De bon matí, el temps convidava a quedar-se a casa, devora el foc. Una ventada i un fred glacial feien preveure una cavalcada de Sant Sebastià més magra que de costum. Però està clar que el poder de convocatòria d'aquestes festes supera de llarg els inconvenients meteorològics, i la cavalcada va comptar amb una gran participació de carrosses, carros i cavalcadures. Cert és que pels carrers de Cala Rajada potser hi havia una mica menys de gent del que és habitual, ben comprensible, però no és menys cert que al final del recorregut, a l'hora del darrer ball, a la placeta de l'església no hi cabia una punta d'agulla.

No hi va faltar la tradicional oferta gastronòmica de les dones de la parròquia: panades, robiols, coques dolces i salades i bunyols van ajudar no poc a suportar les inclemències del temps. I ho podem testificar, el "material" era millor que bo.

Tampoc no hi  faltà el cant de la codolada, a càrrec de l'equip habitual: Maria Llaneras, Miquel Garau, Miquel Lliteras, Joan Genovard i Pedro Forteza. I, com sempre, ho van fer molt bé.

Les beneïdes foren presidides per Mn. Pere Orpí, auxiliat per Mn. Antoni Amorós i pel mateix Miquel Garau. Una bona esquitxada als dimonis, els va mantenir a retxa.

I tot segui, un reportatge fotogràfic exhaustiu de tot plegat.