El sol guanya a la foscor..i, a més, repiquen les campanes!!!
La llum de les faies anuncià, el dia de l’Esperança, el final de la foscor. Més de cent trenta nins, acompanyats de pares i padrins cantaren l'Alei-alei pels carrers del poble mostrant com domestiquen el foc. Hi ha ganes de festa, d’Alei-alei, de participar-hi, de formar part d’aquella tradició atàvica que ens han contat els padrins. I això es nota a l’ambient. Des del 2018, que es recuperà, s’ha fet molta feina a les escoles, amb les auques, quadernets i altres jocs. Però el boca a boca, com sempre, és la millor publicitat, el que més funciona. Els pares arriben amb tanta il·lusió com els infants. Els nins més grans fan ostentació de l’experiència i del domini escènic. Els més petits amb la recança de no saber què pot passar. I els seus pares, temorosos del foc i les seves conseqüències. Arribar a l’Orient és la fita per botar el foc. Si els altres ho fan, jo també. Alguns diuen que ho deixen per l’any que ve. Molt bé! Tothom acaba content, orgullós d’haver vingut, de formar part d’una comunitat i d’una festa molt antiga, que s’ha actualitzat amb èxit i que ja umpl la plaça en dia feiner.
Tot això amb l’ajuda i complicitat dels mitjans de comunicació i fotògrafs professionals que ens visiten i comproven la bellesa de l’esdeveniment. Aquest és un article de fotografies en general. N'hi haurà d'altres de fotografies d'autor. En totes les fotos podreu comprovar les emocions sinceres que traspuen els nins. No deixa de ser una nit màgica. Podem jugar amb el foc...
La festa és tan senzilla com intensa, recorda quan el dissabte de Nadal, entrada de fosca, els padrins feien uns focs en mig dels carrers i els nins i nines podien jugar amb foc. Una festa que coincideix amb el solstici d'hivern, que celebra que el dia ja comença allargar-se i que la claror s'imposa a la fosca.
Jugar amb foc o aigua és un dels reptes i plaers de qualsevol infant. Córrer amb un manat de faies enceses cantant l'Alei-alei és una festa infantil única a les Illes. És una festa que té grans semblances i una relació intensa amb altres festes o celebracions de la Mediterrània; en concret, amb la festa de la Fia-faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola (declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco) i de les aixames de Xixona (Alacant).
És l’única festa que celebra el solstici d’hivern amb foc i amb uns rituals i característiques molt definides a Mallorca. És evident que té unes arrels precristianes (paganes) que s’han imbricat al llarg del temps en la tradició cristiana de les festes de Nadal. El mateix nom, alei-alei, és una contracció de la paraula al·leluia.
A més, té una característica molt especial que l’embranca encara més, si cap, dins del cicle festiu de Nadal (solstici d’hivern) el protagonisme dels infants. I, d’aquesta manera, es fa partícep de la comunitat als més petits deixant-los portar faies amb foc. Un element perillós i que omple d’autoestima als més petits.
Una festa que ja compta amb tots els elements festius consolidats. Partim del Castell. Es fa una crida, enguany Pere Orpí, que vol lligar aquesta tradició amb les arrels del poble. Tot el poble queda fosc. Repiquen les campanes de l’església. Hem trobat el recorregut just que dura la faia. Els més petits s’incorporen al carrer Fondo, a mig camí. La baixada de les escales cap al pla den Cosset és espectacular. El foc final està a la plaça de l’Orient, allà es canta el darrer Alei-alei i es bota el foc. Es serveix xocolata i coca en una tassa preciosa i acaba amb un ball obert de lo més vitenc. El mes d'octubre de 2022 es celebrà el V SIMPOSI DELS FOCS FESTIUS DE LA MEDITERRÀNIA on es presentà una comunicació sobre l'Alei-alei i que tengué un gran ressò entre els participants. Allà s'explicà que aquesta festa té tots els elements que defineixen una festa:
-
Cançó: Alei-alei….Repic de campanes.
-
Material: flor del càrritx (faies)
-
Element: manat de falles (faies).
-
Procés de preparació: segar les faies, assecar-les i fer els manats.
-
Protagonistes: els infants.
-
Espai: carrers del municipi. Itinerari.
-
Tradició: contada per tots aquells que, a dia d’avui, tenen més de 60 anys.
-
Data: l'Esperança: 18 de desembre.
-
Element gastronòmic: xocolata amb coca.
-
Final de festa: botar el foc i ball obert.
Al llarg de tot el recorregut hem pogut escoltar la cançoneta:
«Alei, alei,
penjant amb un cabell.
Anit, anit,
un gall farcit.
Demà, demà,
el mos hem de menjar.
I passat demà,
el mos hem de acabar”.
Les cares dels infants ho diuen tot!
El grup de jovençans gaudí i mostrà el domini de les faies i del foc.
Els pares sempre atents a les faies que portaven els seus fills.
Mantenir les tradicions és fonamental per preservar la riquesa cultural i la diversitat que defineixen el nostre poble. Per tal de preservar les tradicions, és fonamental que els infants les aprenguin i reconeguin. Celebrar festes com l'Alei-alei els permet conèixer millor els seus orígens, els costums que els envolten i la societat en la qual viuen. També els acosta més a la història personal, familiar i cultural de la societat gabellina, i els ajuda en el seu desenvolupament psíquic i emocional. És una peça que els permetrà construir una identitat personal consolidada i fonamentada en el futur. Res no ens va alegrar més que veure mares magrebines, amb el mocador pel cap, participant en l'Alei-alei. 
A la plaça de l'Orient els més petits encenen les seves faies per iniciar el recorregut més curt.
Rotlana a la plaça de l'Orient
Bots....farem un article a part, de tantes que en tenim, aquí, com al vídeo, sols una petita mostra.
El ball obert, amb l'agrupació Castell de Capdepera, començà amb força i no decaigué de tota la vetllada. En acabar uns sonadors de Sant Llorenç, membres del grup Tot anirà bé, els rellevaren.
La premsa....
A continuació teniu el vídeo que nosaltres hem fet i la retransmissió en directe que va ver IB3 en el programa CINC DIES:
Tal volta, la nostra implicació en aquesta festa, no ens faci ser gaire objectius. Certament, nosaltres gaudim molt de la festa. Disculpau si en qualque moment exageram la crònica.
Quan començarem l'any 2018 vora l'Obreria de l’Esperança i l’Associació empresarial gabellina era un repte. Pocs confiaven amb nosaltres. Ara, sols podem agrair la implicació i col·laboració de les escoles, mestres, associacions de famílies d'alumnes, Església, Protecció Civil, Ajuntament i tots els qui són a plaça. Gràcies, moltes gràcies!!!!
Si voleu aprofundir en el coneixement de la festa Cap Vermell ha fet aquest dossier:
