tot lo dia.

III

El comiat ja és aquí
hem glosat tota matèria
i no s’ha fet amb cap dèria
ja no tenim més a dir
així que bon gabellí
no hem de plànyer cap histèria.

IV

Adéu i fins l’any que ve,
enguany ja són beneïdes
i llepar-nos les ferides
no és allò que sabem fer,
així com banyarriquer
que perfora nostres vides!

V

El glosat ja s’ha acabat
i ja hem fet la cavalcada
adéu tot Cala Rajada
a Capdepera hem tornat
amb gaubança us heu quedat,
la festa ja és acabada!

GLOSES ESPARSES

Sant Antoni guardau-nos,
De fer bones caminades
Sobretot per les contrades,
De l’illa amb bosc formós,
No deixeu que estigui amb vos
El fet que ens vénen maldades!

La Mostra de la llampuga també
al moll hi va tornar
ens hi vàrem avesar
vengué de forma poruga.
No hi deixàrem ni una arruga
dels plats que hi vàrem tastar.

El Carme, dia festiu
celebració engalanada
amb patrona endiumenjada
i es va haver de fer es cap viu
per sortir del moll com riu
cap a la mar ben nostrada.

També la televisió
ha vengut per nostra vila
i guanyaren la partida
perquè aquí hi ha el millor
de Mallorca sense mida
del far fins a Son Besó.






AGRICULTURA
Es camp segueix afectat
d'una remota pandèmia:
com un malalt amb anèmia
resta trist i abandonat;
s'esquena el món li ha girat,
com tirant-li una blasfèmia.

Per mala sort s'ametler
no pot anar més raquític:
queda mort o paralític
i demana un nou planter,
si volem que pes febrer
floresqui un paisatge mític.

S'ametla ha perdut valor
perquè ha tornat malfenera:
un quilogram, temps enrere,
donava un quart de bessó,
i ara, per comprar torró
hem de buidar sa cartera.

Si una cosa va anar bé
varen esser ses garroves;
Sant Antoni parà lloves
davall cada garrover,
i molts d'euros en tragué
per fer-se unes varques noves.

Però pot més es pillatge
que sa feina des pagès
quan li espolsen, com si res,
ses garroves des brancatge;
si és de sacs plens es bagatge
l'amo se sent més ofès.


PESCA

L'any 22 sa calor
pujà tres graus de mitjana;
és un cosa malsana
pes pagès i es pescador,
i fins i tot es senyor
se lleva s'americana.

També la mar s'ha estremit
amb aquesta calorada:
calenta, s'aigo salada,
se mantengué dia i nit,
i es peix, tant gros com petit,
la vol més equilibrada.

Sa llampuga és tropical
i cerca s'aigo calenta;
per això va anar polenta
sa pescada habitual,
i així sa festa anual
tornà esser alegre i valenta.

S'altre peix s'ha vist minvat
per s'alta temperatura,
perquè passa i no s'atura
cercant un lloc més trempat.
Que un altre any mos umpli es plat
sense passar-mos factura.

De quatre barques de bou
des moll de Cala Rajada,
una a Eivissa se'n ha anada
sense fer gaire renou.
Tal volta amb tres n'hi ha prou
per fer una bona pescada.

Ha vengut des Continent
una nova disciplina
que limita i elimina
hores d'arrossegment;
essent magra, se'n ressent
sa pesquera mallorquina.

Pedres i blocs de ciment
han reforçat s'escullera,
perquè sa flota pesquera
defensi d'ones i vent.
Dins sa calma, de moment,
porem alçar sa bandera.





Glosa qui te glosaràs,
de glosar mai mos cansam,
així que altre pic tornam,
cadascun amb un cabàs
de gloses. Ningú en va escàs.
Ja veurem com acabam.

I un cop ja donat es sus,
a glosar mos posarem,
mes no sé si aclarirem
sa marxa d'un món confús.
No vull semblar un il·lús,
passa molt i poc sabem.

Algun filòsof va dir,
amb voluntat analítica,
que en el món de sa política
sols haurien excel·lir
ments preclares, per fugir
d'una gestió artrítica.

Avui sa vulgaritat
senyoreja aquest redol,
tothom hi troba agombol
i tothom s'hi sent cridat
i molts de pics és votat
es més tutup. Mal consol!

Però això és sa democràcia,
que qualcú, solemnement,
digué que era es menys dolent
des sistemes. No és fal·làcia.
El contrari és una acràcia
o un despotisme indecent.

O t'impliques i hi prens part,
o un altre ho farà per tu.
Decideix, sinó, qualcú
més ardit llançarà es dard
que tu, remís i covard,
trobes tan inoportú.

Sa política d'Estat
ha viscut molt sotragada,
ets últims temps, entregada
a una gran prioritat:
ara es rival és titllat
d'enemic. Vaja jugada!


Sa Justícia en agafar
tant i tant protagonisme
m'espanta. ¿No és solipsisme
institucional marcar
es camí i utilitzar
un excés de rigorisme?

Mentre, sa renovació
des grans òrgans judicials
ha dormit sons eternals.
Per por de perdre s'escó?
Davant sa Justícia, no
que no tots semblam iguals.

Però és que, a més, sa Justícia
està tan polititzada
que sa cúpula és triada
de manera subreptícia
pes partits. Vaja notícia:
sa Justícia adoctrinada.

En el dos mil vint-i-tres,
que ara acabam d'encetar,
està previst convocar
eleccions, com si res,
i si no ho tenc mal entès,
mos citaran a votar.

I ara ve un temps divertit,
que fins i tot fa rialles.
Qui comanda, de medalles
se'n penja i se n'omple es pit.
Arrogant i presumit,
no les hi treus ni amb tenalles.

En canvi, a s'oposició,
tot ho veuen malament
i critiquen constantment,
sense fi ni detenció.
Uns diuen sí, i uns que no,
sempre van contra corrent.

S'Ajuntament ha estotjat
tot quant tenia per fer
ben bé fins a lo darrer,
que sigui ben recordat
tot lo molt que han treballat.
Un consistori feiner.


Així, d'aquesta manera,
ja tenim un nou arxiu,
i aquest és un bon motiu
de gaubança. Capdepera,
en res ha de quedar enrere,
i sempre ha de fe' es cap viu.

I també, s'Ajuntament,
ara sabem que ha comprat
es cantó que està tancat
de sa Banca March. Potent
és sa caixa que sa gent
farcim amb tenacitat.

I ha comprat, es Consistori,
aquell buc sense acabar
de Cala Rajada. Està
rere l'església. Un empori,
quasi una torre d'ivori,
som si això podem pagar.

També a sa llista de guanys,
sa biblioteca espera
on abans, a Capdepera,
s'escorxador, fa molts d'anys
donà servei. Grans afanys.
Que es vegi i no quedi enrere.

Des passeig marítim crec
que es va fer cuitacorrents,
visitants i residents
deien amb desassossec
que tot aquell esbaldrec
els tenia descontents.

I a més no es veia es final,
tot semblava inacabat,
com si tot aquell bugat
tan sols fos provisional.
Veiam si enguany feim cabal
i es dona per rematat.

I també es dugué a bon fi
una reforma integral
d'un carrer molt principal:
es de cala Agulla. En fi,
fins i tot sembla com si
tot hagués quedat igual.


Sembla lampedusià
molt del que es fa actualment,
canviar radicalment
tot quant sigui, però en va,
perquè al final sol passar
com si tot quedàs talment.

On sí que hi ha un bon bullit
és devers es moll. Veurem
si finalment quedarem
amb un port ben protegit.
Que ens guardi, tot lo bastit,
des llevant que tant temem.

Lo que sí que sembla clar
és que es moll està perdent
sa fesomia i va fent
un camí que el deixarà
enfora des tarannà
que el distingí antigament.

No vull acabar amb un plany
i deixar-vos malament.
Tots vosaltres, bona gent,
vos mereixeu que aquest any
discorri sense cap dany,
ni obastacle ni impediment.

Per això vos invocam,
sant Antoni de Viana.
Sa vostra festa agermana
es qui la commemoram,
tots units en un sol ram,
sa gent d'aquí i sa forana.