La Picarolada tornà a marcar l’inici de les festes de Sant Antoni a Capdepera.  Enguany hi ha hagut canvis pel que fa a l’inici i final de la volta, motivats per les obres inacabades de la plaça de l’Orient.  Aquest canvi no ha afectat, gens ni mica, a la capacitat de convocatòria de les festes. Un any més hi hagué una gran participació popular, amb gent de totes les edats fent sonar els picarols i els corns.



 

Un participant ens comentava que el bon temps havia ajudat a l’èxit de la convocatòria, però no hem d’ignorar que la gent te ganes de festa i de participar.

El recorregut seguit va ser més o manco el de sempre. Sortint del carrer Centre (a l’exterior de la plaça de l’Orient) la comitiva partí pel carrer Fondo, una part voltà pel carrer Goya i l’altra més amunt  (per la plaça Vella); passaren per la plaça des Sitjar, carrer Nou i carrer Ciutat, per tornar cap el carrer Segadors Gabellins. Al final esperava una excel·lent xocolata amb coca dolça, preparada per l’Obreria i el grup de col·laboradors.

 





Al carrer Ciutat, just a la costa de Can Capet, hi hagué l’aturada a ca na Vergera on s’havia penjat l’estendard engalanat amb mata. En Toni Amorós, capellà de Capdepera, va ser l’encarregat de donar el sus a la festa amb unes breus paraules demanant viure la festa intensament però fent bonda, sense excessos.

 

Acabada la picarolada i presa la xocolata, hi hagué una edició del combat de glosat que comptà amb la participació de Mateu Xurí, de la Vila; en Joan Toni Sunyer de Manacor i en Mquel Servera de Felanitx. Amb un teatre gairebé ple, improvisaren gloses amb diverses tonades i temàtiques, per bé que la polèmica amb la fotografia del dimoni d’Artà va donar molt de joc, com també van ser les obres de la plaça de l’Orient. Tampoc no faltaren gloses d’agraïment  a l’Obreria i al poble de Capdepera per convidar-los a glosar. Poc més d’una hora de  rimes amb molta ironia i bon humor. En Joan Cabalgante va ser l'encarregat de la presentació, que feu en glosat.









Així la Picarolada i el combat de gloses va servir de preludi de dos dies festius intensos i molt participatius.