Honorable Presidenta del Govern de les Illes Balears, senyor Vicepresident, senyros directors generals, altres autoritats aquí presents, amigues, amics,
El meu nom és Joan Pascual Amorós i vaig néixer a Capdepera. Amb na Maria, la meva dona, hem format una família. Ens casàrem molt jovenets, i ben prest tinguérem els tres fills: na Leo, en Toni i n'Esperança. I ara ja comptam amb quatre nets: n'Ixent, n'Aura, en Joan i en Sebastià.
Com tots sabeu, vaig dedicar part de la meva joventut a la política local: vaig ser Batle durant 12 anys, en dues etapes.
Quan l'actual batle em va dir que em proposaven per ser el pregoner del Mercat Medieval d'aquest any em va sorprendre, ja que pensava que els pregoners han de ser gent del poble o que hi estigui vinculada, que tengui qualque cosa que aportar del dia a dia, no vinculats a la política.
L’argument que el batle emprà per convèncer-me va ser que el batle Salvador Moll havia estat pregoner pel fet d'haver firmat l'escriptura de recuperació de la propietat del Castell en nom del poble de Capdepera. Jo en vaig ser el successor a la batlia i el consistori que jo vaig presidir va posar en marxa el Patronat de la Fundació del Castell de Capdepera. Des d'aquest punt de vista, vaig creure que no em quedava més remei que acceptar el repte. I aquí estic.
Però un cop acceptat l’honor de ser pregoner, de què xerrar? De la meva tasca política com a batle? Quasi tot el que va passar durant aquells anys està documentat en actes de plenaris i de comissió de govern, i en expedients de tot tipus que estan guardats a l'Arxiu Municipal, per si de cas qualcú en vol fer ús. I pens que no és el moment d'exposar ni de defensar la meva gestió al front del consistori.
Crec que l’eix central d'avui és el Castell. I d’això vos vull parlar.
A tal fi aquests dies he pujat aquí dalt per veure l’estat en què es troba el Castell. I he trobat un monument històric ben conservat i ben cuidat. La murada, les torres, el Portalet, el portal del Rei en Jaume, la torre d’en Miquel Nunis, la casa del Governador (avui exposició permanent dedicada a l’obra de palma), la Capella, els camins de ronda, els camins de pujada, etc. També he pujat damunt el terrat de la Capella, i he disfrutat d'unes vistes fantàstiques.
Aquesta visita m’ha fet pensar que això és el que coneixen les persones de menys de 40 anys. Ells no han vist el Castell que jo vaig viure a la meva joventut. Per tant, seria interessant fer un repàs del que ha estat la vida d'aquest monument i que els joves d'avui recordin que abans dels anys que vivim (amb els mòbils, ordinadors, tabletes, whatsapp, twitter, facebook, que ens donen una quantitat d'informació brutal), també hi havia gent que es preocupava de les coses del seu poble, dins les possibilitats que tenia.
L’any 1979 es va constituir el primer ajuntament democràtic, derivat de la nova Constitució. Jo vaig ser un regidor d'aquell primer consistori.
L’estat del Castell en aquell moment era deplorable: la murada estava en estat de ruïna; ja hi començaven a aparèixer forats, ja que l’estructura estava molt danyada. Els camins de ronda eren un perill i caminar-hi era quasi impossible. La casa del Governador, una ruïna total; la torre d’en Miquel Nunis tenia cruis que posaven en perill la mateixa estructura de la torre. Pels camins de pujada s'hi caminava com es podia. I tot el recinte estava ple de romeguers i figueres de moro. Crec que s’havia arribat a tal extrem de deteriorament que en qualsevol moment podia caure un tros de murada o qualque torre.
Des d’una iniciativa privada es va formar un grup de voluntaris que, un cop per setmana, crec que els dissabtes, anaven al Castell a fer net de la vegetació que deteriorava tot el recinte. A poc a poc va calar dins la gent la idea de que era necessari lluitar per tenir un Castell digne.
El consistori i el seu batle varen tenir clar que era imprescindible assumir la propietat d’aquest immoble i es van posar a fer feina per aconseguir el que consideraven una prioritat. A tal fi, el 05/02/1981 el plenari municipal acordà sol·licitar la declaració de Monument Historicoartístic.
Però he d'assenyalar que amb anterioritat ja s'havien fet actuacions per a recuperar la propietat del Castell. A l’arxiu municipal hi ha un expedient de 1956 en el qual consta que el 2 de gener del mateix any, el “Servicio de Defensa de Patrimonio Artistico Nacional” dirigeix un escrit a don José Quint Zaforteza, demanant i fent referència a la compra del Castell. I sembla que les negociacions estaven avançades; fins i tot es parlava de quantitats de doblers.
També el 28/02/1963 l’Ajuntament va aprovar una ordenança de protecció i defensa de monuments artístics i històrics d’aquest municipi, catàleg elaborat per Josep Mascaró Pasarius.
Però bé, la data més rellevant va ser el 19/05/1983. Aquell dia es va firmar l’escriptura pública del Castell de Capdepera, en la qual consta que la propietat està repartida en 24 parts: 11 d'elles foren de cessió gratuïta i 12, en compravenda. Aquest Castell està construït dins una finca de 25.262 m2 i, literalment, l’escriptura diu:
“Está cerrado en parte con un muralla muy antigua y derruida, en cuya muralla se hallan cuatro torres. Además, dentro de dicho Castillo existen cuatro habitaciones de planta baja en muy mal estado, y de planta alta algo regular. Y en el punto más elevado se halla un Oratorio inutilizado con otra torre enfrente, etc”.
Això és el que està escripturat. Evidentment, no era real, ja que, dins el mal estat estructural que patia el Castell en aquells anys, no arribava a l'estat com està escrit. Aquella descripció correspon a l'escriptura de subhasta del castell, realitzada el 27/12/1871, pel “ramo de la guerra”, i que fou adjudicat a les famílies Moranta de Fuster Descállar i José Quint Zaforteza, meitat indivisible per a cada un dels compradors.
El 1983 aquesta propietat estava repartida en 24 parts, de les quals 12 eren de la família Fuster, i que foren comprades per l’Ajuntament per 2.500.000 pessetes; i les altres 12 eren dels Quint Zaforteza, de les quals 11 parts foren donades a l'Ajuntament. Així doncs, encara ens en falta una part, que en el seu moment no es va voler donar.
Firmaren aquesta escriptura, en un acte públic que va tenir lloc a la casa consistorial de la plaça des Sitjar, en el qual el senyor batle de llavors, Salvador Moll Vaquer, representava el poble de Capdepera. Aquest document recollia allò acordat per unanimitat als plenaris del 21 d’abril i del 16 maig de 1983.
El primer, resumit, diu:
“Adquirir por compra al precio indicado, 2.500.000 pesetas, la mitad indivisa del Castillo de Capdepera y terrenos adyacentes, así como autorizar al Sr. Alcalde para la firma de cuantos documentos sean necesarios para la ejecución del presente acuerdo.”
El segon, resumit, diu:
“1º. Aceptar la cesión gratuita a favor de este Ayuntamiento de las 11/12 partes de la mitad indivisa de Castillo de Capdepera.
2º. Aceptando la voluntad de constituir la Fundación denominada Castillo de Capdepera.
3º. Aprobar los estatutos por los cuales se regirá la citada Fundación.
4º. Que se eleve a escritura pública la donación y la compraventa aprobada en el Pleno del 21/04/1983.
5º. Autorizar al Sr. Alcalde para la firma de cuantos documentos sean necesarios.
6º. Se haga un “lunch” para celebrar la firma de la escritura”.
I així es va fer. Firmaren els donants José, Gabriel, María de las Mercedes, Tomás i María de los Dolores Quint Zaforteza y de Olives. També la part venedora de la 12/24 part: Juan A. Fuster, José Simó Fuster i Maria A. Martorell de Sintes. I de part de l’Ajuntament, el batle Salvador Moll Vaquer. I com a il·lustre notari, D. Francisco Garau Alzina.
Per a mi, aquest és un dels fets més importants que s’han produït en els darrers 38 anys. Amb aquest acte el poble de Capdepera recuperà la propietat del Castell, on hi ha les nostres arrels; el lloc on l’any 1300 el rei Jaume II va manar que es creàs un poble al voltant de la torre d’en Miquel Nunis.
Aquest fet ha possibilitat que aquest monument avui sigui un espai ben cuidat i visitat per milers de persones de tot el món.
Però bé, després de la firma s’havien de posar en marxa el 3er i el 4rt punt de l’acord plenari, que tractaven del Patronat de la Fundació Castell de Capdepera, així com fer complir els estatuts d'aquest patronat. Aquest deure el va complir el següent consistori que va sortir de les eleccions que se celebraren el mes de juny i de les quals, com sabeu, jo vaig sortir elegit batle.
Els estatuts del Patronat del Castell determinen les seves competències i funcionament, així com els membres que el componen:
“El president serà el batle. A més, en seran membres:
-
el regidor de Cultura i un altre regidor de l'Ajuntament.
-
Un representant de la Cambra Agrària i un de la Confraria de Pescadors.
-
Un representant de cada una de les associacions de veïns d’aquest terme municipal.
-
Un representant del professorat.
-
Un representant de la Conselleria de Cultura del Govern Balear”.
Al Plenari de l'Ajuntament del dia 6/10/1983 es va acordar el primer Patronat, constituït per les següents persones:
-
President, Joan Pascual Amorós.
Membres del Patronat:
-
Jerónimo Juan Siquier
-
Marcelino López Sirer
-
Pedro Melis Garau
-
Juan Garau Flaquer
-
Juan Llull Estades
-
Pedro Muntaner Alonso
-
Erika Nieper
-
Clemente Garau Bordoy
-
Joana Colom Brunet
-
Juan Vaquer Garau
-
Juan Espiritusanto Marqués
-
Com a secretari, el de la Corporació Municipal, Julián García Sotoca-Oliva”.
Un cop constituït el Patronat, vàrem anar per feina. Pel que fa a la consolidació del conjunt, vàrem actuar en tres direccions:
Una, la restauració del recinte. Els projectes foren dirigits pels tècnics municipals i supervisats pels del Consell Insular de Mallorca. La mà d’obra fou en principi municipal. La brigada, dirigida per Colau Domínguez, pujava al Castell tot el material, cosa que no era fàcil, donat l’estat en què es trobava. I un cop allà, un grapat d’homes, entre els quals hi havia en Pep Fuster i en Toni Vicens, feien l’obra, contractats exclusivament a tal fi.
Els projectes més importants d’aquella primera època s’encarregaren als arquitectes Chaves i Vidal, i varen ser els següents:
1984. Restauració i consolidació del més urgent. A la memòria del projecte figura com a programa de necessitats: “Arreglar las almenas que se caen, repasar toda la pasarela de ronda frente a las almenas, taponar cantidad de agujeros que aparecen en las murallas, arreglar las dos torres situadas en las murallas Este y Oeste, arreglar el portal de madera de la entrada y reparar la torre situada junto a la iglesia.”
1985. La restauració de la Casa del Governador. A la memòria del projecte es descriu l’estat de l’edifici: “En la actualidad la casa se halla medio demolida. Únicamente se conservan los muros exteriores y parte de la tabiquería. Los forjados tanto de la parte intermedia como de la cubierta se hallan demolidos.”
1987. Ambiciós projecte que consistia en l'excavació i la il·luminació, acabar les marjades i camins, obrir el camí pel portal del rei Jaume II i construir l’aljub.
Dues, aconseguir finançament. Al principi el Patronat va demanar ajuda tipus subvencions als bancs i a diferents conselleries per portar a terme les obres.
Tres, convertir els donats, que primer foren el matrimoni Vives “Busco” i, després Catalina Pascual “Gaiana”, encarregats d’un monument amb noves necessitats.
Així va ser com, a poc a poc, el Castell es va fer net, es va consolidar i restaurar i després es va poder comercialitzar.
Això que es descriu en una frase, en realitat fou un procés llarg i laboriós, que va ser possible gràcies a l’entusiasme de tots el que hi participaren i potser avui és un bon dia per donar-los les gràcies i retre'ls un petit homenatge.
L’any 2000 es compliren els 700 anys de la fundació del poble de Capdepera, i es va pensar que seria important dur a terme qualque activitat que ressaltàs i que tingués impacte dins i fora de Capdepera. Es va pensar, entre d’altres, realitzar un mercat medieval dins del recinte del Castell i que s’ampliàs a la part vella del poble. Es feren activitats lúdiques medievals, mostres d’oficis que gairebé han desaparegut, en un intent de recrear una època passada; i moltes més coses. Per fer tot això vàrem contractar una empresa catalana amb experiència de muntar aquest tipus d'esdeveniments. Es crearen unes regles de compliment per als firaires i per als llocs de venda de menjar, que encara avui es compleixen.
I així va néixer el Mercat Medieval. Va tenir un èxit fora precedents. La gent del poble va viure amb molt d'entusiasme aquesta festa i vengueren milers de persones de la resta de Mallorca. Molts no havien estat mai a Capdepera i d'altres no sabien ni tan sols que existís un lloc com aquest Castell.
Això no va passar desapercebut i l’ajuntament va institucionalitzar l’acte. Des de llavors, el tercer cap de setmana de maig fou la data escollida per fer tres dies de mercat medieval, començant el divendres, amb la participació de les escoles i un acte institucional d’obertura del mercat, en el transcurs del qual es llegeix el pregó.
Any rere any s’ha anat millorant i no s’ha perdut l’essència d'aquest mercat. A dia d’avui constitueix una data que tots els gabellins tenim assenyalada al nostre calendari.
Però la festa del mercat no ens ha de fer oblidar que el seu origen és la celebració i commemoració d’una data que hem de tenir sempre present, el 19/05/1983, el dia en què es va firmar l’escriptura pública de recuperació per part del poble de Capdepera del que és una de les principals senyes de la nostre identitat. Aquí on som ara va néixer un poble, el nostre poble. Els fets que abans vos he explicat fan que ens puguem sentir orgullosos de ser gabellins.
Per acabar, vull formular un desig de futur: que aquest recinte emmurallat, amb les torres dels Costerans, de la Boira, de les Dames, d’en Banya, el Portalet, el portal del Rei Jaume, la torre d’en Miquel Nunis, la Capella i la Casa del Governador, puguin romandre molts d’anys en l’estat de conservació que avui tenen i que mai el poble de Capdepera en perdi el legítim dret de la propietat.
I ara sí que diré:
“Per ordre del Sr. Batle:
El Mercat Medieval del any 2017 es obert”.
Molts d’anys a tots i Visca Capdepera.
