Àncores tretes del seu context, ornamentades per a l’ocasió amb els colors del bàndol republicà. Cadires descol·locades, contraposició de l’ordre, símbol de desordre, de caos, de descomposició.
La mar i el Faralló: testimonis de l’obra de teatre de Jaume Miró “Diari d’una miliciana”.
Les milicianes i els milicians van arribant, entonant amb força cançons animoses. Alguns turistes s’allunyen de l’escenari dels fets.
Antoni Galmés, director de l’obra, presenta Jaume Miró. L’espectacle ja ha començat.
El diari de 18 dies comença narrant l’allistament de cinc voluntàries a la Creu Roja per donar suport als soldats republicans destacats a la costa de Son Servera.
Ímpetu, força. L’estat d’ànim és altament positiu al començament de la seva participació.
Les milicianes s’organitzen, i organitzen el suport als ferits al front...
...mentre els espectadors segueixen atentament l’actuació.
Però l’organització interna de vegades crea conflictes, desavinences, potser provocades pel cansament del combat. El diari exposa el masclisme de l’època i la capacitat de reacció de les dones.
El Cap Vermell, espectador excepcional que podria explicar-nos la seva versió dels fets. Però no, ho ha de fer el narrador.
Una història que dóna cabuda a l'amor a les files, la por, la música per a l'esbarjo, la camaraderia i els conflictes interns.
A les reivindicacions de les milicianes i a l'amargor de la derrota.
Malgrat la derrota, la informació, el diari, les ganes de treure a la llum altres punts de vista diferents als dels vencedors segueixen lluitant per esclarir què va passar. Resistència i reivindicació.
La foscor engola actors i espectadors; els qui varen viure en aquells moments i altres que no. Però tots, presents en aquesta funció teatral d’un sol acte, signarien qualsevol acta per tal que els fets narrats no tornessin a repetir-se mai més.
Actors: Júlia Santacana, Marta Garolera, Elena Sánchez, Berta Pipó, Xuel Díaz, David Anguera, Marçal Bayona, Jaume Vinyas.
