Malgrat les prediccions meteorològiques, que parlaven de pluges durant gairebé tot el dia, les corregudes de Cala Rajada van poder celebrar-se sense gaire entrebancs fins arribada la fosca. Van ser un capvespre molt participat, amb gran afluència de gent que s'entregà totalment a la festa, ballant i cantant al ritme marcat per la incombustible Banda de Música.
Puntualment, el dimoni sortí de la cotxeria de can Toni Moll, on la gentada esperava l'inici de els corregudes. Després, la comitiva es dirigí cap la plaça de l'Església, on esperava el dimoni ros per a escenificar la trobada i rompre la creu de mata.
Aquest és un moment àlgid de la festa, quan la gent balla i canta amb més força.
Des d'aquest punt, els dos dimonis feren la volta per Elionor Servera, Via Mallorca, Castellet, Sant Andreu, Reis Catòlics i zona del moll, i tornada a la plaça dels Mariners. Les cançons pròpies de la festa no deixaren de sonar, i amb elles els balls dels dimonis, als quals s'anava fent rotlle, en les llocs habituals.
Enguany no es produí la trobada dels dimonis de Capdepera i Artà a la cantonada del carrer Castellet, que en els últims anys ja s'havia fet habitual.
Les corregudes acabaren fosca feta, amb una multitud que, cantant i botant, esperà que els dimonis tornassin sortir per recórrer els foguerons. Enguany s'havia preparat un recorregut a peu pels foguerons del centre de Cala Rajada i tot anà bé fins que la pluja va fer acte de presència de forma sobtada i intensa.
Però, malgrat la pluja, els foguerons es van encendre i se va torrar, per bé que calia refugiar-se del plugim a les cotxeries i terrasses cobertes.
Com dèiem a l'inici, ni la pluja pogué amb els foguerons de Cala Rajada.
