"...ara us diré el motiu d’haver escrit això: amb aquest arrodoniré els 725 treballs que, al llarg de 25 anys, he lliurat a Cap Vermell. Una vegada més, moltes gràcies per haver-los acollit, amics d’aquesta revista de 40 anys d’edat".
Quan un ja ha iniciat l’etapa de la tercera edat, és a dir, que ja està jubilat, immers de ple dintre el col·lectiu de la gent gran, se n’adona que disposa de tot el temps del món per fer coses, malgrat que en realitat no sigui ben bé així.
Si per entretenir-se i no donar pas a l’avorriment, un entra en una nova dinàmica d’activitat que pot ser, per exemple, cuidar un jardí, entrecavar solcs, fer voreres o cuidar del arbres fruiters, pot arribar a estar ben ocupat.
Mudar el llapis, la ploma o el teclat de l’ordinador, estris que han suposat la teva vida laboral abans dels 65 “tacos”, pel càvec, la rampaina o l’arada amb orelles propicia que, en lloc de fer-te mal a l’espatlla per la deficient positura d’assegut davant l’escriptori, comparegui la ciàtica, el romàtic i el pinçament d’ossos… Ai, Senyor!
I el comportívol lector es demanarà: __I, ara, aquest, per on surt? Al lector jove li sonarà a música celestial tot això, el mateix que passa amb molt de jovent que creu que la pandèmia no va amb ells, sinó amb qui ja han topat amb la senectut, com jo mateix, malgrat que vengui coster amunt haver-ho de reconèixer…
Idò, li diré al lector jove que en haver traspassat el jubileu arriba la serenor i la temperància; el nirvis i l’estrès desapareixen per art d’encantament, a no ser circumstàncies que vagin a la inversa. Ara, això sí, la tranquil·litat és pràcticament absoluta, especialment al mig del ras, a fora vila -- Qui m’ho havia de dir! –Escoltant els aucellons i respirant els efluvis de la verdesca que m’enrevolta…
Bé, crec ja que he omplit una part del foli amb bajanades. Emperò, ara us diré el motiu d’haver escrit això: amb aquest arrodoniré els 725 treballs que, al llarg de 25 anys, he lliurat a Cap Vermell. Una vegada més, moltes gràcies per haver-los acollit, amics d’aquesta revista de 40 anys d’edat.
.
Quan, acabat de complir el servei militar, quasi als 20 anys, vaig iniciar la tasca als diaris illencs (Revista Cort, Diario de Mallorca, Última Hora), el meu progenitor m’aconsellà que estaria bé que enumeràs cada article, crònica o reportatge que sortís publicat i que portàs la meva signatura; i així ho vaig fer. Un bagatge que tinc guardat al meu arxiu que, per a mi, és com un tresor. Idò, això és el que també he fet amb tot el que m’ha publicat Cap Vermell: enumerar-ho! I, en una de les mancances de la meva nova activitat de terrassà aficionat que us explicava, vaig repassar tot el contingut de les meves redaccions en deficient català ( afortunadament apaigavades pels correctors lingüístics d’aquesta Casa: moltes gràcies, companys!!) i el compte ha quadrat amb 724, que era el nombre que tenia assignat com el darrer de la carandella, “salvo error u omisión “, com deien els matemàtics.
I a mena d’inventari personal ho he volgut incloure, ara i aquí:
231.. Capítols de “Girant l’ullada cap enrere”
135.. Capítols de “Gent nostra d’abans i d’ara”
128.. Miscel·lània d’articles i col.laboracions indistintes
60.. Articles de la història de “Ca Nostra” (3ª Edat) Capdepera
54.. Articles de la història de “Sol Naixent” (3ª Edat) Cala Rajada
40.. Narracions de “Fent Memòria”
31.. Capítols serial “Sa Camiona “, conjuntament amb Antoni Coix
25.. Capítols de la història del Convent de Franciscanes de Capdepera
21.. Narracions “Contadors d’històries” conjuntament amb Toni Coix
Dispensau la immodèstia, benvolguts lectors i també Cap Vermell , per haver-me pres aquesta llicència com si d’un “currículum” es tractàs. És evident que, a aquestes alçades de la pel.ícula de la meva vida d’escrivent, que no d’escriptor, ja no cal fer cap mèrit.
Felicitacions, una vegada més, per l’efemèride dels 40 anys. Bon Nadal i millor any Nou per a tots!!.
Bartomeu Melis “Meyme”
