Honorable Senyora Presidenta, digníssimes autoritats, estimada família, amigues, amics,

Sóc aquí, pronunciant el pregó del Mercat Medieval, perquè el passat dia 12 d'abril, el batle, Sr. Rafel Fernández, em va proposar de ser el pregoner i jo vaig acceptar. Tan senzill com això. Evidentment, no sé com així m'ho proposaren, ni tan sols com es va considerar aquesta possibilitat, però, en tot cas, agraesc sincerament la deferència. Jo m'havia especialitzat, per dir-ho així, en la presentació del pregoner de cada any, però no a fer de pregoner. Potser hauria de proposar al batle que em deixi fer el pregó set o vuit anys, a veure si també li agaf el tremp.

Segurament, molts de vosaltres em coneixeu, sabeu que sóc un gabellí de Cala Rajada, de la nissaga dels Pere Andreu, fill, nét i renét de pescadors. La meva família, Fuster de cognom, és considerada una de les que varen contribuir al naixement i consolidació de Cala Rajada com a nucli de població. De fet, el meu repadrí, a més de pescador, va regentar el bar “La Unión”, possiblement el primer que es va obrir allà baix, a vorera de mar. I si em permet aquesta disquisició familiar és, simplement, per a aclarir que, immediatament després dels primers pescadors de Cala Rajada, arribats de Valldemossa o de Felanitx, s'hi incorporaren els primers gabellins, com els Morey. En el cas del meu repadrí, he de dir que nomia Pere Andreu Fuster Forteza i va néixer a Capdepera el dia 24 de setembre de 1874, i era fill de Josep Fuster, d'Artà, i de Catalina Forteza, igualment de Capdepera. Sempre he dit que el moll és casa meva i sempre he considerat la gent de la mar, especialment els pescadors, la meva família, una família de la qual em sent molt orgullós. Bé, necessitava fer dos mots sobre les meves arrels, i aquí queda.

Dit això, no espereu que comenci, ara, a predicar les meves vivències al voltant del Castell, totes elles anecdòtiques i totalment prescindibles, i de les quals estic segur que m'agraireu que no us en faci partícips. Tots hi sortirem guanyant. Pensau que el meu primer contacte amb aquest recinte va ser amb motiu d'una trobada escolar, jo devia tenir vuit o nou anys, i vaig ser designat per a recitar un poema en representació de l'escola de Cala Rajada, evidentment “El capitán pirata”, i que em vaig quedar en blanc a la meitat, fins que un company d'escola va rescatar-me, cosa que em va fer passar molta vergonya. Així que, donants els antecedents, no continuaré per aquest camí. D'altra banda, tampoc pens posar-me solemne, com si tengués coses molt importants que manifestar, cercant paraules ben sospesades, d'aquelles que el diccionari ens reserva per a les grans ocasions, per a demostrar una erudició que segurament no posseïm.

Idò? Idò arribats en aquest punt, és possible que alguns ja us estigueu demanant de què pens parlar, o fins i tot si tenc res que dir. Bé, jo també m'ho estic demanant. Anys enrere, em donaren un premi de glosa, a Sóller, amb una obreta que em va permetre demostrar que es podien escriure vint versos sense dir res. De manera que aquí també podria passar que esgotàs el temps que se suposa que ha de durar un pregó – si és que els pregons han de tenir una durada determinada – i al final, ningú, ni vosaltres ni jo mateix, haguéssim aclarit gran cosa.

Sí, del Castell, clar. Hem de parlar d'aquestes pedres vetustes, del bressol del nostre poble, d'un redol que, així mateix, ha tengut temps de veure moltes coses... Aquestes pedres agombolaren el naixement de la pobla del Cap de la Pera, i elles, amb grans dosis d'indiferència, perfectament corresposta durant anys i panys, han vist créixer aquesta comunitat, fins avui. Ens han vist conformats com a societat rural, durant segles, devers 650 anys, al llarg dels quals no passàrem de ser una comunitat que no podia aspirar a gaire cosa més que a la simple subsistència. Aquestes pedres han assistit a la nostra trajectòria com a poble, al nostre esdevenir col·lectiu, massa sovint sotmès al caciquisme imperant a Mallorca en el passat. Bé, en el passat...

Res, parlàvem d'una societat rural, fins fa dos dies, sí, però qui se'n recorda, ja? Jaume II, a les seves Ordinacions de 1300 va preveure la constitució d'una pobla en aquest lloc on ens trobam, al voltant de la Torre d'en Nunis, amb els beneficis atorgats als habitants dels nuclis nous que s'anaven creant. En qualsevol cas, tot fa pensar que el rei va planificar aquest enclavament més per qüestions estratègiques, relacionades amb la defensa de l'illa, que per raons de racionalitat econòmica. Tant se val. Per aquestes contrades ja hi havia comparegut el seu pare, Jaume I, a l'any 1231, i des d'aquí, com és prou conegut, va aconseguir el vassallatge de Menorca. Aquí es va signar el que és conegut com a Tractat de Capdepera, que els musulmans de Menorca van acceptar, cap baix, sabedors que Mallorca havia canviat d'amos i que convenia estar a bé amb els nous estadants. Per prou coneguts, no abundaré en detalls d'aquests fets. El que m'interessa posar en relleu és que la nostra incorporació a la història es produeix de la mà d'aquests dos reis catalans. I si algú, pel que fa a Capdepera, em sabés fer cinc cèntims de l'època immediatament anterior, del període de dominació musulmana, entre els anys 902 i 1229, li ho agrairia. Però el fet és que, aleshores, Capdepera simplement no existia.

Arribats a aquest punt, potser convé aclarir que no estic justificant una conquesta violenta com fou la de Mallorca, i com han estat pràcticament totes les que s'han perpetrat al llarg de la història. La nostra vella Europa, des de l'alba de la Història fins al segle XX, ha estat un escenari permanent de lluites i enfrontaments, els uns contra els altres, cruentíssims adesiara, amb milions de morts, absolutament lamentables. Aquell invasió catalana de l'illa de Mallorca, com tantes altres, fou una barreja en què la política, l'economia i la religió es donaren la mà, amb aquesta, la religió, jugant un paper decisiu, donant-hi cobertura material i moral i justificant els fets, per més sang que s'hi vessàs. Però, dit això, no podem obviar que Capdepera, com a població, va comparèixer a les pàgines de la Història arran de la conquesta del segle XIII i de la colonització posterior, i més concretament a partir del moment en què aquest redol començà a ser emmurallat. I no podem obviar, tampoc, que nosaltres en som els descendents. Mallorca, i amb ella Capdepera, arran d'aquells fets, es va incorporar al que coneixem com a cultura occidental, la que finalment ens ha permès assolir la democràcia com a forma de govern, un sistema polític que, amb totes les seves imperfeccions i mancances, és el que més s'acosta a l'ideal de convivència i de llibertat.

A tot això, potser que ja us estigueu demanant si no convendria fer dos mots sobre el Mercat Medieval. Idò sí. Mirau, i ho dic per als que no en coneixen les particularitats, a l'any 2000, quan feia 700 anys rodons d'allò de les Ordinacions que he comentat, l'Ajuntament va decidir que es tractava d'una fita que s'havia de commemorar i que aquella era una bona data per a dotar-nos d'una fira, d'un mercat, o una cosa així, com tenen tots els pobles, o quasi tots. I bé podem dir que l'Ajuntament l'encertà, perquè immediatament va comptar amb la complicitat de la pràctica totalitat de la gent del poble. I l'invent encara dura.

Els malpensats podrien argumentar que, quan va néixer, el Mercat Medieval tenia més d'estratègia comercial que cap altra cosa. Si els altres pobles tenien i tenen la seva fira, Capdepera no havia de ser menys. Podia ser una bon esquer perquè la resta de Mallorca s'atansàs fins aquí, a aquest lloc tan enfora de remeis, a la fi del món, a devers vuitanta quilòmetres de Ciutat, sense tren ni res... I si això servia, a més, perquè els comerços i els bars del poble fessin una mica de caixa, idò molt millor. I ara que ningú comenci a treure conclusions equivocades: a mi, aquests motius em semblen de pes, i ben dignes d'haver estat posats dins el plat de la balança a l'hora de considerar la possibilitat d'envestir aquell projecte inicial. D'alguna manera, aquest deu ser l'origen de totes les fires del món.

Però, d'altra banda, tenc la necessitat, per higiene mental, de creure que els nostres gestors polítics, els d'aleshores i els d'avui, i els d'entre i entre, a l'hora de festejar allò del 700è aniversari, també posaren i posen dins el plat de la balança aspectes menys tangibles. Que hi posaren i hi posen la possibilitat de commemorar la nostra adscripció cultural i lingüística, que des de l'any 1300 ençà, per als gabellins, només ha estat una: la d'origen català. Vull creure, per tant, que el Mercat Medieval és una manera de dir al món – i pensau la gentada d'arreu que ens visita cada any, molta de la qual aquests dies de fira – que nosaltres som el que som, per lo bo i lo dolent, descendents dels colons que arribaren aquí de la mà d'aquells reis medievals, uns colons que empeltaren en aquesta terra els seus gentilicis en forma de cognoms, que no fan més que refermar quina és la nostra procedència, fins i tot geogràfica; noms de pobles, ciutats i comarques catalans que conformen una de les branques majores del nostre arbre genealògic, com Alcover, Balaguer, Bordoy, Calafell, Cantallops, Cardona, Corbera, Estaràs, Lladó, Llambies, Llinàs, Manresa, Maçanet, Martorell, Montserrat, Palou, Perelló, Reus, Ribes, Ripoll, Roses, Rosselló, Perpinyà, Servera, Terrassa, Tortosa, Tous, Vallès, Vallespir, Vic, Vilallonga, Vilanova, i naturalment, Català, i encara un bon grapat més que m'estalvii per no avorrir-vos.



Sí, ja sé que avui els temps són uns altres i ara les nostres illes constitueixen un conglomerat humà absolutament heterogeni. Avui, el cognom més freqüent entre els nascuts a les Illes Balears és Garcia, amb Martínez, López, Fernández i Sánchez en quarta, cinquena, sisena i setena posició, respectivament. No cal que hi insistesqui, a Capdepera mateix, sense anar més lluny, hi trobareu famílies procedents de totes les regions de l'estat espanyol, i d'origen marroquí, alemany, anglès, argentí, colombià, francès, italià, senegalès... Bé, segurament seria més fàcil esbrinar quins són els països no representats entre nosaltres. I els mallorquins, els gabellins en concret, com hem fet en altres moments de la història, hem d'assumir aquesta barreja com una riquesa, com una possibilitat de creixement social. No ens podem permetre de ser, simplement, una societat multicultural, en què els distints grups humans es toleren i es respecten, però sense que es creïn espais de trobada. Hem d'aspirar a ser una societat intercultural, establint ponts de diàleg que ens permetin compartir aquest bocí de terra des de l'acceptació de l'altre.

I això que acab de dir, no crec que sigui contradictori amb el que he dit un poc abans. Des de la Conquesta de Jaume I ençà, i fins fa poc més de cinquanta anys, nosaltres havíem estat una societat culturalment molt homogènia. Avui, el fet que acceptem amb els braços oberts, com no pot ser d'altra manera, l'arribada de nouvinguts procedents dels quatre punts cardinals, no ens ha de fer abdicar de l'aspiració que l'espai imprescindible de trobada i d'acollida s'articuli al voltant de la llengua i la cultura propis d'aquesta terra. Per dignitat, per respecte als nostres avantpassats i per convicció personal hem de fer possible que a Mallorca, i també a la resta d'illes d'aquesta comunitat, la riquesa multicultural que avui camina una mica dispersa al nostre voltant, trobi en nosaltres una referència clara que, sense que ningú hagi de renunciar als seus orígens, ajudi els nouvinguts a integrar-se al conjunt de tradicions (culturals, lingüístiques, històriques i socials) i al conjunt de formes de vida (materials i de valors cívics i ètics) del nostre poble. En aquest aspecte, l'escola ha de jugar, com ve fent, un paper decisiu d'acollida i integració entre els més joves, però no podem carregar una tasca tan complexa exclusivament sobre l'esquena dels docents. És feina de tots, si hi creim. Però, hi creim?

Amics, el Mercat Medieval no pot ser – estic segur que no ho és – una fira més, amb finalitats exclusivament econòmiques o de promoció d'aquest racó de Mallorca. Aquest Mercat Medieval ha de ser, per fi, l'oportunitat que ens donam d'explicar que les arrels que desenterram cada any per a mostrar-les als nostres visitants xuclen la saba de la terra i de la història i la fan pujar fins a la darrera branca d'aquesta comunitat. I que ens agradaria que els nouvinguts tenguessin una trasplantació fructífera entre nosaltres, de manera que les seves i les nostres arrels acabassin per confondre's i alimentassin el tronc comú d'aquest poble.

I encara, abans d'acabar, permeteu-me una digressió: voldria que en aquesta cruïlla de civilitzacions, i en aquesta cruïlla de la història, tinguem la voluntat de construir una societat més justa. Aquella comunitat agrària de què parlava, en unes poques dècades s'ha convertit en una comunitat millor, en molts de sentits, però també en una societat amb massa desigualtats. Avui hi ha gent massa rica i gent massa pobra, gent que ho té tot i gent que no té res, i això, per a una societat avançada, és una vergonya. No ens podem permetre que la riquesa que es produeix en aquesta terra, paradoxalment, generi marginació. Altrament, ens cal aprofitar els vents favorables de l'economia turística perquè ningú es vegi en situació d'exclusió social. No hi valen excuses.

I ara sí, ja acab i ho faig demanant que el Mercat Medieval ens servesqui, especialment, per mostrar als visitants tota la nostra capacitat d'acollida i tota la nostra hospitalitat. Obrim les portes de pinte en ample, i obrim-nos nosaltres mateixos, com a persones, com a ciutadans del segle XXI, amatents, afables, servicials i generosos. Facem possible que la gentada que aquests dies passarà per Capdepera se'n torni amb la sensació d'haver trobat un lloc que aspira a ser com aquell a on Salvador Espriu hauria volgut fugir, aquell “on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç”. Siguem, en definitiva els gabellins que tan bé descriu l'amic Pere Orpí en el seu “Himne a Capdepera”.

Teixint cistells de palma, com ampla vetleria
amb nous lligams de poble va créixer el nostre guany.
Com diligent família vivim amb harmonia,
les portes sempre obertes a l'hoste i a l'estrany.

Digníssimes autoritats, amigues i amics, en nom del Batle i del Consistori, permeteu-me declarar obert el Mercat Medieval 2016.

Visca Capdepera!