La llum de les faies de l'Alei-alei anuncia el final de la foscor. El dia creix. El sol invicte guanya a les tenebres. I els infants, pares i padrins de Capdepera, depositaris d’una tradició ancestral, ho anuncien pels carrers cantant la cançoneta:

«Alei, alei,
penjant amb un cabell.
Anit, anit,
un gall farcit.
Demà, demà,
el mos hem de menjar.
I passat demà,
el mos hem de acabar”.
 

Des que l’any 2018 recuperarem aquesta festa ens hem adonat del ric patrimoni que posseíem i que hem de servar. Un any més les fotografies són prou eloqüents de les emocions que mostren els infants, i no tan infants, faies en mà i que aquí deixam constància amb belles panoràmiques. 

Tal volta sia la implicació que Cap Vermell ha tengut en aquesta festa des dels seus inicis vora l'obreria de l’Esperança i l’Associació empresarial gabellina que no ens faci ser gaire objectius. Certament, nosaltres gaudim molt de la festa.

Ha estat una feina gegantina encapçalada per Joana Colom i Pere Orpí i un seguici de gent entusiasta que ens hem emocionat també veient la cara dels padrins que recorden, ulls humits, quan eren petits i que no pensaven mai que ho tornarien a veure.


Però anem a pams perquè enguany la festa ha estat grossa.



Per començar dir que la fer coincidir la festa de l’Alei-alei el dia de l’Esperança ha estat un encert ja que ens ha donat entitat pròpia i definitiva. Enguany, en dilluns, la convocatòria ha estat un èxit. Els 120 manats de faies que feren s'exhauriren i els pocs que arribaren a darrera hora ja no en trobaren.
 


La festa comença puntual a les 17h a la plaça de l’Orient amb unes precioses contarelles que Lina Terrassa, Bàrbara Femenias i M. Antònia Gomis interpretaren sota el títol “Llegendes de Capdepera contades, cantades i tocades" i que recollien la tradició de l’alei-alei i nadalejavem amb les nadales.



A continuació, Suso Rexach cantà Aquesta terra. Una cançó del disc Immersions que enguany compleix 25 anys, que s’ha convertit en un himne de Capdepera i que continua més vigent que mai.
La cançó, participativa, deixà un regust a poc i, a petició dels assistents, en cantà una altra: Gira la vida.
 

I abans de partir cap al Castell els nins que ja han fet l’alei-alei altres anys pujaren a l’escenari per cantar per primera vegada la cançoneta de l’Alei-alei.



Un apunt de la cançó: Quan fa menció al gall farcit hem d’apuntar, com be diu Felip Munar, que «el gall de Nadal té un caràcter simbòlic i sacrificial: és l’au solar per excel·lència, saluda el Sol amb el seu cant abans i tot que despunti l’aurora. En totes les cultures del món ell gall té aquesta representativitat solar: el seu cant ens du l’alegria, perquè manifesta que el Sol i la Vida triomfen de les tenebres de la Mort. Antigament, als Pirineus, en la celebració solsticial se sacrificava un gall; actualment, la missa del Gall no és sinó la versió litúrgica cristiana d’aquella ancestral celebració».


I arriba el moment d’agafar la faia i pujar al Castell, sobretot els més grans, tot i que també n’hi havia de petits. Sortim del Castell veient l’horitzó rogent de la posta de sol i així feim la volta més llarga. També n’hi ha que esperen abaix, al carrer Centre on hi ha un altra foc.



Enguany situarem un tercer foc a la plaça Vella per si alguna faia s’apagava poder tornar-la a encendre.
Poc abans de les 6, quan tot ja es fosc, s'apagaren les lluminàries artificials dels carrers del casc antic del poble i començà l'encesa de faies.
 
Com sempre, amb l’ordre que dona seguretat, distància i solemnitat a la festa i allargà el cercavila.

Hi ha ganes de festa, de novetat, de poder jugar amb el foc, de portar-ho personalment amb els pares a la vora. 

A les cares, de petits i grans es podia veure la il·lusió de portar el foc amb el temor del si de cas...Un bell espectacle que hem pogut captar amb les fotos que teniu a continuació.

La festa és tan senzilla com intensa, recorda quan el dissabte de Nadal, entrada de fosca, els padrins feien uns focs en mig dels carrers i els nins i nines podien jugar amb foc. Una festa d'arrels precristianes que coincideix amb el solstici d'hivern i que celebra que el dia ja comença allargar-se i que la claror s'imposa a la fosca.



Jugar amb foc o aigua és un dels reptes i plaers de qualsevol infant. Córrer amb un manat de faies enceses cantant l'Alei-alei és una festa infantil única a les Illes. És una festa que té grans semblances i una relació intensa amb altres festes o celebracions de la Mediterrània; en concret, amb la festa de la Fia-faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola (declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco) i de les aixames de Xixona (Alacant).



És l’única festa que celebra el solstici d’hivern amb foc i amb uns rituals i característiques molt definides a Mallorca. És evident que té unes arrels precristianes (paganes) que s’han imbricat al llarg del temps en la tradició cristiana de les festes de Nadal. El mateix nom, alei-alei, és una contracció de la paraula al·leluia.

A més, té una característica molt especial que l’embranca encara més, si cap, dins del cicle festiu de Nadal (solstici d’hivern) el protagonisme dels infants. I, d’aquesta manera, es fa partícep de la comunitat als més petits deixant-los portar faies amb foc. Un element perillós i que omple d’autoestima als més petits.
 

Les cares dels infants ho diuen tot!

 .

 La baixada de les escales del Castell cap al Pla den Cosset fou espectacular. Semblava un rosari de llums que il·luminaven tot el carrer.
 

El grup de jovençans gaudí i mostrà el domini de les faies i del foc.

Els pares sempre atents a les faies que portaven els seus fills.

 


El ritual acaba llançant el resta de faia al foc i envoltant-lo en una rotllana i tornar a cantar l'Alei-alei. Hi havia tanta gent que era difícil arribar al centre. L’ajuda de protecció civil en aquest punt fou imprescindible i d’agrair.
 

A continuació, sols per als més valents, botar el foc. Tot un repte!



Aquest apartat us oferiem un extens reportatge de magnífiques fotografies de Toni Alzina en un altre article.



I per acabar, un ball obert d’allò més vitenc amb els Aires Gabellins, Castell de Capdepera i Sonadors de jotes i mateixes confitaren la festa.
 






La festa ha tengut un gran ressò en els mitjans de comunicació de l'illa que reconeixen la seva singularitat. El programa 5 dies d'IB3 va fer diverses connexions en directe.

Ha estat una nit màgica.
 

Hi haurà altres cròniques i molts detalls per polir. L'organització, contenta i emocionada, ja parla de l'any que ve. Enhorabona i gràcies per aquests moments que són regal de vida, d'identitat i de bellesa.
 



Gaudiu amb les fotos i marcau a l'agenda la data de l'any que ve.
 

Val a dir que enguany hem comtat amb la col·laboració de Francisca López que ha enregistrat espectaculars imatges amb un dron. A ella i a l'empresa Mars Intelligence la seva col·laboració. Els videos, una vegada editats els publicarem en aquestes pàgines. 


També agrair el suport de Protecció civil i l'Ajuntament de Capdepera i de tots els participants.

De la magnífica xerrada del dimarts ja en parlarem en altres articles.