Horabaixa, post el sol...


L'anunciat Concert de Posta de Sol, del passat dissabte dia 17, omplí el recinte del Castell de música de tots els estils i èpoques i congregà un bon nombre d'assistents convocats pels Amics de l'Escola de Música. Apressem-nos a dir que, donat l'atractiu del cartell i del marc escollit, nosaltres encara esperàvem més gent. I afegim.hi, immediatament, que tot va discórrer perfectament, que l'horabaixa va resultar perfecte, meteorològicament i musicalment, i que els que hi fórem poguérem gaudir d'unes hores de gran bellesa en tots els aspectes.



Gairebé tot l'elenc d'artistes anunciat va desfilar per l'escenari situat devora el portal del Rei en Jaume, amb algunes poques absències justificades, però també amb algunes incorporacions dedarrera hora no previstes. Des de la Coral s'Alzinar als Combos, passant per Toni Beltran, Steve Bergandy, Juanmi Sancho, Tani Mas, Miguel Navarrete, Orquestra n'Aladern, Orquestra Infantil, Manuel Muntaner, Suso Rexach, Marisa Rojas, Sabine Grofmeier, Dieter Rühland, Bernd Speier o el ballet de Claudia Suiter, conformaren un repertori musical que es va allargar fins gairebé les 10 del vespre. Tots ells actuant de manera absolutament desinteressada. Bona part de l'artilleria musical del poble - i encara hi ha molt per afegir - se sumà a un concert heterogeni, i no per això menys engrescador, que una vegada més posà en relleu el potencial artístic del nostre poble. I que, ja que hi érem, evidencià, també una vegada més, que el Castell pot agombolar la funció de referent històric i sentimental de Capdepera amb la d'escenari per a esdeveniments de molt distinta naturalesa.















Esperam que la recaptació fos bona. En qualsevol cas, la nova Associació d'Amics de l'Escola de Música està demostrant, en el poc temps de vida que té d'existència, un gran dinamisme i una notable capacitat de treball que, com no, desitjam que es tradueixin en un futur encara més esplèndid que aquest brillant present de què gaudim. No oblidem que, donats els dubtes que l'economia pinta en l'horitzó, el manteniment de les infraestructures culturals dependrà, de cada vegada més, de la capacitat de tots nosaltres.