"La mar s'ha d'estimar, s'ha de protegir, s'ha de respectar, s'ha de mimar, però també s'ha de conèixer, s'ha de viure i se n’ha de treure profit. Volem una mar viva i forta, resilient i productiva. No ens basta saber que hi ha peix, també en volem menjar. I en volem menjar avui i demà. I això és possible, fem que sigui real”.

Bones tardes a tots, amics, amigues, veïns, veïnes, autoritats, senyor batle, membres de l'Associació de Festes del Carme:

Un honor. Un vertader honor haver estat triat per a fer aquest pregó. Per davant de molta gent que sé, sabem, sabeu que s’ho mereix molt més que jo. Esper ningú es senti exclòs, ni oblidat ni, molt més, pontejat. Quan ho he comentat amb els festeros, m’han manifestat que no és tan fàcil convèncer a molts d’ells; els fa un poc de mandra als majors i a altres un poc de por. Jo vaig tirar endavant sense pensar-ho, sense pensar en la feina, en el compromís i en la responsabilitat del fet.

Després he entès el perquè de la mandra o la por.
I en sentir el bunyol que m’ha sortit ho entendreu voltros.

He volgut fer un pregó curt (és el millor per a tots).
Pretenc expressar alguns sentiments i vivències, no fer un relat històric ni mostrar l’arbre genealògic, ni embafar amb dates i noms.
Ja ho he dit:
Un bunyol.

Si algú té cap dubte de si valdrà la pena, que no en tingui.  Confio, sé, que sa Coral s'Alzinar farà que sa vetllada valgui la pena. 
 Bé! Anem per feina. Encara que com el sonet que encomanà Violante, «burla burlando...» ja en tenim un trosset que ”va por delante”.                                                                                                                

Com tots sabeu, es saig el que fa és notificar, difondre, anunciar... Jo, avui, tenc l'oportunitat de notificar l'inici de les festes del Carme 2021 a Cala Rajada. De difondre el programa de festes d'enguany. D'anunciar, al mateix temps, l'oferta d'uns dies d'alegria, de celebració, de retrobament, de diversió, de tradició marinera...i pescadora.
Uns dies i, sobretot unes nits. Unes nits sense son, però amb somnis, somnis propis d'un poble genuïnament pescador, amb tot el que això implica de treball, d'il·lusió, d'esforç, de risc, d'aventura; sempre dependent del temps i de la sort, però també de la companyonia, de l'amistat, de la cooperació i la solidaritat. Eines que han forjat el caràcter pescador de Cala Rajada.

Una Cala Rajada on la pesca ja no és el motor econòmic que va ser als seus inicis. On els pescadors ja no dominen les tertúlies «d'acera» o cafès, tan just queda alguna xerradeta en la seva part (reduïda) del moll, i anant a la baixa.
El sentiment d'avui és un compendi de gratitud, respecte i satisfacció.
Gratitud per les emocions sentides aquí, a Cala Rajada. Aquí he nascut i crescut, he sentit i estimat, he plorat i he rigut; He après com es fan algunes coses i, sobretot, com no es fan; Una infantesa (la meva) a cavall entre can Verga i es Moll, un Moll que els Calarajaders sempre escrivim amb majúscules. 

Primera escola al “Póssito”, on ara és la Casa del Mar, i als 7 anys a ca Don Vicenç, damunt can Diego, era una “Escuela de Orientación Marítimo-Pesquera”, això vol dir que, a més del temari comú per a tots, ens introduíem en el càlcul de rumbs, en saber els vents, cançons com la del Pirata (Con diez cañones por banda...) i, sobretot i des d'una perspectiva privilegiada, a viure el Moll, a conèixer les barques de bou de lluny:

“Ja es veu la Rose Mestres, o deu ser l'Estrella de Figueres?, a mi me pareix més el Monte Colmenar, doncs a mi la Juma...
Inclús algun intent de conèixer les barques pel renou del motor.”

Sempre alguna barca treta a sa platgeta. 
Al Varadero de sa platgeta venien a treure barques de tot arreu (de Palma, de Ciutadella, de Maó, de Porto Cristo, de Sóller, i d'altres) perquè Cala Rajada comptava amb sa Central, un taller especialitzat amb la nàutica pesquera (mecànica, torn, ferreria, i el que fos necessari) i amb un equip de mestres d'aixa de reconegut prestigi a les Illes Balears, amb un mestre capaç de les més inversemblants, difícils i estrambòtiques solucions a problemes (no sempre nàutics) que altres donaven per impossibles.

I això ens duu als primers encontres amb les festes del Carme. A ca Don Vicenç, pel Carme, es feia concurs de redaccions (record “la pesca de currican” o “la pesca de la llampuga”), recitat de poemes i exposició de dibuixos relacionats amb la festa, que és el mateix que dir amb la pesca.

Un poc més grandet, seguir agraint les emocions d'unes amistats que encara duren, d'aquestes que quan et trobes, després de molt temps, pareix que segueixes la conversa que no acabares ahir, com si no ens haguéssim deixat de veure; el que defineix, per a mi, d'alguna manera l'Amistat (també m'ha sortit en majúscules, deu ser l'autocorrector).

Unes amistats pandilleres, de complicitats inconfessables, de descobriments essencials, de descobriments personals, de crítica i d’autocrítica, de creixement i de coneixements; i sobretot de diversió, que no era massa diferent de la d'ara, per ventura un poc menys virtual, no teníem tanta tecnologia però, a canvi, teníem molt més temps (que, com ara, trobàvem poc) i molt més espai per a noltros.

Deu ser molt divertit jugar a la play o al for nite, però us promet que jugar a futbol amb dues pedres de porteria, a conions a amagar, a seba, a banya, a vaqueros, a “viaje al fondo del mar”, a metges o a exploradors ho era molt divertit.

Anar a nedar al laguito de l’Olla (jo, en aquell temps ho feia en pel) ja era el súmmum de la diversió, si no comptam les revetlles del Carme, amb els balls, els espectacles, la música en viu i, per descomptat, la llibertat, per les festes teníem més llibertat, podíem arribar a casa més tard, podíem gestionar alguns doblerons sense passar massa comptes…alguna cervesseta; el que ara en alguns indrets anomenen llibertat.

El que més va ser de profit, en la meva opinió, va ser les discussions, deliberacions, conclusions i, sobretot, la llista d'interrogants que ens proporcionava el descobriment d'assumptes transcendentals, com ara la vida, l'amor, les preocupacions socials o la justícia a unes hores de la nit que ens pareixien més il·luminadores que les del dia.
La joventut ens queda gravada, donau-li la importància que es mereix, ens marca per sempre.
De qualque manera, en ser grans cercam, sense adonar-nos, el mateix que cercàvem de joves, ara amb més pressa i menys temps. 



En segon lloc, respecte. Ara, amb els anys, sent un respecte més profund per Cala Rajada i la seva gent.

Sa meva família sempre ha estat aquí. Una família de mar i muntanya, un maridatge en què, per bé o per mal, ha destacat la part de la mar. Fins i tot mon mara, de família de terra, també es va girar a la mar, i ho va fer de manera tan decidida, tan important que, sense ella, no hagués bastat la tradició pescadora familiar de mon pare per dur endavant l'empresa vital que és una família.

Mon mara va ser una de tantes dones de Cala Rajada, que va dedicar la seva vida a la mar, a la pesca; i no surt per enlloc, a cap registre de la Seguretat social, de les confraries... No anava a la mar, però els que anaven a la mar no podien fer-ho sense aquestes dones, sense la seva gestió, el seu seny, la seva feina, la seva presència, la seva moral i la seva intuïció.

Un respecte i un reconeixement a aquestes dones. Avui és un bon dia per fer-ho.

Mon pare sempre ho va saber. De fet, en Mateu i n’Àngela van ser una parella compenetrada, molt còmplice, sempre a una, tot pels fills; i si ha de ser pels fills, ha de tenir futur; i per tenir futur, hem de cuidar la mar. Quan encara no estava de moda el mediambientelisme, en Mateu Kastos ja ens deia que son pare, es padrí kastos, els va ensenyar que de la mar s'ha d’agafar el que és necessari, i que ens donarà profit, perquè a la mar no es sembre, només es recull.

            Un respecte a Cala Rajada, a la seva gent. Un respecte a l'origen humil d'aquesta contrada, que només ha pogut avançar amb molt d'esforç, un esforç sostingut en el temps, per sobre de fruits i per sobre d'ajudes. Ningú com els pescadors d'aquí per saber el que això significa. Alhora descobrim que aquests esforços i aquestes circumstàncies, són les que fan que es generi aquest respecte. I això ens omple de confiança, de valors, d'estimació al poble i a la seva gent, de caràcter i de personalitat.

L’aportació del sector pesquer a aquesta societat és molt més que la que es reflecteix en el PIB.

I per últim, satisfacció. Satisfacció de compartir aquestes històries, aquestes vivències, aquest temps.

Satisfacció de pertànyer a un poble de gent forta, treballadora i acollidora. Sí, sa gent de Cala Rajada és acollidora, és gent que s'obre, dona i comparteix, que viu sempre mirant pels altres.       

Satisfacció de pertànyer a un poble que encara prefereix “El Farero de Capdepera al Vigia de Occidente”

Satisfacció de poder col·laborar en la tasca (una d'elles) de les festes del Carme, que és mostrar, fer ostentació d'aquests valors que trobam aquí, que neixen d'un gran esforç personal i col·lectiu, però que sempre lluïm coberts de gran il·lusió.

Aquestes festes ens recorden d'on venim, però també que hem de ser prudents cap on anam. 

Venim de pescar. Sí, amb una barqueta petita. A vela i a rem. A poc a poc hem anat millorant-la; un motor i després un altre un poc més gros, i així hem arribat al supercreuer que dur turistes, molts turistes. I aquest turisme ens ha ajudat a tots a créixer demogràfica i urbanísticament,  però també econòmica i socialment.

Ara només hem de vigilar que el cop de mar que deixa un creuer d’aquests per la popa no enfonsi la barqueta. Ell ni s’adonaria, però noltros no tendríem per tornar a començar.

I, finalment, una gran satisfacció de pertànyer també, i sobretot, al col·lectiu de pescadors de Cala Rajada i a la pesca com l'entenen ells. Una gratitud , un respecte i una satisfacció  a l'esforç i a la cura per a la sostenibilitat de la mar i dels seus productes per part d'aquest col·lectiu. Gratitud, respecta i satisfacció de veure l'amor per la mar que duen els pescadors de Cala Rajada en la seva targeta de presentació.

I un atreviment, si no han de ser massa atreviments. M'atrevesc a expressar en una frase, en un pensament, el que sent cada pescador de Cala Rajada: "La mar s'ha d'estimar, s'ha de protegir, s'ha de respectar, s'ha de mimar, però també s'ha de conèixer, s'ha de viure i se n’ha de treure profit. Volem una mar viva i forta, resilient i productiva. No ens basta saber que hi ha peix, també en volem menjar. I en volem menjar avui i demà. I això és possible, fem que sigui real”.

Aquest pregó s’ha d’entendre com el SUS a les festes del Carme. Que dels ingredients que aquestes festes, la seva Comissió, posa a disposició de tots -música, esports, jocs, entreteniments, peixet, pomada i altres rites- trieu els que vulgueu, els trempeu al vostre gust, i gaudiu d’aquestes festes degustant-les de cap a peus.

I si cal, incomplint per una vegada les normes de bon gust, sense fer-nos mala via, diguem amb la boca plena:
VISCA CALA RAJADA I VISCA LES FESTES DEL CARME!

           2 de juliol de 2021