Fa molts d'anys que partiren de Capdepera, però la seva petjada fou forta i significativa. Tal volta en consonància amb els temps que compartírem, però ens mostraren que una altra societat i una altra manera de viure era possible. Formaren part d'una generació de capellans que visibilitzaren l'aggiornamento que postulà el Concili Vaticà II. Eren dels que s'arromangaven. I passats els vuitanta encara ho són. Mantenen aquesta actitud i han deixat empremta per on es vulgui que haguin passat. Per a ells, el compromís és més que una paraula. De fet, de no ser així no serien ells.
El llistat de mèrits que allà es glosaren van des de la mateixa creació de la revista Cap Vermell a l'equip de bàsquet passant per les acampades, excursions,...conèixer la terra i estimar-la així com tot aquell que tenguis a la vora. Saber escoltar. Aquesta és l'actitud.
Els seus mèrits amb Capdepera encara són vigents i per això ens feia especial il·lusió lliurar-los el premi Cap Vermell honorífic. Perquè simbolitzen plenament allò que amb aquests premis volem posar en valor: el treball desinteressat a favor del nostre poble i la contribució a fer, de la nostra, una societat més noble, més culta i més acollidora.
Jaume Fuster glosà els mèrits detalladament tot i que Maria Vives ja havia descrit la seva biografia a la presentació dels llibres. Paco Galián i Xisco Campins foren els encarregats de lliurar-lis en guardó fet, com sempre, pel taller de mestres orfebres d'Art en joies.
De la presentació dels llibres ja en parlam en un altre article.
Fou un acte senzill. Molt emotiu i on es desfermaren les emocions. Ells no en sabien res del premi. Fou una sorpresa.
Ben merescuda. Enhorabona i gràcies!!!
