Cap Vermell - Intervenció de Pere Orpí, nou Premi Cap Vermell, en l'acte de boicot dels escriptors als Premis Ciutat de Palma

Detalls: Escrit per: CapVermell; Categoria: Noticies; 27.01.2012; Vist: 2686

Pere Orpí a Can Alcover

Què sap s'ase d'ensafranar,

si no ha menjat espiciat mai?

El passat dia 20, amb motiu del lliurament dels premis literaris i d'investigació "Ciutat de Palma", es va produir el boicot de la immensa majoria d'escriptors d'aquesta terra, els quals no tan sols no assistiren a l'acte, sinó que es reuniren a Can Alcover (OCB), que es va omplir de gom a gom, per a llegir breus manifestacions de rebuig a la bilingüització dels premis i a la política lingüística del Govern. Fins a 40 foren els lectors, molts d'ells guardonats amb algun dels premis en anys precedents, la llista dels quals teniu al final d'aquesta nota. Les intervencions s'hagueren de restringir per qüestió de temps. Un dels que varen prendre la paraula, precisament, va ser el flamant Premi Cap Vermell 2011, Pere Orpí, de qui us n'oferim tot seguit les paraules pronunciades a Can Alcover. No tenen tara.

SANT SEBASTIÀ LITERARI

(Can Alcover, 20 gener 2012)

Diu un refrany mallorquí: Què sap s'ase d'ensafranar,

si no ha menjat espiciat mai?

Als pseudofilòlegs que xupen de la política, els vull dir que la llengua és qualque cosa més que una manera d'entendre'ns. No es tracta únicament d'uns sons articulats o escrits, sinó que la llengua pertany a la part més íntima de la persona. Estructura la manera de pensar, de tractar-se. Cada llengua té una personalitat pròpia, al marge de la cosa concreta, de la cosa física. És un valuós patrimoni cultural i intransferible, que tots portam dedins ja des de ben petits: el que anomenam llengua materna; la que mamam amb la llet de l'enconar.

Però molts de mallorquins renuncien fàcilment a la pròpia llengua, amb l'excusa de deixar-se entendre, marcats pel servilisme i l'autoodi. Com si la nostra llengua fos secundària, com si totes les altres fossin millors i més rendibles... Aplicar criteris purament pragmàtics és una equivocació molt grossa i culturalment suïcida.

Com a cristià en actiu, consider que la nostra Església ha d'usar el català com a llengua oficial i normal en les seves celebracions. Sant Pau diu: fides ex auditu (la fe entra per les orelles); la llengua, també. Si els nouvinguts no la senten xerrar, mai no l'entendran, ni molt manco la parlaran. La llengua, si no la defensam nosaltres, no ens la defensaran els altres.

De cada dia som més radical, per dir-ho així de clar; no hem d'afluixar, perquè cada vegada que no feim un acte positiu ajudam a un acte contrari, negatiu, de reculada. Afortunadament, sembla que a poc a poc la gent es va sensibilitzant en aquesta qüestió, i això ens ha de donar coratge per a seguir lluitant.

Pere Orpí Ferrer

(cfr. Nº 68 de LLENGUA NACIONAL)

Lectors:

1. Jaume Mateu

2. Antònia Vicens

3. Helena Alvarado

4. Pilar Arnau

5. Gabriel Barceló

6. Pere Orpí

7. Vicenç Calonge

8. Tonina Canyelles

9. Miquel Cardell