Al contrari del que passa a la ciutat, a un poble com Capdepera encara podem dir allò de que "tots ens coneixem". Aquesta és la sensació que tenc a l'hora de lloar el compromís de ciutadenia aportat durant tants d'anys per Magdalena, Catalina, Joana i Bel.

Primerament, vull recordar que les seves famílies, com moltes altres, es formaren enllaçant amb vincles matrimonials persones de diferent lloc de procedència i que passaren a residir a Capdepera a la segona meitat del segle XIX.

En aquest sentit, na Magdalena és la més gabellina ja què únicament el seu padrí matern, en Francesc Vaquer, era de fora poble, concretament d'Artà.

Els avatpassats del pare de na Catalina, la nissaga dels Moyà, procedien d'Artà i, anteriorment, de Binissalem. De professió eren picadors de pedra, un ofici ben humil. S'establiren a Capdepera entorn a l'any 1860; vengueren per treballar en la construcció del far. Dit edifici, fonamental per assegurar el trànsit
marítim, no es podia bastir amb marès, un material fàcilment erosionable per les fortes ventades i la corrossiva acció de la sal marina, un tipus de pedra molt emprada a Capdepera per la seva abundància i perquè es pot obrar amb facilitat. El far s'havia d'edificar amb pedra calissa i com que aquí no la sabíem obrar vengueren picadors de fora poble, amb la particularitat que en Moya es quedà a viure al poble; el renom fareta recorda aquest origen relacionat amb el far.

En el cas de na Joana la mescladissa és sorprenent; el llinatge Colom segurament procedeix de Felanitx; els Brunet i Servera venien de Son Servera; Homar de Valldemossa i també apareix un López.

Els avantpassats de na Bel ens remeten a poblacions com Artà (Tous, Blanes i Carrió) i a Palma (Tolosa i Moner).

Si ens fixam en el caire professional dels pares, la diversitat també hi és present. El pare de Catalina era jornaler havent treballat principalment a maresseres; el de na Magdalena era pagés i la mare fou la primera modista del poble, una dona que volia tenir vida pròpia i pensament modern; els pares de na Joana també procedien de la pagesia i el de na Bel fou metge de Capdepera, descendia d'una il·lustre família de comerciants locals, els avantpassats de la mare havien treballat en el món de l'empresa i la banca.

Des del punt de vista professional i ideològic de les protagonistes de la vetlada la diversitat també és notable. Magdalena i Catalina s'han mantingut fidels a la ideologia dels pares, reivindicant la seva memòria; ambdues formen part del col·lectiu Memòria de Mallorca i han treballat en activitats polítiques; Catalina ha estat la primera dona regidora de Capdepera i Magdalena també ha format part de candidatures electorals municipalistes a Ciutat.

Joana és un altre exemple d'autosuperació personal: glosadora, animadora cultural i promotora de projectes locals com l'Obra Cultural Balear o la Confraria de la Verge de l'Esperança.

Na Bel ha desenvolupat una llarga carrera docent i d'investigació en el camp de la Història; ha tingut un paper decissiu en les Jornades d'Estudis Locals.

El fil de la continuïtat generacional, tan visible en un poble, el tenim present en aquestes quatre dones que tan bé representen la dona gabellina més moderna i participativa.

El cop d'Estat provocat per la sublevació d'una part de l'exèrcit nacional el 18 de juliol de 1936 va rompre la normal convivència dins i entre els pobles de la nació, provocant una persecució i repressió mai vista ni patida. Les famílies de Magdalena i Catalina, nades durant la II República i filles de socialistes, foren cruelment perseguides. Joana i Bel nasqueren durant la Guerra Civil. Tot i haver-hi entre elles pocs anys de diferència pertanyen a diferents generacions perquè la guerra ho va capgirar tot.

He remarcat aquest fet per oportú i alliçonador. Avui en dia uns ridículs polítics furguen dins velles ferides nacionals de caire territorial i cultural. Saben que la crispació els afavoreix electoralment i no tenen cap escrúpol en tensionar la ciutadania.

Aquests dirigents haurien de saber que la societat contemporània, la nostra, està bastida sobre la diversitat de procedència, de cultura i d'ideologia i que allò que se'ls  demana és que ho gestionin amb respecte i generositat.

Magdalena, Catalina, Joana i Bel són, amb el seu tarannà, un bon exemple de respecte i generositat, superant els vells fantasmes polítics i culturals que tant de mal ens han fet.

Per tots aquests valors de ciutadania avui les volem homenatjar amb el premi Cap Vermell 2018. Enhorabona.