" La veritat és que és molt agradable que et donin un premi per fer allò que t’agrada fer " Amics, amigues, autoritats, bon vespre a tots.
La veritat és que no puc dir massa coses, ja que no sé què vos he de contar que no sapigueu de noltros i, a més, amb el vídeo que ha fet en Suso, ho ha resumit a la perfecció.
Només diré lo que dirien cada una d’elles per separat: Gràcies a l’Associació Cultural Cap Vermell per atorgar-nos aquest premi i gràcies a tots els que mos vàreu votar considerant que el nostre esforç i la nostra tasca eren mereixedors d’aquest reconeixement. 
Ara, “ses madones de la llata” només som les que estam damunt l’escenari, (juntament amb en Tino, que mai mos ha deixat), que encara mos veim quasi cada dia a fer llata els capvespres, però quan vàrem començar érem moltes més. Una d’elles ja no és entre noltros (na Magdalena Blaia) i d’altres, per distints motius, han anat deixant de venir. Quasi totes avui són aquí, però per motius d’agilitat no han pujat a l’escenari. Jo les vull anomenar, perquè el premi també és per a elles. Són:
N’Antònia “Fumet”
N’Antònia “Vadora”
Na Bàrbara “Vergera”
Na Bàrbara “de Son Favar”
Na Bàrbara “Rigus”
Na Joana “Vadora”
Na Catalina “Llissa”
Na Catalina “Ferrera”
Na Catalina “Barona”
Na Maria “Putxa”
Na Maria “Murta”
Na Margalida “de s’Heretat”
La veritat és que és molt agradable que et donin un premi per fer allò que t’agrada fer. Si encara mos veim els capvespres noltros sis (i qualque vegada algú més) és perquè mos agrada estar en companya i fer lo que millor sabem fer, llata. I clar, xerram i passam el capvespre.
I xerrant, xerrant, (això mos va tan bé com fer llata) va sortir el tema de què faríem amb el premi.
Potser hàgim ajudat que aquesta tradició gabellina no es perdi, potser hem ajudat que encara hi hagi gent jove a qui li agrada i segueix, i potser hem donat a conèixer Capdepera mitjançant l’obra de pauma.
Però també sabem que l’obra de pauma a Capdepera no és patrimoni d’unes poques dones d’empenta, sinó de tot un poble que va viure moltes generacions lligat a aquesta feina.
Per això, si no se mos ha de mal interpretar, ja que estam molt contentes pel premi rebut, mos agradaria fer extensiu aquest reconeixement a l’artesania de l’obra de pauma en general i a totes les persones que d’una manera o d’altra han col·laborat perquè aquesta mostra de cultura popular no es perdi. Si els que comanden ho troben oportú (ho deixam en les vostres mans), és es nostre desig que aquest guardó s’exhibeixi en el Museu de la Llata, al Castell, ja que tots som mereixedors, amb major o menor mesura, d’un tros d’aquest premi.
Una vegada més, moltes gràcies a Cap Vermell i moltes gràcies a tots.
