ARBRES a la plàstica contemporània a les Illes Balears
Del 8 d'abril al 8 de maig
Produïda dins l’àmbit del Projecte Llevant, ARBRES a la plàstica contemporània a les Illes Balears proposa una suggestiva recorregut al nostre paisatge a través d’una sèrie de significatius artistes contemporanis.
El present projecte planteja una aproximació al nostre entorn geogràfic de la mà d’una sèrie de significatius creadors contemporanis, com Pep Guerrero, Enric Irueste, Andreu Maimó, Rafel Joan, Àngel Pascual Rodrigo, Àngel San Martín, Juan Segura, Jorge Pombo, Bernat Sansó, Paca Florit i Vicenç Ochoa.
Inauguració dia 8 d'abril al es 20h.
En referència al nostre àmbit geogràfic, la història de la pintura al llarg de la primera meitat de segle XX discorre, en bona mesura, al marge del desenvolupament de les avantguardes. L’aventura postimpressionista –encoratjada des d’una crítica que mancava per complet d’una elemental visió universalista i, sobretot, degut al conformisme i a l’autocomplaença d’una societat que exigia dels seus pintors una supeditació quasi infrangible als seus decadents criteris estètics– resultà, a les illes, excessivament dilatada i infructuosa.
Paisatgisme i aproblematicisme, en paraules de Josep Melià, defineixen clarament un llarg període cronològic –marcat, d’altra banda, per una llarga llista de noms– en el qual, més enllà de simples actituds epigonals, es fa difícil reconèixer aportacions significatives.
En aquest context de provincià academicisme, en que tota dissidència front a un art oficialitzat i dogmàtic era sistemàticament repudiat, resulta complex ubicar en el temps aquelles inicials aportacions que haurien de conformar el substrat sobre el que se sustentaria la plàstica contemporània.
La benignitat climatològica i una geografia seductora facilitaren un constant flux –en ocasions merament circumstancial– cap a les Illes d’un bon nombre d’artistes, poetes, novel•listes, crítics, arquitectes, músics, etc., que hi treballaren o hi residiren temporalment. A partir de la segona meitat de segle, foren molts els que s’assentaren definitivament entre nosaltres.
A la dilatada nòmina de pintors que, des de principis de segle se sentiren atrets per la llum de l’illa –Sebastià Junyer, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Anglada-Camarasa, Eliseu Meifrèn, Cittadini, Bernareggi, Blanes Viale, William Degouve de Nuncques..., tots, artistes modernistes o post-impressionistes, que juntament amb pintors illencs com Ricard Anckermann, Antoni Gelabert, Joan Fuster Bonnín, Antoni Ribas Oliver i Llorenç Cerdà, entre d’altres, contribuïren cada un amb la seva personalitat peculiar a renovar la pintura de paisatge, tot escrivint d’aquest manera un dels capítols més importants de la vida cultural de les nostres illes–, hi hem d’incorporar amb posterioritat la d’aquells noms relacionats amb cercles avantguardistes, com el pintor muralista mexicà Diego Rivera i la seva dona la pintora russa Angelina Beloff, María Blanchard, Lipchitz, el pintor fauve holandès Kees van Dongen, Arthur Cravan, l’escultor José de Creeft, el pintor Joan Junyer, el constructivista Adolf Fleischmann, Nicolas de Stäel, Santos Balmori, o els fotògrafs alemanys Georg Reisner i Hans Namuth, entre d’altres, que afavoriren un procés d’adequació, al llarg del qual és convenient recordar la extraordinària fascinació que el paisatge exercí en la sensibilitat d’alguns d’aquest artistes més innovadors.
Avui, més de cent anys després, i dins d’un context social i artístic totalment, normalitzat, el paisatge segueix essent font i motiu d’inspiració per a molts d’artistes.
El present projecte planteja una aproximació al nostre entorn geogràfic de la mà d’una sèrie de significatius creadors contemporanis, com Pep Guerrero, Enric Irueste, Andreu Maimó, Rafel Joan, Àngel Pascual Rodrigo, Àngel San Martín, Juan Segura, Jorge Pombo, Bernat Sansó, Paca Florit i Vicenç Ochoa.
