Ve de lluny sa tradició
de glosar, a Capdepera,
sa cantera ve d'enrere,
i aquí, sempre, un glosador
ha sabut fer una cançó
i embastar un argument.
Aquí, ben puntualment,
cada any arriba es llibret,
per Sant Antoni. Un fullet
fet amb cor i sentiment.

Recordam, d'un temps llunyà,
principis d'es segle vint,
que, guiat p'es seu instint,
un glosador despuntà.
Aquell home s'esforçà
i va establir un precedent.
És un primer referent,
en Jaume Mayol i Reus,
qui no glosava amb sos peus
sinó amb llestesa i talent.

Entre es noms per recordar,
d'una vertadera pleta,
tenc l'amo en Jaume “Parreta”,
que als anys quaranta glosà
i sempre va conrear
una glosa ben forjada,
rodona i ben acabada.
Llegint es seus arguments,
aquells anys es fan presents
i no hi manca ni una dada.

En es cap em ve tot d'una
un altre nom important,
un glosador fulgurant
com fou l'amo en Miquel “Pruna”,
qui va deixar una fortuna
de gloses, molt ben escrites.
Ell és un d'es nostres mites,
glosador de soca-rel,
a sa tradició fidel,
i que glosant posà fites.

Una altra ploma molt fina
fou l'amo en Toni Morey,
qui li va fer un bon servei
a sa glosa gabellina.
Com també molt genuïna
fou sa d'aquell glosador
i botiguer de valor
que era en Sanxo “s'Artanenc”.
Amb vers àgil i vitenc,
bastí un glosat molt rodó.

I ja en un temps més recent,
amb gloses ben revetleres,
trobam en Jaume Llaneres,
qui durant anys va anar fent
i regalà a s'argument
versos amb bona estructura,
gloses de bella factura
que ompliren uns quants llibrets.
Foren uns glosats condrets
i de molta envergadura.

No acaba aquí s'inventari
i ara un altre nom diré:
Sebastià “Maleter”,
qui va enfilar un bon rosari
de gloses, sense desvari.
I més efímerament,
glosant també es féu present
Climent Crespo, glosador
i magnífic ballador,
com tots tenim ben present.

I vagi una lloa encesa
a un nom que molts recordau,
vos parl d'en Biel Garau,
més que una jove promesa.
En un sol any deixà estesa
una esplèndida solada
de versos. Molt bona anyada!
Amb cadells tan deixondits,
amb joves tan decidits,
sa glosa està assegurada.

Es darrers anys, s'argument
s'ha anat fent comunitari,
i perquè això mai no pari
hi posa ses mans més gent.
Uns quants en tenim esment
o l'hi hem tengut, com és ara
un glosador sense tara
com és en David Triay.
S'argument no té aturall
i molta corda, per ara.

Amb plomes molt reputades,
i ja sabeu qui vull dir,
vull dir mossèn Pere Orpí,
prenen gran vol ses glosades.
Es seu arbre treu tanyades
que embelleixen es glosats.
Mai per mai n'estam cansats
de llegir lo que ell escriu,
es seu vers és com un riu
fet de mots enjogassats.

Continuem es repàs,
ara que parlam de riu.
Joan Cabalgante escriu
belles gloses amb compàs,
un poeta molt capaç
de sublimar es seu art.
També en Joan Genovard
s'hi afegeix i hi diu la seva,
ell pot glosar sense treva,
perquè mai no n'està fart. 

I s'adagi ho diu prou bé,
que es tests semblen a ses olles,
per tant, d'aquestes curolles,
Lupe Llaneres en ve
d'herència, perquè en begué
a ca seva, i a voler.
M'agradaria poder,
jo que també hi tenc tirada,
estar a sa seva alçada,
mes no és voler. És saber!

Sigui com sigui, està clar
que sa glosa, a Capdepera,
com he dit, duu esponera,
i amb un futur que traurà,
segur, brots tendres, demà.
És una gran alegria
es veure com s'Obreria
treballa, ben diligent,
perquè cada any, s'argument
floresqui, ple d'ufania.

Visca Sant Antoni! 

Jaume Fuster