La creació de l'escola com a servei nacional, és a dir, el naixement d'una escola destinada a atendre tots els infants ve de la revolució francesa de 1789. Els revolucionaris, després de conquerir el poder de la nació, necessitaven instruir la ciutadania en els valors republicans que apuntalaven el nou règim polític. Actualment els lligams entre Educació i Política es mantenen; tots els partits polítics importants tenen la seva proposta educativa que convertiran en llei quan arribin al poder.

Els professionals de l'Educació treballen per mantenir la seva tasca allunyada de la política, minimitzant les interferències. Un dels grans valors de les Associacions de pares i mares  d'alumnes és el treball conjunt en tot allò que beneficia l'educació dels fills, deixant a un costat les motivacions polítiques. L'educació és una eina de transformació social i una inversió de futur de la qual volem que en surtin beneficiats els fills.

La primera vegada que la legislació espanyola deixà intervenir els pares en l'educació dels fills fou durant la II República. Una de les primeres mesures del govern provisional republicà fou l'aprovació del decret de 9 de juny de 1931, segons el qual abans de començar el nou curs en el mes de setembre s'havien d'haver constituït les Juntes Escolars. En la composició de dit organisme ja s'intueix la modernitat del projecte educatiu: un mestre i una mestra, un pare i una mare, un regidor i el metge del poble. La incorporació per llei de la dona a un organisme públic i acceptar la representació paritària entre home i dona són trets propis d'una avançada cultura política. Cal afegir que tanta modernitat no va tenir bona acollida a Capdepera. A la reunió convocada per escollir democràticament els pares que havien de representar-los foren elegits dos socialistes, cosa que no va caure bé a la batlia que era conservadora i ben aviat trobà la manera de fer encallar aquella Junta Escolar..

El franquisme va esborrar tota aquella modernitat.  
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                     
No fou fins a l'any 1970, amb l'aprovació de la Llei General d'Educació, quan es remogueren els fonaments educatius del país. El franquisme, incapaç de controlar el desenvolupament polític que reclamava el país, inicià el camí cap a la transició democràtica.

L'any 1971 s'inaugurava l'escola de S'Alzinar que acollia tots els nins i nines de Capdepera i Cala Rajada. La data senyala el final de l'ensenyança franquista a Capdepera, de la segregació escolar per sexes i l'inici un procés de renovació i canvis constants en l'educació.

Els avanços en educació són lents. Allò que normalment surt publicat a la  premsa és la part cridanera, les desavinences entre les reclamacions socials i el poder i molts anuncis de nous projectes, obres de millora i ampliació de centres. El treball constant de molts pares i educadors va penetrant dins la societat però sovint passa desapercebut.

Una vegada assentats els socialistes en el poder de la nació aprovaren la seva llei, la LOGSE, era l'any 1990. El projecte educatiu acollia la participació de pares, mares i alumnes en el Consell Escolar de cada centre, cosa que estimulà la creació de les associacions de pares. Fonamentar una societat democràtica exigeix temps perquè els canvis polítics s'han de traduir en propostes educatives, econòmiques i socials que han d'arrelar dins la societat.

Un esdeveniment polític importantíssim fou l'aprovació a l'any 1983 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears; per primera vegada aconseguíem competències en educació, cosa que repercutí molt favorablement en l'ensenyança. Molts educadors descobrirem la cultura pròpia i ens abocarem a estudiar-la i divulgar-la.

Llavors hi havia molta pressa en tot; l'economia anava desbocada i les infraestructures s'apedaçaven com podíem. En el mes de març de 1985 s'inaugurava l'escola de S'Auba, després de vuit anys d'atendre les necessitats educatives de Cala Rajada de manera provisional. Aquell mateix any l'Ajuntament creava el Servei d'Orientació Educativa.

En el mes de setembre de 1997 s'inaugurava l'institut, oferint els dos cicles de Secundària de dos cursos cadascun. El setembre del 2007 l'IES Capdepera ja impartia el batxillerat i arribava als 450 alumnes.

Finalment a l'any 2010 obria les seves aules l'escoleta municipal Es Ferreret per atendre una necessitat educativa i social.

Cada associació de pares i mares és un món; actuen depenent de les pròpies forces i disponibilitat econòmica; amb una quota mínima que paguen els socis, és a dir, la gran majoria de pares, ofereixen una diversitat de cursos i activitats que complementen allò que aporten altres organismes educatius locals. Cal destacar aquesta tasca de complementarietat perquè és orientativa d'allò que els pares desitgen i entenen que hauria de ser la tasca educativa.

Dins el camp educatiu Cap Vermell té una reclamació pendent. A l'any 1996 realitzàrem una campanya de recollida de signatures per recolzar la petició a l'Ajuntament de què l'institut honoràs el mestratge d'Antoni Flaquer Reynés Solleric. Avui la recuperam perquè creim que cal recordar aquells que s'avançaren al seu temps i ensenyaren a casa seva matèries que la societat reclamava. L'esforç i la intel·ligència invertides en educació mereix el nostre reconeixement.

L'ensenyança ha de servir a la societat a la qual pertany; no es pot desentendre de les seves necessitats i de la realitat que l'envolta. De cada vegada l'educació té més contingut social; ha d'atendre la integració dels nouvinguts, ha de donar resposta a tots aquells que pateixen per ser un més de la nostra societat; ha de servir per donar cabuda als fills d'aquells que necessiten treballar o tenen dificultats per anar endavant. Actualment els pares aspiren a què els fills tenguin prou formació, autonomia i suport perquè arribat el moment d'independitzar-se, de fer la seva vida puguin fer-ho amb garanties d'èxit, confiant en les seves capacitats i preparats per lluitar per allò que volen i desitgen que sigui el seu futur. 

Any rere any el fet educatiu guanya en importància i complexitat; de cada vegada hi ha més gent compromesa i organismes que desenvolupen una tasca docent en diferents activitats: educació, esport, música, esplai, atletisme, ensenyança d'idiomes, etc... Coordinar-se amb tota aquesta oferta educativa és una tasca que sovint recau en les associacions de pares i mares.

Entre les activitats que organitzen els pares de les escoles de primària de S'Alzinar i de S'Auba hi ha  l'escola matinera i l'escola d'estiu durant els mesos de juliol i agost. També és remarcable el programa de reutilització de llibres de text, cosa que estalvia despeses als pares i fa els alumnes més curosos amb el material escolar. El nombre d'activitats i cursos que han promogut els pares en aquestes darreres dècades és extens: reforç escolar, escacs, ball, psicomotricitat, informàtica, jocs en català i en anglès, la creació d'espais de joc pels infants, etc...

Aquest activisme de les associacions de pares i mares, sostingut en el temps i desenvolupat amb generositat a favor de l'educació de tots els infants, vos fa mereixedors del Premi Cap Vermell 2020. Enhorabona.