Fa peresa de glosar,
amb aquest confinament
i em pens que hi ha molta gent
que ho té molt mal d'empassar,
Però un dia acabarà
aquest malson enutjós
i tornarà, gloriós,
el venerat Sant Antoni,
que farà malbé el dimoni
d'un Covid tan enfadós.





Sant Antoni, què voldria?
Idò que tots l'ajudem,
que molta bonda facem,
mascareta cada dia,
mans netes, i amb alegria
mantenir distanciament
amb la resta de la gent,
si és que volem derrotar
aquest enemic malsà
que ens amenaça, inclement.

Sant Antoni, l'any vinent,
farem el doble de festa,
la més trempada i xalesta,
la que vos faci content
després del confinament;
la que ens recordi millor
els orígens, l'avior,
qui som i d'on procedim,
i les arrels que tenim,
fent germinar la llavor.

I si tots tenim prou clar
d'aquesta festa el sentit,
ja superat el Covid,
podrem de nou començar
el futur a edificar
damunt un bon fonament.
Com poble alegre i conscient,
que preserva el patrimoni,
diguem visca Sant Antoni.
Fins l'any que ve, bona gent!


Jaume Fuster