Catorze comparses i prop de mil participants va reunir la Rua de Cala Rajada, una de les més vistoses i multitudinàries que es recorden. Enguany, abans que la Jaia Corema ens ho esgarriï tot, la gent ha volgut treure a relluir totes les seves ganes de festa i de bauxa i ho ha fet sortint al carrer i omplint-lo de música, ritme i color.

Definitivament, les nostres rues són cada vegada més estàndard, més paregudes a totes les rues que es fan i es desfan, i segurament és  inevitable que  així sigui. Això també és la globalització. De manera que la manca de reivindicació i de denúncia, que s'han perdut pel camí, han donat pas a unes rues més brillants i més trulloses, més musicals i més participades.

I ja que de participació parlam, diguem que la meteorologia també es volgué aliar amb la desfilada de Cala Rajada, oferint una nit tranquil·la, que convidava a sortir. I així ho va entendre la molta gent que, sense desfilar, també es volgué sumar a la festa. El carrer Elionor Servera, entre els carrers Magallanes i l'Agulla, era ple de dalt a baix, d'un públic que va gaudir del pas de les carrosses – alguna de molt reeixida – i dels grups plens de lluentons i farbalans. Tot un espectacle que després va tenir la seva continuïtat a la carpa instal·lada a la plaça dels Pins, amb ball inclòs. Ens comentaren que hi hagué molt d'ambient i la festa durà fins passades les 3 de la matinada...

En fi, a manca de saber com haurà anat a Capdepera, ja podem dir que els Darrers Dies del nostre poble hauran estat ben vitencs. I per molts d'anys!