Documentació Gabellina i Oriental (47)

Per a Pere Orpí, que creu en la poesia i en el combat.

Reconec que aquesta secció de Documentació Gabellina i Oriental ha estat abandonada una bona temporada. La vida i el temps (i les ganes) donen pel que donen i no podem arribar per tot. Però fa estona que volia redescobrir als gabellins un personatge singular que va passar per Capdepera i hi va fer de mestre. El seu nom és Francesc de Riart i Mitjavila, nascut a Barcelona el 1893; en desconeixem la data de la seva mort, però tot sembla indicar que va ser a començaments dels anys setanta del segle passat.

Sospit que va arribar a Capdepera degut a un procés de depuració que, després de la Guerra Civil, va eixermar tota l’Escola republicana i, amb més motiu encara, a la catalana. Perquè de Riart s’inscrivia dins aquest corrent pedagògic que, amb totes les seves mancances, evidentment, tractava de posar els nins en el centre de la vida escolar. Ho sabem perquè ja el 28 d’octubre de 1914, al diari La Almudaina, va publicar un article titulat «Un método aplicable» on defensa i explica la pedagogia Montessori, i més tard encara, el 1932, publica al Butlletí dels Mestres una assaig titulat «L’autonomia dels escolars», contestant una enquesta de la revista, en la qual participaren altres mestres.

Tot això, com deia, li va valer un expedient de depuració dels mestres (Expedientes de depuración de maestros nacionales [Ministerio de Educación Nacional, Archivo General de la Administración]. Signatura: 32/12391 | Barcelona (Barcelona) | Depuración (1939-1942). Notas: Contiene cuaderno de pedagogía), i és quan compareix per Capdepera en condició de depurat i desterrat... de derrotat que va continuar el combat amb la poesia.

D’aquesta estada a Capdepera en queden alguns poemes que editarà més tard, i també el testimoni de Pere Orpí, que el va conèixer en aquell temps i ens deixa publicar alguns dels seus records de la influència que va exercir en la seva vida poètica.

Per altra banda, cosa que em toca personalment, va ser traductor del gran poeta alemany Heinrich Heine, que tant he citat en les meves Infra-Cròniques alemanyes. Ho va fer amb un llibre editat el 1968, encara que les versions estan fetes abans de la guerra. Aquestes versions són les més completes fetes fins llavors, encara que Apel·les Mestres havia publicat la versió catalana d’Intermezzo líric a finals dels segle XIX i també altres poemes solts. No cal dir, que aquestes versions heineianes estan fetes amb mètrica i rima, tècnica que de Riart dominava abastament, com demostra tant en els seus poemes com en les versions de Sonets a Laura de Petrarca, i de molts altres poetes universals.

El cas de de Riart ens serveix per mostrar i demostrar la pesada càrrega que hem hagut de suportar els catalans, siguem gabellins o ampurdanesus, la pesada càrrega d’aguantar un colonialisme estrident per part d’un Regne d’Espanya, intolerant, supremacista, etnocida i gens permissiu amb l’esperit català que ens acompanya des de fa més de mil anys.

Perquè Francesc de Riart forma part d’una més de les generacions que han [hem] vist eixermada la seva / nostra vida. Riart com a mestre, com a poeta i com a català, va veure la seva vida sotmesa a un xantatge insuportable per part d’una ideologia que encara ens dona mala vida com a catalans que som i que no du camí d’aturar-se.

Només ens queda l’energia i l’esperança. I per això encara som aquí. Aquí hi són els poemes, i també hi és el mètode Montessori que, amb tots els seus defectes, va aportar una mica de llum a la misèria escolar del segle XX.

Capdepera, desembre 2024

* * *

[Clicant sobre la imatge es pot descarregar el PDF]

Nota sobre aquesta publicació digital

En aquesta publicació digital que vos podeu descarregar clicant sobre la imatge, hi trobareu, a més del text que acabau de llegir, El següent:

• Els records de Pere Orpí en què ens parla de Francesc de Riart, «don Franciscu».
• Els poemes que de Riart va dedicar eminentment als paisatges de Capdepera i Cala Rajada. Són un pròleg i onze poemes publicats en dos llibres diferents: Versions poètiques de Mallorca i Poesia als 4 Vents.
• L’article «Un método aplicable», publicat al diari La Almudaina el 28 d’octubre de 1914, on explica algunes qüestions pràctiques del sistema Montessori.
• Un petit assaig, que també és la resposta a una enquesta del Butlletí dels Mestres publicat el març de 1932 sota el títol genèric de «L’Autonomia dels Escolars». La revista, iniciada el 1922, suspesa per la Dictadura de Primo, com moltes altres coses catalanes, es reprengué entre el 1931 i el 1938. El seu director va ser Alexandre Galí i, entre molts altres, també hi va col·laborar la mateixa Montessori.La bibliografia de de Riart, tant la publicada com la inèdita.

PD
Equivocacions meves amb les imatges, han fet que hagi hagut de publicar un altre PDF. Perdonau les molèsties.