El Carnaval o, més antic encara, Carnestoltes, és el període de divertiments públics i de disfresses que precedeix la Quaresma; especialment, els sis dies anteriors immediatament al dimecres de cendra, i per això s’anomenen aquests dies també  popularment els “Darrers dies”. De fet, en sentit ample, són les set setmanes que hi pot haver entre Nadal i Quaresma. Cronològicament és una època variable ja que els dies de celebració depenen del calendari lunar, que determinarà també la Pasqua; concretament, el Carnaval s’esdevé ser setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d'hivern. Pel que fa als orígens de la festa, grecs i romans gaudien d'un bon nombre de celebracions amb elements de disbauxa, llibertats i, en general, el món al revés: les festes dionisíaques, les Lupercals, les Matronals... Caterina Valriu explica al seu llibre El Carnaval a Mallorca que els orígens del Carnestoltes estan relacionats amb l’establiment de la quaresma per part del Papa Gregori “el Gran” que en un principi la va anomenar Carnes Tollere (carns privades, carns prohibides). Així, el carnaval sorgiria com a reacció a aquest període (quaresma) de privació, dejuni, d’oració, de penitència... i es començaria a fer tot el contrari durant els dies anteriors. Amb el temps, es passaria a denominar carnestoltes al període anterior de disbauxa i canvi de rols; i Quaresma (en relació als seus quaranta dies de durada) al període posterior de penitència . Les característiques de capgirament de tot el que és quotidià es manifestarien mitjançant la modificació de l’aparença física a través de la disfressa. En paraules de Caterina Valriu, “disfressar-se, emmascarar-se, és un dels camins més vells que té l’home per escapar d’ell mateix, per esser considerat un altre, actuar com un altre, esser un altre... almenys per unes hores. I a més facilita la impunitat, l’anonimat i per tant el joc burlesc”2. Pel que fa al mot Carnaval, sembla que prové de l’italià ‘Carnelevare’, compost de ‘carne’ i ‘levare’, que podríem traduir, com havia passat amb carnestoltes, “llevar carns” o “retirar les carns”. S’ha de dir que algun autor fa venir la paraula de ‘carrus navalis’, tant referida a la processó de les màscares de la Navigium Isidis (Nau d’Isis)3, o a la del culte a Bacus,forma romana de Dionisi, esdevingudes el 5 de març.

La paraula Carnestoltes es documenta a Mallorca des del mateix moment de la Conquesta, ja que el rei Jaume I esmenta que, en el repartiment de l’any 1230, la subhasta o encant dels béns mobles dels sotmesos i vençuts durà des de Carnestoltes a Pasqua: “Començam l'encant de fer: e començà's a Carnestoltes e durà tro a Pasqua”4. El 1521 es documenta el ‘Dijous llarder’, que aquell any s’esdevingué el 7 de febrer, dia de l’esclat de la Germania. Un document de Sóller de 1530, fa referència a les festes de carnestoltes: “Los derrers dies de carnestoltes... sortí a fer bulla i moneries”5. La celebració del Carnaval o Carnestoltes, per la subversió i la llibertat que suposa el canvi de rols, ha estat sovint objecte de prohibició. El 23 de gener de 1506 el lloctinent Aymerich prohibí disfressar-se amb robes clericals durant el carnestoltes. Un pregó del 23 de gener de l’any 1548 prohibia les disfresses i preveia castigar els infractors.

Una notícia recollida per Àlvar Campaner al seu Cronicón ens il·lustra sobre les festes oficials del barroc i ens aporta un detall del Carnaval: “El 28 de febrer de 1677 es feren a Palma solemnes festes per l’entrada en el govern de la corona espanyola de D. Juan [José] de Austria, fill natural del rei Felip IV. Celebraren els cavallers aquest esdeveniment al Born, distribuïts en 4 grups de 16 cadascun, diferenciats per colors verd, blanc, blau i vermell. Hi havia en el Born 4 peces d’artilleria i també eren presents els Dos-cents; dispararen les peces, figuraren combats les dues companyies de la milícia municipal, caragolejaren els cavalls, i els seus genets llançaren ous d’aigua odorífera a les dames, perquè era diumenge de carnaval. Acabà la festa de nit passejant per la ciutat, que estava il·luminada, portant torxes enceses”6.

El 3 de febrer de 1682 es llegí un pregó reial que prohibia ballar, tocar guitarres ni altres instruments, tirar taronges o altres objectes amb motiu de la bulla i gatzara del Carnaval, sota multa de 10 lliures i 30 dies de presó, i, en canvi, manava fer pregàries per la pluja que tanta falta feia. L’any següent, el 18 de febrer de 1683, es dictaren pregons prohibint els balls i les diversions de carnaval, amb motiu de les pregàries en demanda de pluja7.

El dijous llarder de 1685 caigué dia 1 de març: sortiren els cavallers al Born vestits amb fulles d’arbres i plantes. Dia 3, dissabte de carnaval, el virrei i els cavallers feren una encamisada8. Dia 4, diumenge de carnaval, anaren al Born, on justaren i feren un rech; ja a la nit, el virrei organitzà un ball al Palau de l’Almudaina9. El 1686 hi hagué al Born una desfilada de cavallers disfressats, un precedent de la Rua: “El 24 de febrer de 1686 fou diumenge de carnaval: celebraren els cavallers festes de màscares en el Born; eren quaranta genets amb disfresses de diverses espècies d’animals”10.

El rei Felip V, el primer Borbó, també dictà lleis prohibitives contra els balls de màscares “perquè ofenien Déu”. No fou concedit permissió per a celebrar balls de disfresses fins a l’any 1788. Superada la prohibició, tenim una altra interessant referència sobre el Carnaval de l’any 1798: “Els dies 11, 15, 18 i 20 de febrer, a instància del Capità General, hi hagué curses en el Born, celebrades pels cavallers. El primer dia hi participaren tretze parells amb disfresses (hongaresos, turcs, etc.); el segon, catorze parells vestits d’herba i un carro triomfal, també adornat amb herba, amb el déu Baco i els seus atributs; els cavallers tiraven ous de colors a les senyores, i aquestes a ells; passejaren al voltant del Born i, de nit, dugueren el carro per gairebé tots els convents de monges. “El darrer dia anaven vestits a l’espanyola antiga, tots endolats, com també el carro triomfal, davant el Temps amb els corresponents trofeus i ornaments; de nit, passejaren per la ciutat amb torxes negres, i acabà aquesta estranya i lúgubre funció”11.

L’any 1800 s’introduí la novetat de fer balls de màscares a la Llonja: “Entre el 13 i el 24 de febrer s’organitzaren set balls públics de màscares celebrats a la Llonja, per concessió de S. M., primera vegada que es veié a Mallorca aquest tipus de diversió”12. Aquests balls de màscares es convertiren en habituals. A principi de segle XIX era ja una tradició fer balls de màscares durant la segona quinzena de gener i fins l’inici de la quaresma, ja dins febrer: així diu una notícia de l’11 de gener de 1804: “La Ciudad acordó el que empezasen los bailes de máscaras y que para ello se ofreció el Corregidor a facilitar la Lonja”13.
 

 Gaspar Valero i Martí
13-02-23

 Notes:

 1 Per a més informació: “Històries, curiositats i tradicions de Mallorca", de Gaspar Valero i Martí, n. 69 (09-02-21). VALRIU, Caterina: El Carnaval a Mallorca. Palma: J.J. Olañeta, 1995; VALERO, G.; BUENO, J.; FONT, B.: Les festes de Palma. Història, tradició i vigència. Palma: Lleonard Muntaner Editor, 2010 (p. 36-42)  

2 Valriu Llinàs, C.: El carnaval a Palma. Com era abans. Palma: Ajuntament, 1989.

3 https://es.wikipedia.org/wiki/Navigium_Isidis

4 Jaume I: Crònica o Llibre dels Feits, p. 90

5 DCVB, s. v.: ‘bulla’.

6 Campaner, A.: Cronicon mayoricense, 433

7 Campaner, A.: Cronicon mayoricense, 439

8 ‘Encamisada’, originàriament: “Cavalcada d'homes revestits de camisa, que es feia en la vigília de certes festes anyals” (DCVB, s. v. ‘encamisada’); afegeix el mateix DCVB un document de Sóller de 1615: “Una festa solemníssima... feren encamisada a cavall tots ab coronas de llor” (Hist. Sóller, II, 379).

9 Campaner, A.: Cronicon mayoricense, 441

10 Campaner, A.: Cronicon mayoricense, 442

11 Campaner, A.: Cronicon mayoricense, 601

12 Campaner, A.: Cronicon mayoricense, 602

13 Llabrés Bernal, J.: Noticias… I, 57