Allò més difícil, a l'hora de resumir el lliurament del Premi Cap Vermell, és no caure en els tòpics i en les reiteracions. I tampoc no és senzill contenir la nostra alegria, cada any, quan la festa arriba al clímax i percebem que tot ha anat prou bé. O veure el Teatre ple de gom a gom i comprovar com la nostra tasca és reconeguda per tanta gent. És així: el nostre guardó arribà un dia per a quedar-se i per a constituir-se en referència cultural i social, i aquí el tenim, setze anys després, ple de salut, com un tany esponerós.

En l'edició corresponent a 2015, com tots sabeu, la distinció ha recaigut en la persona de mestre Bartomeu Massanet “Carbó”, i el lliurament va tenir lloc el passat dissabte dia 5. Es pot objectar si aquest guardó ha arribat prest o tard, nosaltres pensam que ha arribat en un bon moment, perquè sempre és un bon moment per a reconèixer els mèrits de persones com mestre Tomeu, i perquè l'ordre cronològic amb què hem anat lliurant el premi no té cap relació amb la vàlua dels guardonats. De fet, consideram que totes aquelles persones i entitats que han estat reconegudes representen, sense excepció, els valors que volem posar en relleu: generositat, altruisme,   desinteressat en favor de la comunitat... És a dir, tot allò que mestre “Carbó” representa.

Una vegada més, la festa va ser un èxit, en tots els sentits. Perfectament mil·limetrada, va fluir sense entrebancs, conduïda amb absoluta solvència per Maria Vives i Joan Genovard, i va comptar amb la participació de la Rondalla, que el nostre homenatjat va ajudar a néixer i créixer a partir dels anys 50. Prop de vint antics membres d'aquesta agrupació, dirigits per Elionor Gómez-Quintero, obriren l'acte, mentre l'amo en Tomeu feia l'entrada al pati de butaques. Poc després arribaria un dels moments més emotius de la vetllada: la projecció de l'audiovisual que, dirigit i muntat per Suso Rexach, ens va aproximar a la biografia del guardonat, que ens parlà del músic i de l'home. Un treball, com sempre, ple de sensibilitat i bon gust.

La Rondalla va fer la seva segona intervenció per donar pas, com no, a la Banda de Música, una formació que ha arribat al present de què gaudim tots gràcies, en bona mesura, al treball constant, dilatat en el temps, de Bartomeu Massanet. I la Banda, dirigida per Miquel Gayà, li va regalar un tema per ell benvolgut: “Gabellins”, d'Enric Pastor, després del qual mestre Tomeu no va poder estar de posar-se dret per a encapçalar una sonora i llarguíssima ovació.

El nostre president, Josep Terrassa, va procedir a llegir la justificació del premi, que podeu llegir íntegrament en una altra entrada d'aquesta revista. I el nostre president es va lluir, amb un treball d'orfebre, sense passar per alt ni una de les dates, ni un dels fets significatius de la vida del premiat. Prengué la paraula, a continuació, en Marc Ferragut, nét de mestre Tomeu, qui es va referir al seu padrí des de “dedins”, i del qual n'elogià la perseverança, però també la permanent i total predisposició a transmetre els seus coneixements musicals i a empènyer el projecte de la Banda fins a l'extenuació.

En representació del batle, que no pogué assistir a l'acte per causes de força major, el regidor Pere Terrassa va lliurar el guardó a mestre Tomeu i va pronunciar unes paraules, d'elogi a la labor de “Cap Vermell”, en primer lloc, i a la persona del guardonat, tot seguit.

I quan ja crèiem que la vetllada havia posat a prova tota la nostra capacitat de resistència emocional, encara ens esperava la gran sorpresa final. En Miquel Gayà cedí la batuta a Bartomeu Massanet, aquest va pujar a l'estrada i, com si el temps hagués reculat un grapat d'anys, es posà a dirigir l'”Hime a Capdepera”, amb música del mateix Enric Pastor i lletra de Pere Orpí. La Banda ho brodà i l'ovació final va ser d'aquelles que fan època. Pensam que tots, sense excepció, havíem arribat al límit de les nostres forces.

Ja en el vestíbul del Teatre, molt més distesos, ho  brufàrem. Cava i la rebosteria fina de Can Vila ens ajudaren a relaxar la tensió i mestre Tomeu va rebre la felicitació personal de tots els assistents a l'acte. Era el colofó al Premi Cap Vermell 2016, un dels més emotius i lluïts que podem recordar.



A nosaltres sempre ens quedarà la satisfacció d'haver promogut un acte que va ser un èxit, però que, sobre tot, ens va permetre incorporar el nom de Bartomeu Massanet Nebot a la nostra llista de premiats. Amb el seu nom, el nostre premi dóna una passa més cap a l'excel·lència.

 



Altres imatges de la vetllada