Pensar no, provocar! Aquesta és la qüestió

Divendres dia 21 de gener s'estrenà al teatre de Capdepera el monòleg “Pienso” , dirigit per Arnau Serra i interpretat per Xisco Ródenas. 
L’obra compta amb un inici trepidant i provocador, que ho relativitza tot i destrueix qualsevol tendència políticament correcta.  I si realment és el que pretén, amb allò de fer pensar, ho aconsegueix amb escreix. Objectiu complit!



Bona interpretació de Xisco Ródenas, sense caure en l'histrionisme. Senzilla i efectiva escenografia. En ambdós casos es nota la mà del director. Fins i tot les pauses són necessàries per assimilar el discurs que se’ns presenta.



Una hora tot sol a un escenari és un exercici d'interpetació al qual pocs artistes s'atreveixen. Un curro, vaja!. I en Ródenas no només se’n surt sinó que aconsegueix captar l’atenció del públic i arriba a provocar reaccions diverses. I és que el text és incisiu i provocador, amb tocs d’humor caústic que a vegades costa d’entendre.

L'obra en si enganxa, aconsegueix que l'espectador agafi el repte de l'artista i li aguanti l'envestida dient-li fins on vol arribar. I el final és prou convincent.

Havíem pensat fer una contra crítica, no perquè trobàssim molts d'emperons a la representació, d’altra banda molt recomanable, sinó per  tocar els collons, seguint el parany de l'obra.
Però per respecte als qui no l’han anada a veure, i pensen fer-ho, la delegam en cadascun dels espectadors... Que pensin un poc, caram!

Enhorabona  Xisco i Arnau. Llarga vida als qui van de provocadors!