Primera obra d'un nou autor local, Biel Mir, que s'incorpora a una nòmina cada vegada més ampla i heteriogènia d'escriptors d'arrel gabellina. I els que ja l'hem poguda llegir ens atrevim a augurar que serà també el primer d'altres èxits que arribaran en un futur immediat. I és que aquest autor novell ens demostra, en aquesta primera aventura literària, un ofici que no pot ser casual. Ingredients? Agilitat narrativa des del domini del tempo, gràcia a cabals, un llenguatge que flueix amb gran naturalitat, recursos estilístics ben manejats...

El públic omplí la sala polivalent del Teatre per a escoltar la presentació que de "Black llata blues" en va fer el comnpany de redacció Jaume Fuster i les impressions personals del mateix autor, Biel Mir. El primer es va referir, més que no al llibre, a la inserció d'aquest escriptor en la vida del poble, un exemple per a tots aquells que a més de viure en un lloc se'l volen fer seu i hi estableixen una relació afectiva.  Mir, de la seva banda, va parlar del procés creatiu en general i d'aquesta obra en particular, d'algunes de les seves fonnts d'inspiració -els grans mestres clàssics de l'humor: Charlie Chaplin, Buster Keaton, els germans Marx, però també la realitat diària-, per acabar donant les gràcies a tots els que han fet possible la publicació del llibre.

Com recordà Jaume Fuster, aquesta és una nova aventura editorial nascuda del "maridatge" de "Cap Vermell" i Documenta Balear, que tants i tan bons fruits està donant en els darrers temps. Una relació que no atura d'obrir nous fronts i que, per tant, i amb tota seguretat, en el present any ens continuarà oferint novetats d'autors locals o relacionats amb el nostre poble. La bona acollida que estau dispensant a les nostres propostes no fan més que animar-nos a no defallir.





Després de les paraules arribà el moment de brindar per l'èxit d'un llibre que, acabat de néixer, ja camina. Una glop d'aigua de València i crespells a voler foren excusa prou per perllongar la trobada, per tirar conversa i per donar temps que en Biel Mir se'n fes un fart de signar exemplars.




Per cert, el vídeo que no s'acabà de veure és aquí: