Les paraules que vàrem escriure amb motiu d'aquest mateix concert, el passat 7 de juny, a Artà, les podríem aferrar a aquesta crònica, sense llevar-ne una coma, tret del canvi d'escenari. I és que el programa ofert per la Banda de Música, els Xeremiers d'Artà, l'Orfeó Artanenc i la Coral s'Alzinar, aquest 5 de juliol, en els jardins de sa Torre Cega, va resultar novament brillant i va fer vibrar el public que abarrotà el recinte, escales amunt, sense que hi cabés ni una punta d'agulla més.
Hem dit que l'únic que hauríem de canviar és la ubicació, i és que aquest és un aspecte gens ni mica ociós, en aquest cas. D'una banda, s'ha de reconèixer que, a sa Torre Cega, l'oient es troba en un entorn dels que predisposen, un marc incomprable que "convida". D'altra banda, el handicap que suposa interpretar música a l'aire lliure, per bones que siguin les condicions, sempre fa témer que el resultat no sigui l'esperat.
Finalment, tot va anar segons el guió, la nit molt calorosa però en calma absoluta no oferí cap desavantatge significatiu i, fins a dalt de tot de l'escalonada, música i veus arribaren amb prou nitidesa. I com que tots els intèrprets s'hi deixaren la pell i les obres interpretades sonaren rodones, el públic acabà per oblidar-se de la innegable incomoditat que suposa seure més d'una hora damunt pedra picada.
Hem dit que l'únic que hauríem de canviar és la ubicació, i és que aquest és un aspecte gens ni mica ociós, en aquest cas. D'una banda, s'ha de reconèixer que, a sa Torre Cega, l'oient es troba en un entorn dels que predisposen, un marc incomprable que "convida". D'altra banda, el handicap que suposa interpretar música a l'aire lliure, per bones que siguin les condicions, sempre fa témer que el resultat no sigui l'esperat.
Finalment, tot va anar segons el guió, la nit molt calorosa però en calma absoluta no oferí cap desavantatge significatiu i, fins a dalt de tot de l'escalonada, música i veus arribaren amb prou nitidesa. I com que tots els intèrprets s'hi deixaren la pell i les obres interpretades sonaren rodones, el públic acabà per oblidar-se de la innegable incomoditat que suposa seure més d'una hora damunt pedra picada.
Aquest concert, a banda del seu caire eminentmet artístic, comptà amb el vessant solidari, tota vegada que els assistents pagaren entrada i la recaptació anà íntegrament a l'Associació d'Amics de l'Escola de Música de Capdepera. Elionor Gómez-Quintero i Sally von Stünzner varen fer d'amfitriones i, a més de presentar el programa, en nom de l'Associació varen donar les gràcies a tots els participants, a la Fundació Bartomeu March i al públic assistent, "perquè entre tots feim possible que la flama musical continuï ben encesa."
Sota la direcció de Miquel Gayà, la primera part del concert va oferir un repertori dels que encenen els ànims dels més indiferents: “Quatre illes”, de Joan Valent; la “Mazurca de las sombrillas” (“Luisa Fernanda”) de F. Moreno Torroba; “Va pensiero” (“Nabuco”) i “Brindis” (“La Traviata”) de G. Verdi. I, a la segona part, el plat fort, la selecció de "Carmina Burana", la gran obra de Carl Orff que, com ja havia passat a Artà, sonà amb força, sense vacil·lacions, intensa, vibrant. Els solistes foren els del la Coral s'Alzinar, Bàrbara Femenias i Pere Llabata, i al final es va haver de repetir el "Brindis", merescut premi a un públic entregat des dels primers compassos de "Quatre Illes".
En definitiva, que a vegades passa que les segons parts sí que són bones. El concert que feia un més havia entusiasmat a Artà, ho tornà fer a Cala Rajada, i nosaltres hem de repetir el nostre reconeixement a la gran labor dels tres responsables artístics d'aquest concert: Miquel Gayà, Maria Antònia Serra i Elionor Gómez-Quintero. I encara hi hauríem d'afegir que les formacions participants s'haurien de plantejar noves i no gaire llunyanes col·laboracions.
