Amb la incorporació de la coral Sol Naixent bé podem dir que es tanca el cercle i que el tradicional concert de Santa Cecília, a partir d’aquesta darrera edició, ja compta amb les quatre grans agrupacions musicals del poble, com no podia ser d’altra manera. I totes quatre, el passat dissabte dia 3, ens regalaren un magne espectacle, per a gaudi d’un públic que va fer que l’auditori del Centre Cap Vermell resultàs petit.
Tot va discórrer segons el programa previst, sense cap incidència ni entrebanc. I d’acord amb aquest programa, encetà les actuacions precisament la coral Sol Naixent, de la mà del seu director titular, Josep Llull. Aquest era el seu debut en la trobada de la gran festa de la música, i certament l’agrupació de Cala Rajada se’n va sortir més que bé. Els temes interpretats forenPuer Natu, (Laudo nadalenc gregorià), Tercera posada i la coneguda Albada.
Tot seguit arribà el torn de la Coral Gabellina, un grup ja molt rodat i del qual n’Elionor Gómez-Quintero n’extreu totes les virtuts, que no són poques. La seva participació va estar tota a un gran nivell. Actuà de solista en Miquel Garau, amb l’acompanyament dels instrumentistes Maria Martí (piano), i Caterina Barceló, Victoria López i Tino Torvisco (violins). Les obres triades per a la seva actuació foren La mujer rusa (Katiuska), Romança nº 6 de P. Solozábal i El último romántico.
El tercer torn fou per a la coral més veterana, S’Alzinar, no de bades complirà 30 anys el proper mes de febrer. D’aleshores ençà, com en el concert del dissabte, ha estat dirigida per Elionor Gómez-Quintero, i en el cas que ens ocupa diríem que va fer una actuació que anà de menys a més. Al piano, la insubstituïble, la de “tota la vida”, Maria Antònia Gomis, mentre que de solista hi actuà Vicenç Nadal. El seu repertori fou: Seguidillas (La verbena de la Paloma) Ronda de enamorados (La del soto del parral) i Canción del sembrador (La rosa del azafrán).
I amb això ens plantàrem en l’actuació de la Banda de Música, de la qual poques coses podem afegir al que hem vingut elogiant amb insistència. De la Banda n’hem conegut etapes de tot color, del gris a la policromia, però l’actual, per distintes circumstàncies –no sempre estrictament musicals–, fa goig i engresca, i el director Miquel Gayà en té molta part de culpa. El concert del passat dissabte no va ser una excepció i el conjunt sonà esplèndid, a banda d’oferir un repertori sense tara. La Virgen de la Macarena, Exodus (selecció), Oregon, Cant hindú (R. Korsakov) i un una selecció, de West Side Story, integraren un programa que va fer les delícies del públic.
Entre interpretació i i nterpretació, el director aprofità per a presentar les últimes incorporacions a la Banda, tots ells músics de les darreres fornades, acabades de coure, i que auguren un futur esplèndid per a la formació. Ells són: Flautes: Joana Mª Díez, Sílvia Rexach, Paula Liesegang, Mariona Rexach, Claudia Fernández; saxo alt: Yannick Wilken; percussió: Sebastià Adrover; clarinet: Melanie Fernández, i tuba: Miquel Moll.
Però les grans emocions musicals no s’havien acabat i aquestes conegueren un nou capítol amb la interpretació conjunta de l’ Escena i Gran Marxa d’Aida, a càrrec de la Banda i la Coral S’Alzinar I per si això no bastava, després s’hi afegiren la coral Sol Naixent i la Coral Gabellina, en una mena d’apoteosi final, en què interpretaren, tots plegats, al voltant de 120 persones damunt l’escenari, el Cor d’esclaus (Va pensiero) de Nabuco, i Capdepera, Capdepera. La festa acabà amb tot el públic d’empeus, ovacionant llargament els protagonistes d’aquella meravellosa disbauxa musical.
Els que hi fórem en sortírem amb una agradable sensació: el planter musical d’aquest poble no s’atura de fruitar.
