Mossèn Alcover empra aquesta expressió a les Contarelles i a les Rondalles.

També Federica Mistral al poemari "Mireia" empra aquesta expressió.










Mossèn Alcover, l'homenot de la nostra llengua, d'aquells que com a les rodalles "cada 500 anys en neix un, i normalment no sura";l'any 18885, quan tenia 23 anys, va escriure les "Contarelles" d'’En Jordi des Recó, tretze narracions que apleguen tants quadres de costums mallorquins. I a la contarella ES PUBIL D'ETS OSSOS fa us d'aquesta expressió en dues ocasions molt seguides:










Ja a les Rondalles, a S'ESTUDIANT DE LA COVA DE SALAMANCA torna a emprar aquesta expressió:





Finalment, a L´AMO DE SO NA MOIXA, del Tom II, també l'utilitza, perquè així li degueren contar:
 
"AIXÒ era un Amo de So-Na-Moixa, de s’any de sa neu, criat dinsses erasses, i que menjava faió per llarc. Qualsevol li poría donar entenent que ets ases volaven, i que la Mare de Deu havía nom Juana.
Sa madona havía de dur es calçons, i s’havía de cuidar de tot.
Un diumenge dematí que ella s’en anava a la vila per feines (ell no hi poría anar perque ets al·lots li corríen derrera i li cridaven alei), li digué:
—Mira! has de pensar aixecar sa lloca que tenim posada dins sa botiga. No sia cosa que t’en descuidis, i que s’animalet haja de fer un dejuni mascle, sensa tenir-ne cap obligació.
—Bé, bé, no tengues ansia, respongué es betzol...."


De les Contarelles no diu qui les hi contà. Respecte de la rondalla S'ESTUDIANT DE LA COVA DE SALAMANCA li contaren diverses persones de Son Servera i Sant Llorenç. La rondalla L´AMO DE SO NA MOIXA, li contá sa mare (al cel sia ella i tots los morts -com ell mateix diu-)

També hem trobat l'expressió Alei a "Mireia", un poemari de Federica Mistral




Sembla que l'expressió te en la mojor part dels casos un to de burla.