Les millors obres de teatre amateur de Mallorca a Capdepera a través del projecte HEXÀGON.
Organitzat per ES MUSSOL teatre, l'Associació de teatres i auditoris públics de les Illes i el teatre de Capdepera, es convoca a cinc grups teatrals de gran solvència escènica i trajectòria consolidada.
Sovint, a Mallorca, la difèrencia entre el teatre rpofessionals i l'amateur és una línea molt prima i tots tenim nombroses experiències al respecte. Dedicació exclusiva i formació de vegades no són suficients per justificar un estatus i reconeixement que s'ha de guanyar dia a dia i obra a obra. Això és el que han fet aquestes companyies. Cercar bons texts, comptar amb bons directors i posar infinites dosis de dedicació per fer-se mereixedors de traspasar les fronteres del seu municipi per formar part d'un projecte sòlid i que donarà molt que parlar els propers anys.
Alcúdia, Andratx, Capdepera, Felanitx i la ONCE am direccions de Carles Pujol, Joan Porcel, Alex Tejedor o Bernat Pujol i Mateu Fiol.
Dit això, com podeu veure amb més claretat clicant damunt el cartell el programa és:
Divendres dia 25 a les 21h la companyia TEATR-EROS (Alcúdia) presenta Les assembleistes d’Aristófanes. Direcció Carles Pujols
Les dones gregues abandonen als seus marits i decideixen no mantenir relacions sexuals amb ells fins a aconseguir que Esparta i Atenes signin la pau. Aristòfanes (s V a C.) és considerat com el millor poeta còmic grec de l'època clàssica.
Dissabte dia 26 a les 21h ES MUSSOL Teatre, presenta El Bany l’obra de Billy Van Zandt i Jane Milmore,adaptada i dirigida per Alex Tejedor. Quin és el lloc on podem fer tot allò que ens véngui de gust sense passar vergonya o patir pel que diran?
Diumenge dia 27 a les 20h MAI SOM TOTS Teatre (Felanitx) presenta Besos de Carles Alberola i Roberto Garcia. Direcció Joan Porcel. Comèdia amb tocs de musical i l'amor com a tema central, explora sentiments en totes les seves vessants a través d'un conjunt d'escenes que mostren les situacions més estrambòtiques des d'un punt de vista terriblement quotidià: amor i enamorar-se, desamor, sexe, tabús, família, homosexualitat, etc.
Abril
Divendres dia 1 a les 21h la companyia EmbruixARt (Andratx) presenta Ballant, ballant... la història. Direcció: Joan Porcel, coreografia de Ramon Ginard. L’espectacle Ballant, ballant… la història és un ball, un seguit de balls que a poc a poc ens capfiquen a la història d’un país, mitjançant la història d’un teatre.
Dissabte dia 2 a les 21h Sa Boira (Fundación ONCE) presenta Criaturas. de T de Teatre (en castellà). Direcció Bernat Pujol i Mateu Fiol. Un muntatge amb quinze escenes diferents i un nexe comú: el món dels nens.
Abonament 18 € entrada 5 €
LES ASSEMBLEISTES
Sinopsi:
Les dones d’Atenes decideixen trencar el seu silenci i rebel•lar-se contra els homes. De matinada es reuneixen per portar a terme una estratagema: acudir a la Pnix, disfressades amb les robes dels seus marits, per exercir el dret de vot a l’assemblea, i tirar endavant un projecte que encara avui ens resultaria absurd: lliurar el govern de la ciutat a les dones i establir una mena de comunisme. Les noves lleis no trigaran a donar lloc una sèrie de situacions còmiques i inversemblants.
Una crítica als sistemes democràtics que, paradoxalment, ens permeten una sàtira d’aquestes característiques, i que ens ve a recordar que la llibertat és un bé que sols apreciam quan el perdem.
Aristòfanes
El teatre grec, nascut amb un sentit sagrat i al mateix temps pornogràfic, ens pot semblar a vegades obscè. Però als ulls dels grecs, era una manifestació de respecte religiós cap a les forces màgiques dela fecundació i la procreació, que garantia la continuïtat de la vida.
Amb Aristòfanes, de “front gran i obert”(com ell deia fent referència a la seva calvície), autor de ment lúcida i llengua ben esmolada, la comèdia deixà d’esser la germana pobre de la tragèdia. Quan morí Aristòfanes ja havia mort la sàtira política i la democràcia que ell havia criticat també.
En Aristòfanes trobam una gran contradicció: defensa la virtut amb un llenguatge digne dels més grans pecadors; descriu els vicis amb grosseria i amb una tal competència que el fa sospitós. Se’n riu descaradament, és sarcàstic, fa caricatures del seu món. Però, com deia Indro Montanelli (al qual hem manllevat alguna d’aquestes paraules), si volem conèixer els costums, les idees, els vicis, les modes que circulaven per Atenes, hem de llegir Aristòfanes.
El tema dominant de “Ekklesiazoûsai”, Les Assembleistes (392 aC.), és satiritzar la utòpica equiparació social i econòmica de tots els ciutadans, combinada amb la comunitat de dones i fills, representant-ne la seva faceta més còmica.
“Les Assembleistes” és una comèdia de transició cap a la comèdia nova. Aquí Aristòfanes gairebé no crítica els polítics dels seu temps, com en altres comèdies seves, sinó que posa en ridícul el desig de novetats i de reformes utòpiques amb què els atenesos pretenien resoldre els problemes socials i polítics de la ciutat. Ataca el progressisme i el feminisme, en què es basaven les concepcions utòpiques d’una societat igualitària, que ell detestava.
Aquí hi trobam els elements típics de la comèdia: tema polític, social, i sobre tot, econòmic; un projecte fantàstic i una heroïna còmica capaç de portar-lo a terme; el "món a l’inrevés" (dones que triomfen sobre els homes), la conversa de cafè i la de plaça; la grandesa i la misèria; els discursos i les xafarderies; l’idealisme i l’extorsió... I el final feliç.
TeatrEROS.
Aquesta obra, dirigida per Carles Pujols, la va "encarregar" l'Institut de Teatre Clàssic "PÀRODOS", organitzador del "Festival Juvenil Europeu de teatre Grecollatí", una associació de professors i experts en teatre clàssic, cosa que en certa manera els "avala".
El bany” (Bathroom Humor), la peça de Billy Van Zandt i Jane Milmore, s’allunya de molts dels esquemes de l’humor a què estam acostumats. No és tracta tant del que passa, sinó a qui passa. Aquesta és una obra coral, poblada de personatges en general patètics, que ens provoquen un fart de riure, però igualment un dosi considerable de commiseració. Plantejar, com a espai escènic, el bany d’una casa tampoc no es pot dir que sigui allò més habitual. Això ens permet, a nosaltres espectadors, des de l’altre costat de la paret, darrere el mirall, contemplar aquells personatges refugiats en un racó que se suposa íntim però que acaba per convertir-se en un prolongació de la festa que transcorre en altres parts de la casa. Una festa que ens ofereix la possibilitat d’assistir, fins i tot, a un revival esperpèntic d’Elvis Presley, per a un ambient que esdevé corrosiu, mordaç.
Es tracta d’una obra de personatges, i per tant d’actors. I aquí sí que “Es Mussol”, en aquesta ocasió més que en cap altra obra en el passat, ho brodà. Ells i elles es posaren dins la pell de Laura, Peg i el seu germà, Babette, Stu, Sandy, Arthur i El, convençuts i convincents. I així es va reflexar en la hilaritat que s’apoderà de la platea i els aplaudiments que interromperen espontàniament molts de moments de la representació. Molt bé els veterans, i molt bé els joves, sense excepció.
Una part important del mèrit de tot plegat cal atribuir-lo a Àlex Tejedor, que assumí la traducció, l’adaptació i la direcció d’”El bany”, aconseguint un altíssim rendiment dels actors d’”Es Mussol” i un resultat final de primera qualitat.
Actors: Maribel Frontera – Bàrbara Flaquer – Maria del Mar Siquier – Aina M. Muñoz – Víctor “Zapa” Martínez – Pere Terrassa – Biel Bisquerra – Pep Uceda
BESOS
SINOPSI : Comèdia amb tocs de musical i l'amor com a tema central, explora sentiments en totes les seves vessants a través d'un conjunt d'escenes que mostren les situacions més estrambòtiques des d'un punt de vista terriblement quotidià: amor i enamorar-se, desamor, sexe, tabús, família, homosexualitat, etc. Cada cançó és un record, la música de la primera besada i la de la darrera també. Les paraules de l'amor que un horabaixa d'abril ens ajudaren a enamorar a algú sense saber que després l'hauríem de suportar la resta dels nostres dies... suposant que aconseguíssim enamorar-lo. Sis
actors en escena ballen, canten i interpreten situacions divertides, i també dramàtiques, amb les quals el públic es sentirà identificat.
Mai som tots Teatre principalment dirigeix la seva activitat cap al gènere del vodevil, atès que és el que el públic espera d’ells, i atesa la bona experiència de muntar obres d’autors estrangers, de moment segueixen en aquesta línia. No obstant això, a mesura que el grup es vagi consolidant en el panorama del teatre amateur mallorquí, no es descarta l’escomesa d’obres de teatre d’avantguarda, o, perquè no, alguns dels grans clàssics (Shakespeare, Molière, etc.), i fins i tot atrevir-se amb el drama.
Sigui com sigui, l’objectiu de Mai som tots Teatre és aconseguir interpretacions dignes i de qualitat, amb muntatges ben treballats, tenint cura dels detalls i d’una adequada posada en escena. No escatimen esforços per aconseguir una actuació brillant, i un factor imprescindible per aconseguir-ho és no treballar mai amb apuntador, ja que això dóna molta solvència per millorar la interpretació.
Director: Joan Porcel
Coreografies: Ramon Ginard
Direcció vocal: Joan Manel Vadell
Clicau damunt les imatges per saber-ne més.
Un grup guardonat en diversos festivals amateurs de l'Estat.
L’espectacle Ballant, ballant… la història és un ball, un seguit de balls que a poc a poc ens capfiquen a la història d’un país, mitjançant la història d’un teatre. La vida del Teatro Argentino d’Andratx serveix a la Companyia EmbruixArt d’excusa per fer un viatge a través d’un segle de música, un segle de cançons i un segle de balls.
A través del Ball ens conduiran per la nostra història més recent.
La inauguració del “Teatro Argentino d’Andratx”, l’any 1912, serveix d’excusa a la companyia per iniciar un viatge a través del temps que finalitzarà amb l’enderrocament del teatre, l’any 2005.
Al llarg d’aquests anys viurem fets polítics destacats com, la Segona República, la Guerra Civil, el Franquisme, l’arribada dels americans, el boom turístic de Mallorca... Podrem gaudir d’un espectacle amb un recorregut musical amb més de 70 peces que ens evocaran èpoques viscudes, records i moviments socials com els psicodèlics anys 70, la movida dels anys 80, així com sarsueles, cuplets i balls de saló... L’espectacle compta amb una acurada posada en escena, un treball d’investigació històric rigorós i una selecció musical impecable. El vestuari, el maquillatge i un total de 22 actors i actrius en escena fan d’aquest espectacle una obra per a tots els públics, la qual ja ha conquistat la crítica i a més de 3000 espectadors.
CRIATURAS
Text de: T de Teatre, Sergi Belbel, Paco Mir, David Plana, Joan Ollé, Josep Pere Peyró i Jordi Mollà.
Direcció: Bernat Pujol i Mateu Fiol
SINOPSI
Després de vint-i anys representant sobre l'escenari tot tipus de gèneres teatrals i treballant un ampli ventall d'autors que discorren des dels clàssics fins als més contemporanis, Sa Boira presenta un muntatge amb quinze escenes diferents i un nexe comú: el món dels nens. Criatures, únicament, defineix la distància esgarrifosa que separa moltes vegades el món adult del pueril, això sí, donant el toc còmic a unes situacions ja de per si compromeses, confuses i iròniques que es viuen en el dia a dia. El muntatge ens desdibuixa, també, unes criatures que a més d'un causarien terror i que al cap ia la fi no deixen de ser reflex dels nostres propis traumes. Una comèdia que ens trasllada al punt de vista inofensiu dels nens i les nenes ficats en un món que no entenen i al d'uns pares que van oblidar ja que una vegada, ells també van ser nens.
Escenes::
• Regidor
• Carta dubtosa: Paco Mir
• Odio els meus fills: Sergi Belbel
• Tots els meus pares: Yolanda G. Serrano
• Per què? (1 ª part): Josep Pere Peyró
• Carta utòpica: Àgata Roca
• ¡Endevina, endevinalla ...!: David Plana
• Vida de mare: Míriam Iscla
• Despertar: Jordi Mollà
• Carta de la bicicleta: Joan Ollé
• Per què? (2 ª part): Josep Pere Peyró
• Nounats: Paco Mir
• Vull ser gran: Àgata Roca
• Estimats Reis Mags: Joan Ollé
Un muntatge amb quinze escenes diferents i un nexe comú: el món dels nens. Criatures, únicament, defineix la distància esgarrifosa que separa moltes vegades el món adult del pueril, això sí, donant el toc còmic a unes situacions ja de per si compromeses, confuses i iròniques que es viuen en el dia a dia. El muntatge ens desdibuixa, també, unes criatures que a més d'un causarien terror i que al cap ia la fi no deixen de ser reflex dels nostres propis traumes. Una comèdia que ens trasllada al punt de vista inofensiu dels nens i les nenes ficats en un món que no entenen i al d'uns pares que van oblidar ja que una vegada, ells també van ser nens.
