El Teatre Municipal s'omplí amb motiu de la nostra gala anual
Amb el Teatre Municipal ple i en un ambient de gran festa, l'Associació Cultural Cap Vermell va celebrar, el passat dissabte dia 23, la seva gala anual de lliurament dels premis que cada any atorga a persones i col·lectius que s'hagin destacat en el seu treball a favor del nostre poble. En aquesta ocasió, com molts deveu saber, els guardonats foren el pintor GUSTAVO i el grup de SES MADONES DE SA LLATA, el primer escollit directament per la junta de la nostra associació, i les segones pel sistema de votació popular. En qualsevol cas, dos premis molt merescuts i que vénen a sumar-se a la ja llarga llista de guardonats, en un reconeixement de mèrits que, amb aquesta, ja ha complert tretze edicions.
A les 19 hores, tot estava a punt i el Teatre lluïa magnífic, amb un escenari perfectament decorat de la mà de Tino, un mestre en aquest art.
I passats pocs minuts de l'hora prevista, començà una vetllada que s'allargà per més de dues hores, però que a ningú se li va fer llarga i que va discórrer segons el guió previst, sense el més mínim entrebanc. Els conductors de la gala foren els habituals Maria Vives i Lluís Cerrada, dos membres de Cap Vermell que ja hi tenen la mà trencada i que, una vegada més, se'n sortiren amb nota alta.
Abans del lliurament de cadascun dels dos premis, poguérem assistir a la projecció de sengles audiovisuals. En el cas de Gustavo, el film que el precedí va ser "Una vuleta a Mallorca en camello", un film del cienasta Toni Bestard que rememora aquella eixida surrealista que el mateix Gustavo i el periodista Miquel Vidal realitzaren l'any 1964. La projecció, especialment per als que no tenien notícia d'aquella "volta" , va entusiasmar els assistents i ens mostrà un Gustavo jove i desinhibit i, en difinitiva, ens l'apropà encara una mica més. D'altra banda, i com a pròleg al lliurament del premi a "Ses madones de sa llata", el nostre imprescindible Suso Rexach ens oferí la seva versió en imatges de la història de l'obra de pauma a Capdepera, estructurada amb entrevistes molt il·lustratives i fent un repàs als esdeveniments recents que ens han reconciliat amb aquesta artesania local: el Mercat Medieval, l'Any de la Llata, la creació del Museu de la Llata, per a desembocar en la creació de l'Associació d'Amics de la Llata. En Suso, una vegada més, ens oferí un document impecable. Els dos realitzadors, Toni Bestard i Suso Rechac, presentaren personalment les seves obres respectives.
El nostre president, Pep Terrassa, fou l'encarregat de lliurar el guardó a Gustavo, mentre que el batle de Capdepera, Rafel Fernández va ser qui el va fer a mans de les "Madones de sa llata". Els guardonats els agrairen, un personalment, l'altre per boca de na Margalida Tous, com a representat del grup. El mateix batle, que assistí a l'acte acompanyat d'una nodrida representació de l'equip de govern, va dirigir unes paraules d'agraïment a l'un i les altres, per la tasca desenvolupada i per la seva contribució a fer millor la vida del poble, d'una manera generosa i altruista. També va voler, el batle, tenir unes paraules de reconeixement a la feina de l'Associació Cap Vermell, per la labor de més de trenta anys a favor de la cultura de Capdepera. Moltes gràcies, senyor batle.
Com sempre, comptàrem amb el contrapunt musical per a amanir una mica més una vetllada ja prou farcida d'emoció, humor i bon gust. Cristina Colomer, al piano, i Tolo García-Plata, al clarinet, arribats expressament de Barcelona per a aquest acte, posaren el seu virtuosisme a contribució d'una vetllada magnífica, i el públic els ho va reconèixer amb una llarga ovació a cadascuna de les seves intervencions. I nosaltres, com no, els agraïm la seva presència en la festa dels Premis Cap Vermell, unes premis que amb l'actuació d'aquests dos músics s'acabaren de mudar amb el millor embolcall possible.
Després de dues hores i busques de gala, arribà l'hora de brindar pels premiats i pels premis, per adesitjar-nos mútuament llarga vida i per a recordar-nos els uns als altres que, a Capdepera, cada any ens sobren motius per a sentir-nos orgullosos de fer part d'aquesta col·lectivitat. En el vestíbul del teatre s'hi serví un bufet gustòs, variat i molt ben presentat, i endolcit de la mà de Postres Navarro amb un assortiment de llaminadures irresistibles. També aprofitàrem per presentar i posar a la venda l'Anuari Cap Vermell 2012, un recull de més de 80 pàgines a tot color, que podeu adquirir per l'increïble preu de 5 euros en els llocs de distribució habituals.
Allà, en el vestíbul del teatre, una de les "madones" guardonades, ens expressava la seva gratitud per aquesta festa i pel premi que els havíem lliurat. Però nosaltres li vàrem fer entendre que "Cap Vermell" no fa altra cosa que obrir els ulls del poble a la pròpia realitat, i que reconèixer els mèrits dels que treballen desinteressadament pel bé col·lectiu és un deure que tenim tots. I li vàrem fer entendre, sobre tot, que el mèrit no és de "Cap Vermell", sinó dels premiats. Nosaltres només hi posam la feina.
