"Fa molts d'anys, a Capdepera,
el dissabte de Nadal
els al·lots feien gran festa
pels carrers, amunt i avall."
Amb aquests versos comença l'Auca de l'Alei-alei que vaig compondre fa un parell d'anys, amb ocasió d'haver recuperat aquest joc festiu, que celebràvem amb entusiasme fa molts d'anys, quan els més vells del poble teníem la vostra edat.
L'Alei-alei i els foguerons del vespre de les matances eren una oportunitat permesa de jugar obertament amb foc, cosa que tant agrada als al·lots de tot el món i de totes les èpoques.
Ens trobam a les portes del Castell, el lloc més emblemàtic i entranyable del nostre poble, des d'on es pot contemplar el nucli urbà, el bell paisatge que l'enrevolta i la llum de la sortida i la posta del sol.
Avui hem pujat aquí per renovar aquesta tradició que hem heretat dels nostres padrins i repadrins. El trànsit progressiu dels carrers i el progrés materialista l'havien interromput, però sortosament l'hem tornat recuperar, com un tresor que val la pena transmetre a les generacions que vendran després.
No sabem quan començà l'Alei-alei, però sempre l'hem vist lligat a Capdepera i a la festa nadalenca. Per això avui ens hem reunit davant el Castell, origen i batec del nostre poble, en un dia tan senyalat com és la festa de la Mare de Déu de l'Esperança, que una setmana abans de Nadal ens acosta al naixement de Jesús.
Està en les nostres mans conservar i transmetre la tradició de l'Alei-alei, tan arrelada a Capdepera i que no podem trobar a cap altre poble de Mallorca ni de les altres illes balears. És tot un orgull poder mantenir aqueixa festa hivernenca que té el foc com a protagonista.
Amb alegria jovenívola, i amb els manats de faies encesos en les mans, trescarem els carrers del barri antic cantant la cançó tradicional i alçant les faies com un trofeu estimat i juganer.
En arribar a la plaça de l'Orient, amb les faies que restin farem créixer un foc festiu, que els més valents i coratjosos podran botar sense por.
Seguidament, el ball obert i un tassó de xocolata acabaran d'arrodonir la festa. I que sigui per molts d'anys!
Au, idò, comencem:
Alei-alei!
Penjant amb un cabell,
anit, anit
un gall farcit.
Demà, demà
el mos hem de menjar,
passat demà
el mos hem d'acabar!...
Pere Orpí Ferrer
L'Esperança 2024
