"...una festa de tots els gabellins, siguin quines siguin les seves creences, perquè aquests símbols ens agermanen a tots. Una festa que ens ha d'ajudar a aprofundir la cultura i cercar les nostres arrels."


Joana Colom

Enguany recuperam l'alei, alei, una tradició única a Mallorca que els gabellins conservàvem tot i que no n'érem conscients, una festa d'arrels precristianes carregada de simbolismes i que ens agermana amb les falles dels Pirineus.

El dissabte de Nadal horabaixa, Capdepera s'omplia de nins i nines corrent pel poble amb un manat de faies enceses, i petits foguerons per a encendre-les  i deixar-hi les restes quan s'acabava i no es podia dur amb les mans.

Enguany, dia 16 de desembre, en sortir de la novena encendrem un foc a la plaça Vella i cantarem l'alei, alei. I els nins i nines, amb el manat de faies encès partiran cap a l'escala del Castell per a baixar fins a la plaça de l'Orient.

Allà hi haurà un foc per poder deixar els cremallons i poder botar.

Abans de tot això, el mateix diumenge dematí, a les 11, en el mercadet de Nadal, tendrem un taller de faies per a nins i nines, per a fer els manats.

La celebració de Nadal, igual que totes les altres festes del calendari litúrgic cristià, tenen el seu origen en les festes grecorromanes i aquestes en les dels imperis agraris.

Al voltant de dia 21 és el solstici d'hivern, que és el dia més curt de l'any.

Des de sempre s'han realitzat ritus de foc, fogueres i torxes per tal de cridar el sol per a intentar perllongar la llum del dia i fer que el sol es mantengui més temps amb nosaltres. L'alei alei és hereu d'aquest ritus.

El 25 de desembre és la data marcada pel calendari gregorià per a assenyalar el naixement del Fill de Déu.

El 18 de Desembre se celebra l'Esperança, que es la Mare de Déu embarassada, a punt de tenir el fill. És el preNadal. És l'Esperança... Lluny ja de l'estiu, buides de turistes i d’immigrants temporals, per les nostres contrades sols queden els nadius i els afincats al nostre poble. És un temps ideal per a fer la nostra festa.



L'Esperança és un sentiment arrelat dins el cor dels gabellins de tota la vida, un sentiment que tenim el deure de transmetre als nostres fills i nets. Si pensam que les nostres arrels romanen ancorades dins les murades del Castell on vàrem néixer com a comunitat o com a poble, si pensam en el Castell com a font i com a mare de la nostra identitat, entendrem per què l'Esperança i el Castell són els nostres símbols i que bé es mereixen una festa de tots els gabellins, siguin quines siguin les seves creences, perquè aquests símbols ens agermanen a tots. Una festa que ens ha d'ajudar a aprofundir la cultura i cercar les nostres arrels.

Potser recuperar l'alei alei sigui una primera passa per a aprofundir la cultura i cercar les nostres arrels, per a fer-nos sentir més poble i per a estar tots mes units

Una primera passa per a fer de l'Esperança i el Castell la gran festa de tots els gabellins.


Joana Colom