Presentació, Comiat i demografia
Joan Cabalgante Guasp

PRESENTACIÓ

I
Benvolguda autoritat,
Ara vos farem menció,
En clau de bon glosador,
De tot el que ens ha passat,
En un any ben complicat
Per tota la població.

II
Saludam a n’els presents
També als d’altres contrades.
Gabellins, improvitzades,
Les paraules més plaents,
Per a tots els residents
A les viles més preuades.

III
Pro’ volem parlar de tot
A banda de la política
El poble vol una crítica
Del temps, també dels esports
Festes, fires i records,
cultura i demografia.

IV
Habitants de Capdepera
Ara donarem el sus
De penes no en volem pus
Ni per davant ni darrera
Som ciutadans de primera
‘Pro amb el pern del cor ben fus.

NAIXEMENTS, NOCES, DEFUNCIONS
I
Trist plany d’aquells que han mort joves
També d’altres que eren grans;
S’emporten desigs i afanys,
ens deixen ànimes toves
que recorden millors anys.

II
Avivar el cervell demana
Un poeta castellà
Per pensar en qui viurà
La mort que a tots ens iguala:
Des del cel fins a la cala
Comencen un nou viatjar.

III
Noranta-set naixements
i cent tristes defuncions;
Moltes multipicacions
seixanta enamoraments.
Volem noces, casaments:
tot i que hi hagi divisons.

IV
Recordam Daniel Bosch
i també Vicens Nadal
ambdós del món cultural
i arbres verds del nostre bosc,
que han deixat llavor cabdal.

V
Na Fernández, Marcolina
o na Francisca Morón
marxaren d’aquest món
i altres noms com Catalina,
qui sap ara on són?

VI
Son tres més els que han finat
que no els que han nascut:
pensar amb el que hem perdut
ens recorda el que hem guanyat.
No és que em senti decebut,
però hi heu reflexionat?

COMIAT

I
Tots els esdeveniments
De la nostra societat
Aquí ja vos hem contat
Amb els més bons sentiments
Volem millors pensaments
I un exel·lent comiat.

 

II
A reveure Capdepera
Adeu-siau Cala Rajada,
Sol color de sobrassada
Que es pon rere la darrera
Muntanya de la frontera
De Sos Sastres platejada.

III
Esperem que l’any que vé
Sigui ple d’una Esperança,
El cor pur sense venjança
S’ompli tot de fets de bé,
Aquí ens tendreu primer
Amb instants plens de gaubança.

IV
I molts d’anys vos donarem
Sant Antoni, sant gloriós,
creu de murta, sou joiós,
i al dimoni esclafarem
tot i el verb esgarrifós.

Sa Preduscada. Gener de 2018.

ARGUMENT 2017-FESTES

M'ha costat molt arrencar
i començar sa Codolada,
quasi sa data és passada
per poder-la entregar
a sa confraria i quedar
finalment enregistrada.

ELS REIS

Dia cinc de Gener arribaren
al moll de Cala Rajada.
Molta gent les esperava,
Ses Majestats s'aproparen,
i amb alegria saludaren
a sa gent de s'esplanada.

Pel que fa a Capdepera
s'oferí xocolatada
per encalentir s'arribada
i tenir més bona espera
era plena sa carrera
de gent que les esperava.

 

L'endemà de s'arribada
molta feina van tenir
i ses joguines repartir
a tota aquesta gentada
que esperava animada
els presents per recollir.

Aquesta es sa darrera,
de ses festes de Nadal,
torna a començar es ritual,
d'anar escola en sa cartera.
Cala Rajada i Capdepera,
Es dos nuclis per igual.

SANT ANTÒNI

Sant Antoni arrencà,
amb una picarolada,
s'ajuntà una gentada,
que no podien passar.
Els carrers a arrebossar,
sa confraria ja l'ha armada!.

Al teatre es celebrà,
un combat de glosadors,
davant un públic nombrós,
un bon glosat van cantar,
i sa gent va disfrutar,
quedant tothom ben golós.

Ara seguim en sa festa,
és dia de corregudes,
per pegar un parell de fues,
sa pluja va fer sa feta,
però això no va fer retra,
que es fessin voltes curtes.

Al final aturà de ploura,
es vent també moderant,
sa festa va anar envant,
sa gent es comença a moure,
pegar foc i posar a coure,
llonganissa i bon xumant.

Contra el temps no hi ha govern,
que el pugui contrariar,
sa cavalcada es va anul·lar,
ara és temps de pluja i vent,
per sa gent, un mal moment
per poder-ho celebrar.

En quant a Cala Rajada,
començava amb pluja i vent,
de manera intermitent,
tota sa gent passejava,
per-ho sa volta acabava,
tot-hom remull i content.

Es vespre per es mal tems,
varen anul·lar s'encesa,
de foguerons, vaja una feta!,
feia pluja i forts vents,
no quedaren gens contens,
es que sempre fan sa festa.

Es dia de sa cavalcada,
el mal temps va descansar,
així pogueren desfilar,
carrosses i gent muntada,
però tampoc hi faltava,
beneïda de bestiar.

I com acomiadament,
se cantà sa Codolada,
i sa banda preparava,
es darrer ball ràpidament,
en sos dimonis evident,
mentre sa gent ho brufava.

SA RUA

Vint i quatre de febrer,
sa gent va ser convocada,
a sa Rua de Cala Rajada,
festa que no es pogué fer,
sortir no varen poder,
perquè es mal temps no deixava.

Fou diferent a Capdepera,
ja que no feia mal temps,
tothom va arribar a temps ,
tots tenien passatgera,
i va rodar de primera,
no quedaven més intents.

MERCAT MEDIEVAL

A Joan Carles s'avinguda,
d'estendards la veim ben plena,
tot això és una senya,
que a Capdepera hi ha moguda
Medieval, festa segura,
i que mou molta de «penya».

Sa «Brigada» ha preparat,
fins a n'és mínim detall,
tot s'engalanat firal,
ho deixen ben arreglat,
sempre fan es decorat.
Aquesta gent fenomenal.

Es carrers endiumenjats,
hi ha xibius i paradetes,
també n'hi ha a ses placetes,
ja està tot endiumenjat,
esperant a s'autoritat,
que inauguri sa fireta.

A Joan Pascual Amorós,
L'hi ha tocat de pregoner,
aquest any ho ha de fer,
és un càrrec molt honrós,
fou un discurs agradós,
que sa gent va veure bé.

Ara sa cosa va en serio,
sa fira s'ha inaugurat,
ja té es seu ritme marcat,
en sa lectura d'es pregó,
ja no dona més opció,
ara ja està tot fermat.

Tres dies d'activitats,
i molta gent pes carrers,
artesans i mercaders,
i espectacles programats,
deixaven boca-badats,
gent d'es poble i externs.

EL CARME

Del Carme ja és un clàssic
fins i tot es pot votar,
es cartell espectacular,
que mos vesteix s'escenari,
el pinten gent voluntari,
i molt mal de millorar.

No podia anar millor,
es un bon començament
de festes, lògicament,
començar amb un pregó
de festa, és un honor,
i donar es sus, es evident.

Magdalena Esteva Sansó,
de cas «Blancus» nomenada,
ella fou s'encarregada
per el Carme fer es Pregó.
Això és un gran honor
Donar es sus a Cala Rajada.

Ses festes van transcorrir
moguent sempre una gentada
que omplia bé s'esplanada
d'es moll. Ho he de dir,
que festes com ses d'aquí,
no n'hi ha a altra contrada.

SANT ROC

En Toni Mestre Ginard,
marcà s'inici de festes,
contant com eren aquestes,
mirant cap al temps passat,
sempre se n'ha recordat,
d'uns anys irrecuperables.

Hi va haver d'actuació,
un duo de musica clàssica
guateque, escuma i aigua
i també festa neó,
ballaren molt bé es hip-hop,
compareixent una gentada.

Es dia de sa cloenda,
fou es dia de Sant Roc,
hi hagué concert de foc,
i Jazz de final de festa,
sa gent acabà contenta,
això no es veu a cap lloc.

SANT BARTOMEU

Tolo Alzina començà,
amb un bon pregó de festa,
i Es que Ningú vol d'orquestra,
i es bons records d'antany,
ell els ha contat enguany,
donant es sus en sa gesta.

 

Sant Bartomeu, sa de dir,
es una festa potent,
per que mou molta de gent,
tothom es pot divertir,
i molts tornen repetir,
com a public competent.

Nit de Foc espectacular ,
no ni ha cap a tot el mon,
i es que aquests dimonis son,
autèntics fent tremolar,
al public i rebentar
amb un final d'explosió.

Micro teatre, blanca festa ,
curses a peu, ball de bot,
hi hagué trofeu de futbol,
i descens en bicicleta,
també es sopar a la fresca,
això es lo que sa gent vol.

També hi ha per afegir,
un acte de lo millor,
tothom vestit de color,
en es garbeo gabellí,
de fúcsia varen sortir,
pes Sitjar hi feia calor.

I Sa Coral s'Alzinar,
no fallà en aquest concert,
ho afirmo com a cert,
no me puc equivocar,
és que els agrada cantar,
sempre son un gran encert.

Però sa nit de sa revetlla
s'omplí sa plaça d'Es Sitjar
allà no hi podia faltar
sa gent que p'es vespre vetlla
també hi ha sa que passeja
i una volta hi vol donar.

Sa vetllada com hem dit,
resultà ben animada,
es jovent bé ho passava,
i ningú enyorava es llit,
ja que passada sa nit,
hi ha Diana Florejada.

Sa ressaca de verbena,
a n'Es Cavaller sa cura,
a nes sol i una boguda,
sa pista estava plena,
hi havia gent a balquena,
contemplant sa correguda.

El teatre es tradició,
es dia de sa festivitat,
mes fou plagi descarat,
mes ben dit una traïció,
vaja una lenta funció,
un desastre sentenciat.

Sa Banda de Capdepera
al son demà fer un concert,
això si va esser un encert!.
una actuació de primera,
amb l'Himne a Capdepera,
i Amparito per saguer.

MOSTRA DE SA LLAMPUGA

Sa Mostra de Sa Llampuga,
ja du setze anys rodant,
de cada any va millorant,
tant bé que ningú remuga,
tant en adob com en tempura,
d'aquest peix tots van menjant.

Dins aquest cap de setmana,
no pot quedar ningú en fam,
s'envà mentre la menjam,
amb ceba caramel·litzada,
n'hi ha també de marinada.
Sa Mostra es un bon reclam.

Tot lo que té un principi,
també sol tenir un final,
i com és lo més normal,
crec que en aquest municipi
fent uns bons focs d'artifici,
és l'adéu habitual.

L'ESPERANÇA

Sa patrona de Capdepera,
és la Verge de l'Esperança,
tant en fred com de bonança,
en es Castell se venera,
amb una missa a sa capella,
tots l'hi fan una alabança

Enguany per pregoner,
de sa festa de sa Patrona,
varen triar una persona,
que diuen que ho fer molt bé,
Sebastià Sureda hagué,
de xerrar una bona estona.

Tot l'altar de sa Capella,
bullia de Capellans,
eren tots concelebrants,
d'un ofici de primera,
al Castell de Capdepera,
es feia una acte important.

TERRA ENDINS (2017)

Que molts d’arbres tenen mal
és un fet bastant notori:
no els traurà del purgatori
ni la cort celestial.
Es camp, més que un hospital,
ja pareix un tanatori.

Xilel·la fastidiosa
és un bacteri malsà
que Mallorca deixarà
igual que una auveia tosa,
sense sa flor generosa
des conreus d’ametlerar.

Califòrnia és sa terra
d’on aquest mal ha vengut;
ametlers plens de salut
hi va plantar el pare Serra,
i ara torna en pla de guerra
lo que era pau i virtut.

Caldrà fer plantada nova,
repetint cada vint anys
i obrint recs i rieranys
per regar tota sa clova.
Val la pena fer sa prova
abans de sofrir més danys.

Com que no coneix fronteres
aquest mal tan arriscat,
també s’han contaminat
ets uiastres i oliveres,
emblemàtiques senyeres
d’ets esplets d’un temps passat.

Sa vinya, per mala sort,
també se troba infectada:
ni es mal temps ni sa cenrada
la fan anar amb so coll tort,
però un bacteri de mort
fa tèmer per sa vermada.

Què en direm de ses figueres,
un arbre tan fort i sà?
Com a cultius de secà
sempre han crescut rioleres,
i no seran ses darreres
que sa plaga tombarà.

Jugant a serra-mamerra
trepana es banyarriquer,
i arribarà a fer malbé
ses alzines de sa Serra;
d’aquest pas, sa nostra terra
s’haurà de tornar refer.

Han fet ui moltes palmeres
per mor des becut vermei:
les mata sense remei,
llevat de ses datileres,
i arrasa jardins i aceres
sense demanar consei.

Larves d’una papaiona
maten s’ui des garbaió:
començant per Formentor,
se va expandint com una ona.
Tant de bo sa nostra zona
se salvi d’aquest fibló.

Es garrover se defensa
per fer garroves tot l’any,
i des de l’any tirurany
se manté verd i en creixença;
si es virus l’arriba a vèncer
perdrem un antic company.

S’ecotaxa ajudarà
a fer plantades novelles;
ets arbres morts, fets estelles,
serviran per escaufar;
i per sa Serra i es Pla
brostaran fruits i poncelles.

Serps i vespes asiàtiques
són altres clans invasors:
pagesos i apicultors
les consideren traumàtiques.
Ja fallen ses matemàtiques,
amb tants de depredadors.

Sa pluja caigué molt bé
i ets arbres pogueren beure:
va regar, complint un deure,
garrigues i sementer.
Tant per cada any, si convé,
però això és mal de preveure.

Es camp té mala ferida
que no se cura resant;
es jovent, per endavant,
cerca nous medis de vida:
el món d’avui no convida
a ser devots d’aquest sant.

Pere Orpí Ferrer
desembre 2017

MAR ENDINS (2017)

Un temporal foradà
es moll de Cala Rajada:
ses ones feien s’alçada
d’un castell o un campanar,
i davant tal huracà
sa gent estava espantada.

Posar-hi remei volien
polítics i pescadors:
reforçar es dic, fos com fos,
feia temps que ho exigien,
i ara en mans ho deixarien
de tècnics i constructors.

Se reforçà s’escullera
amb grans moles de ciment,
que abriguen d’ones i vent
sa llocada marinera.
Ben prest, com sa flota espera,
potser s’acabi es rompent.

Ha estat un any complicat
pes mal temps i poca pesca:
no abundà sa gamba fresca
ni es bon peix en es mercat,
i es pescador més trempat
molt sovint va perdre s’esca.

Perquè les han protegit
han augmentat ses tonyines,
que essent menjadores fines
s’empassen es peix petit:
tant de dia com de nit
no deixen ni ses espines.

Botant-botant, es dofins
actuen sense clemència:
mengen peix amb diligència
i fan ses xerxes bocins;
es pescadors gabellins
ja acaben sa paciència.

Sa llampuga va guaitar
una curta temporada,
i sa Mostra altra vegada
molta gent va arreplegar,
que un any més se va atipar
d’una bona llampugada.

La mar sembla una amanida
de plàstics i de brutor,
com un gran contenidor
de deixalles sense vida;
si no guanyam sa partida,
els Reis mos duran carbó.

Un estiu sec i calent
va alegrar sa turistada:
fou bona sa temporada
per s’empresa i pes client;
no és estrany que amb tanta gent
n’hi hagi d’esvalotada.

Si s’arriba a encalentir
la mar de ses nostres platges,
anul·larà es seus viatges
es bestiar submarí,
que, si se sent gabellí,
no cercarà altres paratges.

Pere Orpí Ferrer
gener 2018

 

GLOSES DE SANT ANTONI 2018

Començaré s'apartat
tot demanant adjutori
per sortir del purgatori.
Implor a s'autoritat,
la vènia, i per descomptat,
a tot es noble auditori.

Del purgatori, i dic bé,
perquè parlar de política
i fer-ne assenyada crítica,
tant infern com cel conté.
Segur que no passaré
d'una crònica raquítica.

D'es poble, què vos diria
que voltros no sapigueu?
Segurament coneixeu
tan bé com jo es dia a dia
municipal. Vaig fent via,
escoltau, no vos mogueu.

Per devers s'Ajuntament,
jo bé, i vostè, ah!, encantat.
A mi se'm fa complicat
xerrar d'aquest estament
que en Montoro, legalment,
de peus i mans té fermat.

De deute, només s'Estat
es veu clar que en pot tenir,
per rescatar bancs, i així
demanar-los més prestat
fins que arribi un nou rescat,
en un bucle sense fi.

Un any més s'ha d'acceptar
que es batle té gran mestria,
per més que està en minoria.
Ha aconseguit aprovar
es pressuposts de sa mà
d'es PP. Gran sintonia.

De números, n'entenc poc,
sé que dos i dos són quatre
i poc més. No puc rebatre
xifres davant ses que em moc
com peix en rostoll. M'encloc
es dits, si hi pretenc debatre.

Lo que veig més clarament
és que de denou milions,
quasi tots es doblerons
són per despesa corrent,
personal, primerament,
i molt poc per a inversions.

Diuen ”inversions reals”,
quan bona part, francament,
em semblen manteniment:
clavegueram i es seus mals
eterns, adob de fanals,
voravies..., i anar fent!

Però que quedi ben clar
que em semblen bé ses mesures
perquè ses infraestructures
funcionin. Qui ho pot dubtar?
Ses aigües que van al mar
hi han d'arribar ben pures.

Afegesc, ara que em lleu,
que el món consistorial
res de res solemnial,
m'ofereix. M'ho mir arreu,
i ja me perdonareu,
avorreix de tan normal.

Es govern, s'oposició
i aquells que ho miram d'enfora,
tots plegats i tots alhora,
feim un paper carrincló,
sense grapa ni emoció,
tant dedins com a defora.

I no sé això què vol dir,
ni si és bo ni si és dolent,
ni si un posat prepotent
convé quan has de servir
es poble sense tenir
majoria suficient.

Es renou ens ha arribat
més aviat d'es Govern,
i sense arribar a l'infern
pel purgatori ha passat.
Dimissions no n'han faltat,
pur codi ètic modern.

Es llistó alt s'han posat,
ser honrats i semblar-ho,
presentar sa dimissió
davant es dubte. Es passat
deixà aquest poble nafrat
per tones de corrupció.

Amb tot, sa gran convulsió,
es terratrèmol polític
i s'escenari més crític
foren catalans. Cicló
que apujà, sens parió,
sa venda d'ansiolítics.

I què passa, a Catalunya?
És un fenomen tot nou,
com algú creu? És renou
que, amb mala fe, algú empunya
com arma, mentre s'allunya
d'Espanya? Tot això cou.

Tres-cents anys d'enfrontaments,
són molts d'anys. No ha entès Espanya,
ni entén, que sols donant canya
no es guanyarà es sentiments
d'uns catalans renuents
a sa força que els escanya.

Espanya mai ha intentat
emprar sa persuasió.
Sa força i sa repressió,
s'intent d'assimilació
i s'espanyolització
són s'argument de s'Estat.

Reitera sa petició,
Catalunya, de diàleg,
sempre amb un cantet anàleg:
és sa sol·licitació
d'un referèndum, i es no
per resposta i per catàleg.

I quan ses urnes posaren,
s'u d'octubre, ja es veié
que allò no va acabar bé,
es llamps i trons esclataren,
i es cops de porra volaren
i molta gent en rebé.

 

A Espanya s'alçava un crit,
un clam esgarrifador,
“a por ellos”, tan sonor
com mai havia sentit.
“Ellos” eren, com s'ha dit,
es catalans. Quin horror!

I així, una vegada més,
s'arriba a unes eleccions,
però amb quines condicions?
S'acusa es capdavanters
d'això que se'n diu “procés”
de tots es mals d'aquest món.

Amb so govern català
a presó o exiliat
i es Jordis també tancats,
així es varen convocar
comicis. Està ben clar
que nasqueren viciats.

Fent sonar s'esquellerinc
i trompetes i timbals,
ja tenim es dos rivals
instal·lats damunt es ring,
però es cent cinquanta-cinc
fa es combat molt desigual.

Te-ve-tres emmordassada,
es color groc prohibit,
un clima tan enrarit
donava per acabada
tota aquella gran onada
separatista. S'ha vist.

No és mort s'independentisme
que es donà per enterrat
ni tampoc l'han superat
es bloc de s'unionisme
i es tics de s'absolutisme.
Igual que estava ha quedat.

I per molt que Ciutadans
tregui pit cantant victòria,
tota sa seva cabòria
se'ls escola entre ses mans:
són vots d'es cosins germans
d'es PP. És vanaglòria.

També en ets independentistes,
amb majoria absoluta,
sa victòria se'ls transmuta,
en calvari. No s'immuta
sa Justícia, que els amputa
sa cúpula de ses llistes.

Amb tota sa maquinària
de s'Estat ben endegada,
Catalunya es veu postrada
i en situació precària.
Crec que és molt deficitària
sa democràcia nostrada.

Però és un mal general,
amb sos doblers fent dreceres.
Són ses elits financeres,
es bancs i es gran capital,
avui, es poder real.
Tota la resta, quimeres.

I no proveu de mirar
més amunt, que és molt pitjor:
un Putin desolador,
Kim Jong-un, es coreà
Donald Trum, s'americà
d'es serrell groc... Quin horror!

Però no vull acabar
amb sensació d'enderroc,
m'estim més que es tanqui es bloc
pensant que ho hem d'aixecar,
que ens hem de sobreposar,
fent del món un millor lloc.

Sant Antoni ens aidarà,
amb sa seva humilitat,
i aquest dimoni afuat
que el món ens vol destrossar
d'aquí el sabrem desterrar
amb pau, seny i dignitat.

Amics santantoniers,
molts d'anys! Que la vostra vida
sempre resulti florida
i amb esplèndids sementers,
plena de fruits llaminers,
encertada i reeixida.

 

GLOSES 2017

EL TEMPS

1.-Gener començà valent,
fins a tres graus davallam,
però aviat ja pujam,
sa pluja és ben absent,
el temporal és de vent,
tanta sort que no volam.

2.-Una intensa fredorada
setze i disset arribà
sa pluja l’acompanyà
corria sa gent banyada
sa festa ja té espanyada
i els foguerons anul·là.

3.-Sa gent de Capdepera,
dimonis i ballada
el cant i codolada
espera i desespera
tot el poble té pena
no veurem cavalcada

4.-Som a finals de gener
als cims arriba la neu
no massa temps s’hi asseu
torna sa flor d’ametller
ja esta content el paner
la fredor, ens diu adéu.

5.-El març ha fet de ses seves
és un mes entremaliat
repeteix com l’any passat
i no foren dues gotetes
quan enmig són ses ruetes
llavors amolla, s’aiguat.

6.-S’abril comença humit
ai, padrina estic cansada
de tenir roba banyada
ja ho tenim ben assumit
en primavera vestit
no aniràs encertada.

7.- Comença ben sec es maig.
no té aigua es camperol
pareix que és es juliol
no és aquest es seu desig
sa pluja és un sol esquitx
cada dia fa més sol.

8.-Un juny sense calorades
no es sembla a cap any
no hi ha capvespres de bany
ja tornen ses nuvolades
de nedar no en tenc ganes
és un estiu molt estrany.

9.-S’estiu cavalca valent
sa humitat és elevada
sa diada molt pesada
es sol crema, ben calent
els núvols acaben sent
una pluja enfangada.

10.-Després d’un agost ben fresc
setembre vol remuntar
i a ningú va acontentar
al camp sequera patesc
petites llampugues pesc
i es mes va per acabar.

11.-Novembre no ha sabut ser,
un mes típic de tardor
hem tingut fred i calor
ha tornat molt mentider.
els ocells que poden fer
malhumor té el conrador.

12.-De desembre res que dir
sa pluja que no intervé
el vent present no convé
jo no tinc res més a dir
ja estem cansats de sentir
molts d’anys i fins a l’any qui ve.