Inauguració divendres dia 9 a les 20h



"La vitalitat post-impressionista"

És possible que entre els paisatgistes insulars sigui avui Codorniu el que més s'acosta a les seves teles a les esplendors d'un migdia d'agost en una cala, l'esperit eminentment plàstic ens transmet amb qualitats de vivència. En aquesta exposició d'ara, Daniel Codorniu adquireix, sens dubte, un fer més atrevit i veloç, una agressivitat més lliure en el traç i en el to.








LA CALMA DE MALLORCA, elogiada per uns i bescantada per altres, es gronxa en mig d'un inquiétant mar verd rnaragda. Daniel Codorniu ha encertat a veure la lluita que hi ha en un ambient plàcid, en el que el vent només sembla bufar per a despentinar les branques deis pins arrapáis a les roques. La misteriosa llum interior d'una illa batuda per tots els sols de la historia, guardacantó i escambell alhora, que mai no es dona a aquells que volen fer-la seva per la via del tipisme, neix en el conjunt de l'obra d'aquest pintor. Codorniu sense buscar-se cap complicació, sap establir véritable diàleg amb un paisatge que profundament s'estima. I l'amor, joiosament cridaner, s'hi veu. Daniel Codorniu és un artista amb évidents qualitats expressives. La facilitât que té per a captar la realitat i traslladar-la a la tela i al paper -amb l'oli s'expressa amb tanta maestria com amb l'aquarel-la i el dibuix- fan que de vegades sembli excesivament versátil. Però si sabem mirar, veurem que per sota les aparents formes d'estil corre una mateixa corrent vivificadora, animada per la inquietud de copsar del tot l'anima de les persones i deis ambients en els que hi ha alé huma. Perqué els quadros de Daniel Codorniu, fins aquells que semblen mes solitaris i mes apropats a la idea d'una Naturalesa mai tocada per l'home, teñen dintre d'ells un ventet suau d'intel-ligent i respectuosa visió humana. Les illes han estât durant anys l'estudi natural de Daniel Codorniu. Aquesta exposició així ens el presenta, però també ens dona noticia de que l'impuls secret que hi ha sota la calma el porta a projectar-se d'una manera mes amplia. El verd mari no l'allunya, sino que l'acosta a l'amplia projecció que es mereix.

A Costa




Més informació a

http://www.danielcodorniu.com